![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/DauphinXI_2012_c_Dinionisio_Gonzalez_courtesy_Ivorypress_0.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
D’acord amb els seus preceptes, la seva filosofia i les tend\u00e8ncies en voga de l’\u00e8poca, Le Corbusier lloava les virtuts i els beneficis que les m\u00e0quines podien aportar, no nom\u00e9s per a la societat, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a eina d’arquitectura. La c\u00e0mera (o macchina com dirien els italians) fotogr\u00e0fica i l’ordinador semblen ser eines fonamentals en el treball de l’artista Dionisio Gonz\u00e1lez (Gij\u00f3n, 1965) el treball del qual s’exposar\u00e0 d’avui fins al 13 de juliol a Ivorypress. Les seves s\u00e8ries fotogr\u00e0fiques manipulades (Favelas, Halong, Dauphin Islands, Busan, Ven\u00e8cia*) s\u00f3n conegudes, especialment, al m\u00f3n de l’arquitectura contempor\u00e0nia pel seu enfocament cr\u00edtic cap a la ciutat contempor\u00e0nia i l’urbanisme actual, incapa\u00e7 de resoldre els seus problemes m\u00e9s enll\u00e0 de la immediatesa de l’expropiaci\u00f3, la demolici\u00f3 o les mesures-peda\u00e7 que funcionen a curt termini. Els seus fotomuntatges s\u00f3n, en definitiva, propostes personals per a la ciutat contempor\u00e0nia que posen de manifest altres maneres de fer ciutat, aprofitant les virtuts de les seves preexist\u00e8ncies i amb actuacions pr\u00f2ximes al “regionalisme cr\u00edtic” de Kenneth Frampton [[Frampton, Kenneth. “Hacia un regionalismo cr\u00edtico: Seis puntos para una arquitectura de resistencia” a La Postmodernidad, ed. Hal Foster (Barcelona: Kair\u00f3s, 1985)]]<\/p>\n
Si b\u00e9 no es pot negar l’inter\u00e8s de les seves investigacions de certes situacions urbanes latents, aix\u00ed com la qualitat pl\u00e0stica i t\u00e8cnica (la llum i el color de les seves imatges s\u00f3n minuciosament impecables), la seva insist\u00e8ncia per arribar massa lluny (m\u00e9s fins i tot del que faria un veritable arquitecte) en la definici\u00f3 de les seves propostes arquitect\u00f2niques i urbanes, resulten un tant ing\u00e8nues, superficials i contradict\u00f2ries respecte les virtuts que sembla voler posar de manifest en un principi, i enterboleixen el missatge final de la seva obra. La informalitat i imprevisibilitat dels assentaments urbans espontanis semblen domesticar-se i programar-se i la precarietat material s’intenta estilitzar a trav\u00e9s de solucions formals capritxoses i materials suposadament “glamurosos” que semblen reclamar una est\u00e8tica del “bon gust” (en el sentit m\u00e9s burg\u00e8s de la paraula) i un proc\u00e9s de gentrificaci\u00f3 amable, per\u00f2 gentrificaci\u00f3 al capdavall. A m\u00e9s el seu estil de representaci\u00f3 hiperrealista, barreja de comercial immobiliari i videojoc-simulador que s’imposa actualment com est\u00e8tica general en el m\u00f3n m\u00e9s competitiu de l’arquitectura (concursos, venda de projectes a clients, presentacions) pateix d’una falta d’ironia que es troba a faltar.<\/p>\n
![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/05\/En_algun_lugar_ninguna_parte_Proyectos_no_ejecutados_de_Le_Corbusier_2013_c_Dionisio_Gonzalez_courtesy_Ivorypress.jpg\")
<\/p>\n
Despr\u00e9s d’aix\u00f2 \u00e9s un plaer veure que l’\u00faltim projecte de Dionisio Gonz\u00e1lez “Le Corbusier. The Last Project” \u00e9s una espectacular reconstrucci\u00f3 fotogr\u00e0fica a partir de vint projectes “nonats” de l’arquitecte su\u00eds i, per tant, un projecte on poder lluir les seves capacitats art\u00edstiques de representaci\u00f3 i interpretaci\u00f3, m\u00e9s properes al romanticisme de Piranesi i allunyant-se de les seves pretensions arquitect\u00f2niques m\u00e9s aventurades. La “posada en escena” (que ja es va poder apreciar en la passada edici\u00f3 d’ARCO*) recupera l’ess\u00e8ncia de les seves instal\u00b7lacions m\u00e9s espectaculars com \u2018Eleg\u00eda\u2019 (2008) o \u2018Transfigured Sch\u00f6nberg\u2019* i, encara que Le Corbusier sigui “probablement l’arquitecte del segle XX sobre el qual m\u00e9s s’ha escrit”[[COLOMINA, Beatriz. Privacidad y Publicidad: La Arquitectura Moderna Como Medio De Comunicaci\u00f3n De Masas. Hortal, Isabel (trad.). Murcia: Cendeac, 2010]] i el seu fons documental \u00e9s, sense cap mena de dubte, el m\u00e9s ampli de la hist\u00f2ria de l’arquitectura, mai est\u00e0 de m\u00e9s divulgar la seva obra i apropar-la a aquest p\u00fablic m\u00e9s aficionat que no t\u00e9 temps ni ganes per investigar sobre l’obra del fam\u00f3s arquitecte i que connecta m\u00e9s amb sistemes de representaci\u00f3 3d que amb els cl\u00e0ssics plans t\u00e8cnics, collages o dibuixos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
D’acord amb els seus preceptes, la seva filosofia i les tend\u00e8ncies en voga de l’\u00e8poca, Le Corbusier lloava les virtuts i els beneficis que les m\u00e0quines podien aportar, no nom\u00e9s…<\/p>\n","protected":false},"author":1289,"featured_media":7712,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n