{"id":78684,"date":"2026-09-08T07:34:16","date_gmt":"2026-09-08T05:34:16","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=78684"},"modified":"2026-09-06T14:01:47","modified_gmt":"2026-09-06T12:01:47","slug":"subir-escaleras-mecanicas-bajar-escaleras-de-caracol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/subir-escaleras-mecanicas-bajar-escaleras-de-caracol\/","title":{"rendered":"Pujar escales mec\u00e0niques, baixar escales de cargol"},"content":{"rendered":"

\u00c9s agost a Barcelona i la calor extrema trastoca tots els sentits. Des de la biblioteca Vapor Vell, a Sants, agraeixo l\u2019aire condicionat d\u2019aquest espai que \u00e9s p\u00fablic. Soc davant d\u2019una finestra que em situa en l\u00ednia recta amb el Parc d\u2019Atraccions del Tibidabo, erigit a la serra de Collserola, en el que es considera el punt m\u00e9s alt de la ciutat. A la meva esquena queda Montju\u00efc, un altre dels turons de Barcelona, tamb\u00e9 convertit en un conjunt de parcs i jardins, on en un altre temps hi va haver un parc d\u2019atraccions el nom del qual tamb\u00e9 coincidia amb el de la muntanya que l\u2019acollia.<\/p>\n

Soc a l\u2019espai-entre<\/em> aquests dos punts de la ciutat: llocs que un dia van ser, o que encara s\u00f3n, organitzats per estructures i m\u00e0quines en moviment i cossos en estats alterats d\u2019orientaci\u00f3.<\/p>\n

En els darrers mesos, m\u2019he dedicat a investigar precisament aquest lloc: l\u2019espai-entre<\/em>. All\u00e0 on els plans es troben i poden produir plecs, doblecs, intervals, buits. All\u00f2 que sorgeix en aquest espai intermedi, l\u2019artista brasilera Lygia Clark<\/strong> ho va anomenar Linha Org\u00e2nica<\/em>, una estructura que es comporta com una membrana; una l\u00ednia que no separa, sin\u00f3 que articula.<\/p>\n

Aquest projecte de recerca, que es desenvolupa amb el suport de la beca Juncal Ballest\u00edn de l\u2019Artium Museoa, busca analitzar com Susana Solano, \u00c1ngeles Marco<\/strong> i la mateixa Lygia Clark aborden estats transicionals en les seves pr\u00e0ctiques escult\u00f2riques, mobilitzant nocions com la inestabilitat, el contagi, el vertigen i la deformaci\u00f3.<\/p>\n

\"A

Lygia Clark, Caminhando<\/em>, 1963<\/p><\/div>\n

Tamb\u00e9 busca comprendre de quina manera els materials presents en els seus treballs, com el ferro, el cautx\u00fa i el metall, poden llegir-se en relaci\u00f3 amb els contextos hist\u00f2rics i pol\u00edtics de transicions democr\u00e0tiques i antidemocr\u00e0tiques que van viure tant a Espanya com al Brasil.<\/p>\n

La Linha Org\u00e2nica<\/em> de Clark em serveix com a eina per desenvolupar aquesta recerca. \u00c9s com una llanterna que em permet arribar m\u00e9s lluny en la foscor, o potser un guant que em protegeix de les superf\u00edcies punxegudes i de les toxines urticants, per\u00f2 que, gr\u00e0cies a la mal\u00b7leabilitat del material amb qu\u00e8 est\u00e0 fabricat, encara conserva el tacte.<\/p>\n

\"A

Susana Solano, La linterna I<\/em>, 2002-2003. Col\u00b7lecci\u00f3: Parque del Prado. Ajuntament de Vit\u00f2ria-Gasteiz<\/p><\/div>\n

\u00c9s una estructura el\u00e0stica que pren forma i despr\u00e9s es deforma, que subverteix la l\u00f2gica geom\u00e8trica i adopta la topol\u00f2gica, on la frontera entre el dins i el fora, el jo i l\u2019altre, es torna fluida.<\/p>\n

La Linha Org\u00e2nica<\/em> tamb\u00e9 em permet invertir el sentit habitual de la historiografia de l\u2019art, despla\u00e7ant la mirada d\u2019una traject\u00f2ria que tradicionalment parteix d\u2019Europa cap a l\u2019Am\u00e8rica Llatina. Jo vaig i vinc, llegint Solano i Marco a partir de Clark[1]<\/sup><\/a>Aquesta recerca es duu a terme en companyia de les idees presentades per Irene V. Small al seu llibre The Organic Line: Toward a Topology of Modernism<\/em> (Zone Books, 2024).<\/span><\/span>