{"id":7890,"date":"2013-06-18T02:02:00","date_gmt":"2013-06-18T02:02:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/06\/18\/relats-art-i-periegesis\/"},"modified":"2013-06-18T02:02:00","modified_gmt":"2013-06-18T02:02:00","slug":"relats-art-i-periegesis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/relats-art-i-periegesis\/","title":{"rendered":"Relats: art i peri\u00e9gesis"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ricament el Gran Khan venia a ser una mena de rang imperial que s’atribu\u00efa a aquell que ocupava el c\u00e0rrec d’emperador en la cultura antiga mongola i turca. Aquesta mateixa figura \u00e9s la utilitzada per Italo Calvino en el seu llibre Les ciutats invisibles<\/em>, en qu\u00e8, rememorant el Llibre de les Meravelles<\/em> de Marco Polo, ve a crear un relat estructurat en nou cap\u00edtols. Calvino, fent \u00fas del seu estil literari combinatori, crea una hist\u00f2ria en la qual el viatjant veneci\u00e0 explica a Kublai Khan, emperador dels t\u00e0rtars, com s\u00f3n les ciutats del seu imperi. All\u00f2 suggestiu del llibre \u00e9s la capacitat imaginativa de Marco Polo, ja que aquest inventa i fantasieja sobre detalls i escenes nom\u00e9s existents en la seva imaginaci\u00f3. Al\u00b7ludint a el fet d’escriure i a la pot\u00e8ncia narrativa del relat, Calvino emfatitza sobre com podem crear m\u00f3ns, com podem projectar desitjos i voluntats mitjan\u00e7ant el simple fet de narrar.<\/p>\n

La mostra que aquests dies (fins al 23 de juny) acull la Galer\u00eda Nacional de Arte Moderno de Roma en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Real Academia d\u2019Espanya a Roma<\/a> es desvetlla tamb\u00e9 com una mena de relat alternatiu de viatge. Un viatge que transcorre en diverses direccions i a partir de diversos elements.<\/p>\n

Avelino Sala i Pelayo Varela, tots dos asturians, juntament amb Emilio Chapela, de M\u00e8xic, plantegen com l’art \u00e9s sempre una esp\u00e8cie de viatge, cap a l’altre i cap a si mateix, al seu torn, cada un dels projectes dialoga amb obres d’artistes italians situats entre el Renaixement i el segle XIX.<\/p>\n

La mostra, i d’aqu\u00ed de nou aquesta capacitat hermen\u00e8utica del projecte, gira al voltant de tres eixos. Cadascun d’ells assentat en ciutats diferents: Ven\u00e8cia, Flor\u00e8ncia i Roma. Els tres artistes parteixen en un sentit ple de l’experi\u00e8ncia basada en la peri\u00e9gesis hist\u00f2rica, ciutats que han estat arribada dels viatgers del Grand Tour per\u00f2 tamb\u00e9 ciutats que al llarg de la hist\u00f2ria han estat enclavament de successos que apuntalen el segle XX i XXI .<\/p>\n

Avelino Sala presenta l’obra Po\u00e8tica de la fugida<\/em>, un v\u00eddeo que ens situa als afores de Roma, just per on va escapar el poeta Ezra Pound quan fugia dels partisans. En el v\u00eddeo, la int\u00e8rpret Noem\u00ed de Haro, toca la pe\u00e7a militar Marxa sobre Roma<\/em> a l’inrev\u00e9s. Mitjan\u00e7ant aquesta acci\u00f3, planteja interrogants sobre la hist\u00f2ria i les seves contradiccions, sobre l’antisemitisme de Pound i sobre l’escapada. El t\u00edtol del v\u00eddeo suggereix, no exempt de po\u00e8tica, aquestes qualitats no impl\u00edcites: fugida, viatge, escapada. Apel\u00b7latius que designen com l’home pot ser arrossegat pels fets. La pe\u00e7a de Sala dialoga al seu torn amb La Trasteverina uccisa d\u00f3na una bomba<\/em> (1850), de Gerolamo Induno. Imatge femenina que ens remet a la int\u00e8rpret del v\u00eddeo i alguna cosa m\u00e9s.<\/p>\n