Dilluns i dimarts passat comen\u00e7\u00e0vem la setmana a Llatinoam\u00e8rica amb cr\u00edtica cultural i art cr\u00edtic. Enunciats sobre els quals ressona aquella necessitat en forma de postulat de qu\u00e8 parlava Graciela Carnevale en una conversa al ZKM de Karlsruhe: “l’art no t\u00e9 a veure amb la representaci\u00f3, sin\u00f3 amb una acci\u00f3 que pot interferir en la vida real”.<\/p>\n
Claudio Iglesias apuntava-> http:\/\/www.a-desk.org\/highlights\/La-rellevancia-de-ser-mestis.html] com l’art llatinoameric\u00e0 s’enfronta (no en el sentit de lluita, sin\u00f3 d’encarar) des de fa molt a uns fantasmes que el persegueixen: la naturalesa del mest\u00eds, el lloc de l’estranger, la influ\u00e8ncia del colonialisme… S\u00f3n aspectes hist\u00f2rics que s\u2019endinsen en una complexa cosmovisi\u00f3. I sense negar la seva centralitat, generen un llast ineludible, un amarratge al passat que copa encara molts discursos.<\/p>\n
L\u2019any 1968 va ser un any efervescent en diversos punts del planeta. En una mena de comuni\u00f3 global, molts van veure com s\u2019esquin\u00e7aven cordes que portaven decennis tibant. En un esclat pol\u00edtic i art\u00edstic entorn l’experimentaci\u00f3, Tucum\u00e1n Arde, dels quals tamb\u00e9 parlava Syd Krochmalny dimarts passat, <\/a> van ser una mostra espont\u00e0nia de discurs independitzat, de conceptualisme alliberat de “llastos” colonials, de projectes projectats a projectils pol\u00edtics.<\/p>\n I \u00e9s que quan l’art es mou, com l\u2019agiten -en altres termes- Daniela Ortiz i Xos\u00e9 Quiroga en el seu projecte presentat a La Capella<\/a>, 15.518, la fricci\u00f3 produeix espurnes i concilia aquesta interfer\u00e8ncia en la vida real que propugnava Graciela Carnevale.<\/p>\n