premi\u00e8res<\/em> ni amb espectacularitat, sin\u00f3 que apostava per mostrar, en el context sempre estrany d’una fira en un hotel, un treball tan directe com complex i, com \u00e9s habitual en Gander, en qu\u00e8 el proc\u00e9s creatiu d’assenyalar i descobrir hist\u00f2ries, de provar i aprendre, integra l’espectador des del primer moment.<\/p>\nEl v\u00eddeo de Gander consisteix en una escena de cinc minuts en qu\u00e8 un home vestit amb pijama i su\u00e8ter va en bicicleta per un parc mentre fuma un cigarret. Mentrestant una veu en off<\/em> va explicant la pr\u00f2pia pe\u00e7a. L’escena \u00e9s en realitat un re-enactment<\/em> d’un moment de la pel\u00b7l\u00edcula Basquiat<\/em> (1996) de Julian Schnabel. “L’escena passa en l’\u00faltim ter\u00e7 del film, quan Basquiat pedaleja per un parc per anar a veure Andy Warhol”, ens diu la veu en off<\/em>. “En l’escena pr\u00e8via un periodista entrevista a Basquiat, de manera educada per\u00f2 amb una hostilitat \u00f2bvia, sobre l’explotaci\u00f3 a la qual ha estat sotm\u00e8s i el seu suposat estatus d\u2019outsider<\/em>. En contrast, la seva amistat amb Warhol es converteix en la pe\u00e7a fonamental de pertinen\u00e7a. \u00c9s possible llegir aquesta escena de la bicicleta com un viatge que va de la no pertinen\u00e7a a la pertinen\u00e7a, que s\u00f3n els dos pols que estructuren el film. \u201cEl vestit de Basquiat, amb un jaqueta de punt sobre el pijama suggereix que no li importa el que acaba de passar. Per\u00f2, \u00e9s clar, impulsat per l’ambici\u00f3 i alimentada per les drogues, s\u00ed que li importa, intensament\u201d. Qui ens explica el v\u00eddeo des del propi v\u00eddeo \u00e9s Niru Ratnam, galerista de Gander i protagonista de l’escena recreada, autor tamb\u00e9 de la nota de premsa sobre la pe\u00e7a, que \u00e9s el text que llegeix a off<\/em> i que acompanya tota la projecci\u00f3.<\/p>\nEn aquest joc de relacions i de representaci\u00f3 de papers intercanviats, Gander posa al seu galerista en la posici\u00f3 de l’artista en un moment clau de consci\u00e8ncia del conflicte entre el que \u00e9s, el que fa i el que vol, i el poder i les pressions dels agents mediadors. I mediadors no s\u00f3n nom\u00e9s poderosos galeristes que, en una escena de la pel\u00b7l\u00edcula de Schnabel, enmig del sopar d’una reeixida inauguraci\u00f3 li recorden a Basquiat que qualsevol venda que es faci, sigui on sigui, s’ha de fer a trav\u00e9s de la galeria, sin\u00f3 que mediaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 escriure notes de premsa. I, \u00e9s en aquest tipus de mediaci\u00f3 en qu\u00e8 se centra Gander, perqu\u00e8 aquests textos aparentment informatius que donen les claus de lectura de les obres exposades, poden tamb\u00e9 ser terriblement vacus, totalment dirigistes o plens de prejudicis.<\/p>\n
![\"gander.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/gander.jpg\")
<\/p>\n