La planetarietat \u00e9s un concepte que, des que va apar\u00e8ixer a la confer\u00e8ncia \u201cImperativos para reimaginar el planeta\u201d de Gayatri Spivak el 1997, intenta pensar una relaci\u00f3 amb la Terra m\u00e9s enll\u00e0 de la globalitzaci\u00f3 i el colonialisme. \u00c9s un terme potent que s\u2019ha repr\u00e8s diverses vegades (i que avui torna) per anomenar la \u201cpolicrisi\u201d contempor\u00e0nia, per\u00f2 que, lluny de constituir un camp homogeni, opera com un espai de fricci\u00f3.<\/p>\n
All\u00f2 planetari \u00e9s sempre una figura d\u2019all\u00f2 m\u00faltiple. Per Bratton \u00e9s una megaestructura accidental; per Avanessian<\/a> , una condici\u00f3 activa que coevoluciona amb la vida i la tecnologia; per Hui, un punt de vista per abordar els reptes actuals; per Likav\u010dan, un problema d\u2019escala les tensions del qual defineixen el terreny geopol\u00edtic, i aix\u00ed… Una perspectiva molt f\u00e8rtil \u00e9s la de Jennifer Gabrys, per qui all\u00f2 planetari implica pensar amb sensors. I qu\u00e8 \u00e9s un sensor? Una manera de generar entorns i relacions ambientals. En textos com Program Earth<\/em> i projectes com Citizen Sense<\/em>, Gabrys ha indagat com les tecnologies sensorials i les \u201ctecnogeografies\u201d modulen formes de ciutadania ambiental.<\/p>\n Per articular la unitat material del planeta amb la multiplicitat irreductible de mons que l\u2019habiten hem de desestabilitzar la figura del domini total. A l\u2019Am\u00e8rica Llatina, aquesta tensi\u00f3 no \u00e9s abstracta, ja que \u201cel planeta\u201d que funciona pel Nord xoca de ple amb cossos, territoris i sabers explotats que, tot i aix\u00f2, no es deixen reduir a un \u00fanic senyal. \u00bfCom convertir en mat\u00e8ria sensible la fricci\u00f3? Pensant interf\u00edcies d\u2019escala: operacions t\u00e8cniques que connecten all\u00f2 local amb all\u00f2 planetari i all\u00f2 sensible amb all\u00f2 infraestructural sense resoldre les contradiccions. El sensor, vist aix\u00ed, \u00e9s una interf\u00edcie paradigm\u00e0tica, una sort de pr\u00f2tesi col\u00b7lectiva (per\u00f2 no una extensi\u00f3 inerta) de la percepci\u00f3.<\/p>\n Luciano Piccilli, a MONTE<\/em><\/a>, ha desplegat una interf\u00edcie especular que opera com a sensor de la mem\u00f2ria territorial. La seva missionera, a la frontera entre Argentina, Brasil i Paraguai, \u00e9s un romanent clau del Bosc Atl\u00e0ntic (que ha perdut el 95% de superf\u00edcie als \u00faltims 120 anys, fonamentalment a mans d\u2019empreses estrangeres). Enfront del desastre extractiu, Piccilli instal\u00b7la un dispositiu que fa que les veus dels Mby\u00e1 Guaran\u00ed retornin en un c\u00e0non sonor. No \u201crepresenta\u201d un paisatge perdut, sin\u00f3 que genera una nova realitat vibrant a partir del testimoni. La veu opera com un sensor que en ser realimentat (plegat sobre si mateix a trav\u00e9s del mirall) genera una imatge alterada i un espai afectiu. La interf\u00edcie genera un portal de resinificaci\u00f3 constant.<\/p>\n Gabriela Mungu\u00eda a Resonancia de part\u00edculas<\/em> <\/a>\u00a0va desenvolupar un sensor-pell. Al centre de la seva instal\u00b7laci\u00f3 rob\u00f2tica, quatre m\u00e0quines colpegen roques al comp\u00e0s de les part\u00edcules de pols que floten a l\u2019aire. S\u2019escolta la pols per amplificar un proc\u00e9s geol\u00f2gic que fa mil\u00b7lennis que succeeix. El resultat \u00e9s un soroll sord, una vibraci\u00f3 que recorre el terra i el gest gaireb\u00e9 absurd de les m\u00e0quines erosionant pedra, i ens retorna al temps dels estrats, a la lentitud de la Terra.