![\"IMG_4648.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/IMG_4648.jpg\")
\nL’exposici\u00f3 internacional de la 55. Biennal de Ven\u00e8cia porta per t\u00edtol “Il Palazzo Enciclop\u00e8dic” i est\u00e0 comissariada per Massimiliano Gioni. La cursa \u2018biennalista\u2019 de Gioni sembla sincronitzada amb les tem\u00e0tiques que tria, i resulta coherent comprovar ara la manera emergent del “pathos” des Manifesta 5 a Sant Sebasti\u00e0 (2004), i encara millor en aquella “de ratolins i homes” de la Biennal de Berl\u00edn (2006).<\/p>\n
Aquesta Biennal de Ven\u00e8cia d\u00f3na compte d’un subm\u00f3n fosc de rituals i visions m\u00edstiques, afavorides sota la mirada prof\u00e8tica de dues figures; al comen\u00e7ament de l’Arsenale es presenta la maqueta del palau enciclop\u00e8dic ideat per l’artista autodidacta Marino Auriti, qui l\u2019any 1955 va concebre una arquitectura muse\u00edstica que perseguia el somni impossible de recollir entre els seus murs tot el coneixement universal. En el pavell\u00f3 central, i com a declaraci\u00f3 d’intenci\u00f3 curatorial, es presenta El llibre vermell<\/em> de Carl Gustav Jung, un manuscrit il\u00b7lustrat que presenta diferents fantasies i en el qu\u00e8 el fundador de la psicologia anal\u00edtica va treballar durant setze anys. Amb aquests punts de partida no sorpr\u00e8n que la l\u00ednia que transcorre tota l’exposici\u00f3 sigui aquella que enalteix el poder de les cosmologies individuals i col\u00b7lectives.<\/p>\n Conv\u00e9 preguntar-se per la gran acceptaci\u00f3 dels discursos c\u00f2smics i esot\u00e8rics en l’art contemporani m\u00e9s actual, el qual digereix sense problemes art no-contemporani realitzat per outsiders<\/em> o artistes d’una altra \u00e8poca, com passa en aquesta exposici\u00f3. Una mirada a l’ansietat que el nostre capitalisme tard\u00e0 exhuma podria justificar aquest retorn de les cosmogonies. No \u00e9s un cas a\u00efllat i tampoc es pot relacionar aquest revival<\/em> cosmol\u00f2gic amb el passat. Fins i tot artistes joves semblen avui dia atrets per la psicom\u00e0gia i la taula del tarot. En el millor dels casos, l’est\u00e8tica emprada \u00e9s la del collage vintage<\/em> en blanc i negre o tot el que faci olor de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 antiga.<\/p>\n \u00c9s molt dif\u00edcil per\u00f2 parlar avui en dia de cosmogonies sense caure en el seu costat reaccionari, amb el seu llenguatge m\u00edstic i transcendental. Aquesta tend\u00e8ncia ja es va poder comprovar en una dOCUMENTA (13) escorada cap al New Age, i la Biennal de Ven\u00e8cia nom\u00e9s fa que confirmar la invasi\u00f3 de lleng\u00fces mortes presentades en cabines de curiositats. Molts s\u00f3n els artistes i moltes les excepcions, per\u00f2 el que veritablement interessa \u00e9s establir el discurs dominant que sobresurt. Hi ha espectadors que s’emocionen amb un desplegament d\u2019excentricitat i purisme creatiu sortit directament del cap i que fins i tot ho celebren. Per\u00f2 cal almenys preguntar-se si tot aquest retorn a l’interior de la psique no amaga sin\u00f3 un nou expressionisme, del qual la d\u00e8cada de 1980 \u00fanicament ens va deixar la seva apropiaci\u00f3 postmoderna i espectacular. De la psique s’arriba al cos hum\u00e0, i Cindy Sherman ha comissariat una part de l’exposici\u00f3 de manera molt af\u00ed al seu treball i a les seves influ\u00e8ncies post-humanes. Els 80 i els 90 estan ben representats. I amb aix\u00f2 el dolor, molt de dolor.<\/p>\n Una anotaci\u00f3 inconnexa i casual de termes que expliquen les obres de “Il Palazzo Enciclop\u00e8dic” diu aix\u00ed: excentricitat fantasmal; rituals, mites; parapsicologia, sistemes de creences; foscor; misteri\u00f3s i irracional; telepatia, percepci\u00f3 extrasensorial, visions, espiritualisme, tribalisme; ocultisme; fantasmagoria; na\u00eff<\/em>; visionari; misticisme; Art Brut; nou kitsch; cr\u00f2nica burlesca; folklore; psiqui\u00e0tric; religions; psicodrama; quirom\u00e0ncia; \u00e8xtasi; mise-en-scenes<\/em>; sexualitat; tarot … No creguin que sumant totes aquestes paraules s’obtingui el retrat-robot de Gioni. Com podria? M\u00e9s aviat, tot aix\u00f2 no \u00e9s sin\u00f3 una opci\u00f3 discursiva diferencial a l’hora de construir-se una autoria (autoritat) curatorial.<\/p>\n L’altre gran eix tem\u00e0tic subjacent a l’exposici\u00f3 seria no ja l’enciclop\u00e8dia, sin\u00f3 la manera en qu\u00e8 els i les artistes pensen la totalitat. Aquesta es fa m\u00e9s n\u00edtida quan es converteix en un tema a il\u00b7lustrar m\u00e9s que en un sistema de pensament que emana directament des del comissariat. La totalitat \u00e9s sempre abstracta, i per tant irrepresentable, de manera que les obres d’art poden donar-nos pistes d’aquesta mateixa totalitat. Aquesta exposici\u00f3 sembla voler reduir aquesta totalitat exclusivament als m\u00f3ns interiors de la imaginaci\u00f3, alhora que oblidem de les nostres ments aquesta altra totalitat anomenada capitalisme, el sistema-m\u00f3n o la globalitzaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’exposici\u00f3 internacional de la 55. Biennal de Ven\u00e8cia porta per t\u00edtol “Il Palazzo Enciclop\u00e8dic” i est\u00e0 comissariada per Massimiliano Gioni. La cursa \u2018biennalista\u2019 de Gioni sembla sincronitzada amb les tem\u00e0tiques…<\/p>\n","protected":false},"author":1261,"featured_media":7829,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n