{"id":78247,"date":"2026-07-14T07:00:02","date_gmt":"2026-07-14T05:00:02","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=78247"},"modified":"2026-07-13T16:18:48","modified_gmt":"2026-07-13T14:18:48","slug":"maquinas-ruina-fosiles-vivientes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/maquinas-ruina-fosiles-vivientes\/","title":{"rendered":"M\u00e0quines ru\u00efna, f\u00f2ssils vivents"},"content":{"rendered":"

El 1938, a la costa de Sud-\u00e0frica, reapareix viu un peix prehist\u00f2ric que es creia extint des de milions d\u2019anys: el celacant. Va ser un dels majors descobriments de la zoologia del segle XX, ja que la forma de les seves aletes el situa en una posici\u00f3 estrat\u00e8gica quant a la transici\u00f3 del medi aqu\u00e0tic al terrestre. Per aix\u00f2, va rebre el sobrenom de \u201cf\u00f2ssil vivent\u201d. M\u2019agrada pensar aquesta reaparici\u00f3 com un acte po\u00e8tic, un passat profund que emergeix al present com un error de cronologia. El celacant no nom\u00e9s sobreviu, sin\u00f3 que desorganitza la idea mateixa d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>

F\u00f2ssil de celacant. Els registres f\u00f2ssils m\u00e9s antics d\u2019aquest llinatge daten des d\u2019aproximadament 360 milions d\u2019anys; des de llavors, es considera que el celacant ha conservat moltes de les seves caracter\u00edstiques morfol\u00f2giques.<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a>

Exemplar preservat de Latimeria chalumnae (celacant) al Museu d\u2019Hist\u00f2ria Natural de Viena, \u00c0ustria. L\u2019esp\u00e8cimen va ser capturat el 18 d\u2019octubre de 1974 prop de Salimani\/Selimani, a Grande Comore, Illes Comores.<\/p><\/div>\n

D\u00e8cades despr\u00e9s, cap a finals dels anys setanta, a Rio de Janeiro, la frase \u201cCelacanto provoca maremoto<\/em>\u201d apareix als murs de la ciutat com un enigma col\u00b7lectiu. Es va especular sobre el seu origen (del crim organitzat a les teories extraterrestres) fins que es va saber que es tractava d\u2019una apropiaci\u00f3 de la s\u00e8rie japonesa National Kid<\/em>, disseminada arreu dels carrers com un mem preinternet.<\/p>\n

\"\"<\/a>

L\u2019inscripci\u00f3 \u201cCelacanto provoca maremoto\u201d, que es va difondre pels murs de Rio de Janeiro a finals dels anys setanta, apareix mencionada en diaris locals.<\/p><\/div>\n

Entre el f\u00f2ssil vivent i l\u2019enigma urb\u00e0, el celacant em permet pensar en una curadoria que no parteix de la promesa de futur, sin\u00f3 de la pertorbaci\u00f3 del temps. Si una certa idea de futur modern-colonial ha col\u00b7lapsat, o b\u00e9 s\u2019ha revelat inseparable de les seves cat\u00e0strofes, potser la comesa de l\u2019art no \u00e9s imaginar nous futurs redemptors, sin\u00f3 reobrir temporalitats soterrades, espectrals, inestables, i provocar simultane\u00eftats a la nostra experi\u00e8ncia.<\/p>\n

La curadoria, quant a pr\u00e0ctica teoritzant, m\u2019interessa com a tecnologia, com a conjunt de procediments, mediacions i dispositius capa\u00e7os de produir pensament per mitj\u00e0 d\u2019encreuaments i friccions. Davant d\u2019una hist\u00f2ria de l\u2019art que busca ordenar sentits i valors, all\u00f2 curatorial [1]<\/sup><\/a>Veure MARTINON, Jean-Paul (ed.). The Curatorial: A Philosophy of Curating<\/em>. Bloomsbury, 2013. <\/span><\/span>