<\/p>\n Tamb\u00e9, a Cenizas del Paran\u00e1<\/em>, Mungu\u00eda i Guadalupe Ch\u00e1vez<\/a> van desplegar un arsenal d\u2019eines (fotogrametria a\u00e8ria, imatges satel\u00b7lit\u00e0ries i microsc\u00f2piques, registres de camp) com una interf\u00edcie que dona testimoni dels focs que cremen la gram\u00ednia, calcinen les arrels i arrasen els s\u00f2ls org\u00e0nics que van tardar segles a formar-se. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019identifiquen comunitats vegetals i rizosf\u00e8riques que encara sobreviuen, i aix\u00ed es rescata all\u00f2 que els mapes del desastre acostumen a ignorar. El resultat \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 transm\u00e8dia mec\u00e0nic-ac\u00fastica que abra\u00e7a all\u00f2 que \u00e9s viu a la cendra. Enfront de la necropol\u00edtica extractivista que converteix els aiguamolls en carn de can\u00f3 per a l\u2019especulaci\u00f3 ramadera, les artistes es posen a escoltar el soroll subterrani d\u2019all\u00f2 que encara respira.<\/p>\n I aqu\u00ed apareix el soroll com a altre element central. A les teories cl\u00e0ssiques de la informaci\u00f3, el soroll \u00e9s una alteraci\u00f3 no desitjada, alguna cosa que impedeix la comunicaci\u00f3 clara. Per\u00f2 i si aquesta falla, m\u00e9s que un error, fos la condici\u00f3 de possibilitat d\u2019all\u00f2 nou? La materialitat del m\u00f3n mai no es tradueix del tot en un senyal \u00fanic i clar. Sempre queda una resta, un exc\u00e9s irreductible. Com va resumir el 1990 el matem\u00e0tic Edward Ng, one man’s noise is another man’s signal<\/em> i all\u00f2 que avui \u00e9s soroll dem\u00e0 pot ser informaci\u00f3. Aix\u00f2 em recorda a Cogito in Space<\/em>, de l’artista Daniela de Paulis<\/a>,, que va reunir neuroci\u00e8ncia i radioastronomia en una operaci\u00f3 d\u2019escolta invertida. Primer, alg\u00fa seu amb un visor de realitat virtual i contempla imatges de l\u2019univers. Mentre mira, un electroencefalograma tradueix l\u2019activitat del seu cervell en un corrent de so que s\u2019envia, en cru, cap a punts inespec\u00edfics del cel mitjan\u00e7ant un radiotelescopi.<\/p>\n Sense interf\u00edcie no hi ha vincle amb el m\u00f3n, per\u00f2 sense advertir la sorollosa opacitat de la mat\u00e8ria caiem en un idealisme tecnol\u00f2gic on tot \u00e9s informaci\u00f3 emmotllable. Els sensors capturen fonamentalment all\u00f2 estrany. Recullen moviments, canvis, plecs inesperats que sempre exigeixen recalibracions. El sensor genera realitat, per\u00f2 qui programa el sensor? L\u2019artista brasiler Guto N\u00f3brega treballa des de fa temps amb sistemes planta\/m\u00e0quina. A obres com BOT_anic<\/em>, N\u00f3brega<\/a> hibrida organismes vius amb sistemes rob\u00f2tics de baix cost. Les plantes actuen com a sensors org\u00e0nics naturals que, afectades per les interaccions del p\u00fablic i les alteracions de l\u2019ambient, reaccionen i generen moviment o so. Per\u00f2 N\u00f3brega no busca l\u2019efici\u00e8ncia amb el c\u00edborg. En canvi, explora aliances improbables a la lentitud vegetal que conversa amb la precarietat dels circuits. Les seves instal\u00b7lacions fallen sovint, es traven, necessiten aigua, es descalibren. I aquesta vulnerabilitat remet a una geografia on un \u00fas indisciplinat de la tecnologia pot prioritzar la dissid\u00e8ncia per sobre de la productivitat, la bifurcaci\u00f3 per sobre de l\u2019optimitzaci\u00f3.<\/p>\n