![\"santiago_morilla_xtrart.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/santiago_morilla_xtrart.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Durant les intervencions que es van realitzar en les hist\u00f2riques pedreres de Colonnata, el 24 d’abril, es van projectar diverses imatges de “caigudes” a gran escala, durant la nit, il\u00b7luminant part dels Alps Apuans. Aquestes imatges, curades per Federica Forti, projectades en els moments exactes de l’acci\u00f3 que precedeix la caiguda (a la inevitable ferida; al dany potencial; tancat i projectat en pedra) eren visibles a gran dist\u00e0ncia, des de les carreteres d’acc\u00e9s, des de la autopista, des dels pobles propers. Eren el record de l’impacte que precedeix a la nostra inevitable caiguda: dissoldre definitivament el paisatge, per volar la muntanya pels aires si calia, per usar-la no com a g\u00e8nere de representaci\u00f3, sin\u00f3 per a q\u00fcestionar com a mitj\u00e0 per aconseguir una finalitat personal. “(S. Morilla, Mar\u00e7 2013).<\/p>\n
En temps com aquests en els quals sembla que tot s’ensorra, la representaci\u00f3 de “la caiguda” en una escala gegantina ens enfronta directament al conflicte o el que s’ha d’entendre com un espai mutable on l’art, com sempre hauria de ser, q\u00fcestioni la veritat, la realitat i el m\u00f3n. Morilla porta anys escapant del cub blanc de la galeria per a proposar altres lectures de l’art, de l’activitat de l’artista, i sobretot, de com entendre l’acte vital. La particular perspectiva de la vida de l’artista sol ser proteica i honesta com el seu treball, en aquest cas l’obra d’una escala sempre monumental, ens ofereix ponts i recrea un imaginari particular que posa de relleu les seves obsessions. La majoria de les intervencions de Morilla s\u00f3n projectes ‘site specific’, treballs que a part d’elaborar amb una complexa factura, s\u00f3n dif\u00edcils de veure.<\/p>\n
Aquesta estranya i inc\u00f2moda localitzaci\u00f3 del lloc de l’espectador \u00e9s un al\u00b7licient que fa que les peces d’aquest artista siguin de vegades gaireb\u00e9 invisibles, camuflades en els terrats, esborrades per la marea o realitzades amb animals vius com ovelles. Si aquest mateix any ha realitzat un projecte anomenat “Por donde hab\u00e9is venido” (per on heu arribat) on amb un tractor realitza un dels dibuixos m\u00e9s grans que mai h\u00e0gim vist; fa quatre anys va realitzar una pe\u00e7a a l’Acad\u00e8mia de Roma on literalment ocupava la darrera planta amb una intervenci\u00f3 d’uns 50 metres quadrats, on el mite d’\u00cdcar es tornava sagnant. Santiago Morilla ha q\u00fcestionat cont\u00ednuament tant els l\u00edmits del paisatge com els l\u00edmits del dibuix, aquests no s\u00f3n temes ni senzills ni superficials. Aquesta epidermis de la pintura es transforma en “una altra cosa” en les obres de Morilla, on les caigudes, tant individuals com en grup, ens condueixen directament al frac\u00e0s; a la p\u00e8rdua, i sobretot, a la ru\u00efna. El lloc escollit per materialitzar aquests espais de l’accident no s\u00f3n altres que un estrany lloc anomenat Carrara, les pedreres i el museu del marbre. Una ciutat un tant particular on la decad\u00e8ncia es barreja amb all\u00f2 opulent i el propi material atorga el pes de la hist\u00f2ria a la vida. Un lloc perfecte per localitzar l’obra de Santiago Morilla. L’origen i la fi.<\/p>\n