![\"DELTA_8.png\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/DELTA_8.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
L’espai est\u00e0 fosc, de fons, una melodia greu avan\u00e7a; una llum t\u00e8nue revela a tres persones. Vesteixen de negre, porten la mateixa perruca i el mateix maquillatge. Les tres giren, donen voltes seguint una coreografia basada en una estructura triangular, sobre la qual inscriuen cercles, sobre s\u00ed mateixos i al voltant d’ells. Amb un ritme constant arriben a hipnotitzar al p\u00fablic, els moviments varien, les tres figures s’uneixen i separen, es coordinen, sincronitzen els seus moviments per un instant, i despr\u00e9s es tornen a separar. La melodia segueix un pas marcat omplint d’intensitat la sala, les llums varien, el p\u00fablic s’abstreu i de cop frenen, la m\u00fasica s’apaga, els llums cessen, torna la foscor.<\/p>\n
Aix\u00f2 sintetitza el que hem vist a Delta – A Post Believe Manifesto, la pe\u00e7a d’Aimar P\u00e9rez Gali al Mercat de les Flors de Barcelona. Una coproducci\u00f3 del Mercat i el centre BUDA de B\u00e8lgica, creada juntament amb Clara Tena i Carme Torrent i amb m\u00fasica de Sara Font\u00e1n. La pe\u00e7a \u00e9s resultat d’una investigaci\u00f3 sobre el minimalisme i les pr\u00e0ctiques perform\u00e0tiques dels \u00faltims seixanta i primers setanta, quan a Nova York imperaven el gest, la combinaci\u00f3 i variaci\u00f3 d’uns mateixos m\u00f2duls, en un llenguatge que buscava les ess\u00e8ncies del fet-art, un moment d’ebullici\u00f3, creaci\u00f3 i risc. P\u00e9rez Gali fa de la seva obra una acumulaci\u00f3 de resson\u00e0ncies, amb un clar sentit d’exploraci\u00f3 i reacci\u00f3 a aquelles pr\u00e0ctiques, portant-ho a uns nivells d’obsessi\u00f3 on la repetici\u00f3 esdev\u00e9 geometria, espai creat, construcci\u00f3 de significat.<\/p>\n
Sovint, m’agradaria poder definir alguna cosa que es viu i \u00e9s dif\u00edcil transcriure. Una emoci\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 de la paraula donada, i nom\u00e9s alguns retenen la capacitat de nomenar quelcom i crear un univers. Com, llavors, parlar d’aquest univers sense paraules? \u00c9s en aquesta ess\u00e8ncia del treball, en aquesta recerca perp\u00e8tua de les possibilitats del viure on podem trobar la intensitat. Una vibraci\u00f3 que \u00e9s cos, moviment i tensi\u00f3, la translaci\u00f3 de la qual esdev\u00e9 per al p\u00fablic en un mecanisme d’auto-contemplaci\u00f3. “Estic mirant el mar o el foc cremar a la xemeneia” em diu una persona asseguda al meu costat, “m’estic mirant a mi”. Des de les butaques el p\u00fablic s’ho fa propi, es lliga a la cua dels girs, viu en ells i desenvolupa un moment susp\u00e8s. A difer\u00e8ncia dels Dervix, aqu\u00ed l’experi\u00e8ncia, el tr\u00e0ngol, \u00e9s per al p\u00fablic, els performers segueixen concentrats en els passos de la partitura. Podem contraposar aqu\u00ed formes d’interactivitat de creaci\u00f3 seriada, industrial, fins i tot tecnol\u00f2gica i veur\u00edem com, en ess\u00e8ncia, els processos mediats s\u00f3n els mateixos, per\u00f2 en la comunicaci\u00f3 entre cossos l’afectivitat \u00e9s cabdal.<\/p>\n
Les sabates freguen el terra emetent un esclat, grinyol que accidental o no, s’incorpora a la successi\u00f3 hipn\u00f2tica. Uns lluentons centellegen en el rostre dels ballarins provocant certa cosa inquietant, que al costat de l’est\u00e8tica negra en qu\u00e8 es banya la pe\u00e7a, ens endinsa en l’espai d\u2019all\u00f2 sublim (tab\u00fa). Creen\u00e7a i descreen\u00e7a d’una construcci\u00f3 po\u00e8tica. En aquest trio, els moviments poden ser devastadors, i un gir envolta un moment vital, una postura, una an\u00e8cdota que es fa repetitiva i alhora \u00fanica.<\/p>\n
P\u00e9rez Gali ens d\u00f3na un marc per a l’emoci\u00f3, fent l’ullet al minimalisme fet a m\u00e0, com les l\u00ednies de Sol LeWitt, com les coreografies de Lucinda Childs, o com la m\u00fasica de Philip Glass. La primera de les \u2018Sentences on Conceptualism\u2019, de Sol LeWitt diu: “Els artistes conceptuals s\u00f3n m\u00edstics m\u00e9s que racionalistes”, una afirmaci\u00f3 que si b\u00e9 va entrar en el seu moment en contradicci\u00f3 amb l’anti-il\u00b7lusionisme en els objectes de Robert Morris, va obrir una esquerda per on buscar la transcend\u00e8ncia, tant en la producci\u00f3 com en la recepci\u00f3. Com ens suggereix Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed, hi ha certa generaci\u00f3 amb ganes de tornar a creure, ni que sigui per un minut, en qu\u00e8 una nova construcci\u00f3 \u00e9s possible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’espai est\u00e0 fosc, de fons, una melodia greu avan\u00e7a; una llum t\u00e8nue revela a tres persones. Vesteixen de negre, porten la mateixa perruca i el mateix maquillatge. Les tres giren,…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":7795,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n