Educaci\u00f3 est\u00e0ndard. El professor funci\u00f3. Un producte anomenat compet\u00e8ncies. Proc\u00e9s t\u00e8cnic. Homogene\u00eftzaci\u00f3, docents intercanviables i substitu\u00efbles. Activitat hiperregulada. Tr\u00e0fic de cr\u00e8dits o coneixement propietari, coneixement en dosis.<\/p>\n
Indigesti\u00f3<\/a> a m\u00e9s a m\u00e9s del que t\u2019agafa quan intentes dinar tot mirant les not\u00edcies a la televisi\u00f3, o el que et passa quan engoleix totes seguides les paraules d’aqu\u00ed dalt, s\u00f3n unes jornades que van tenir lloc a Barcelona el mes d\u2019abril \u2018aquest any en la seva 12 edici\u00f3. El que les fa particulars, d\u2019una banda \u00e9s el fet que parteixen d\u2019una vocaci\u00f3 per la m\u00fasica que s\u2019ext\u00e9n i es tradueix cap a una preocupaci\u00f3 i an\u00e0lisis de lo social, d\u2019altra banda les condicions que imposen per a aquestes jornades on els ponents fan intervencions molt curtes, nom\u00e9s 5 minuts per exposar una idea, i en arribar el minut \u00faltim s\u00f3n interrompudes per un m\u00fasic, a m\u00e9s, les dissertacions no poden ser contestades pel p\u00fablic. Potser \u00e9s precisament sota el condicionant d\u2019haver de dir alguna cosa amb precisi\u00f3 i poc temps que va decantar una sent\u00e8ncia del calibre de la que cito a continuaci\u00f3: <\/p>\n El millor favor que li podem fer a la universitat, el millor i m\u00e9s gran gest d\u2019afecte, \u00e9s marxar.<\/em><\/p>\n S\u00ed, parlem d’educaci\u00f3 i la responsable d’aquesta frase Aida S\u00e1nchez de Serdio \u00e9s professora d’Universitat a la facultat de Belles Arts, i una de les millors docents. Aix\u00f2 va ser abans de que s\u2019aprov\u00e9s la que anomenen la \u201cllei Wert\u201d, que entre altres disbarats promou el retorn de la religi\u00f3 com a mat\u00e8ria computable, relega les lleng\u00fces cooficials a segon terme obligant a un ensenyament en castell\u00e0, descalifica totes aquelles \u00e0rees de coneixement que no es poden valorar segons les lleis de mercat; i tot plegat en el marc d\u2019unes retallades criminals en educaci\u00f3 que deixen la situaci\u00f3 de l\u2019ensenyament, de la recerca i dels propis docents i alumnes en un estat relativament lamentable . El professorat, mobilitzat<\/a> des de fa mesos en defensa de no nom\u00e9s els seus llocs de treball, sin\u00f3 d\u2019un treball de qualitat, ja sabien que la llei s\u2019aprovaria, premonici\u00f3 que genera m\u00e9s deseperan\u00e7a que no esperan\u00e7a.<\/p>\n No es pot dir que els que hem crescut sota l\u2019ombra de la LOGSE i el Pla Bolonya tinguem gaire fe en el sistema educatiu, la insist\u00e8ncia dels diferents governs a llimar-ne qualsevol espurna de qualitat a base de canvis i m\u00e9s canvis, ens va tornar uns descreguts, a m\u00e9s de marejar-nos for\u00e7a. Precisament fa uns dies parl\u00e0vem durant un workshop sobre art i educaci\u00f3 que es deia \u201cTurn it again, Sam\u201d, de la quantitat de girs que s\u2019han enunciat, des d\u2019un pla te\u00f2ric i en diferents \u00e0mbits acad\u00e8mics com els estudis culturals i visuals o les ci\u00e8ncies socials (Rogoff, Bishop, O\u2019Neil…); doncs sembla que els nostres governants es van voler apuntar al carro i s\u2019hi van abonar a base de b\u00e9. S\u2019hi han abonat a base de b\u00e9. <\/p>\n Aida S\u00e1nchez de Serdio enunciava a l’inici de la seva xerrada de cinc minuts que treballar a la universitat representa una contradicci\u00f3 constant, i conclo\u00efa que marxar tamb\u00e9 \u00e9s un gest d\u2019autorrespecte cap a una mateixa. Deixar que les coses deixin de funcionar. De vegades no hem de fer que les coses surtin b\u00e9, ens les hem de carregar i hem de marxar<\/em>.<\/p>\n Com a alumna i eterna estudiant, tot i que ja s\u00e9 que no m\u2019he de prendre les paraules al peu de la lletra, si les persones de les que s\u00ed que he apr\u00e8s, s\u00f3n expulsades de la universitat, i posen de manifest que S\u00f3m un ornament que dissimula l\u2019embrutiment, reivindicant que ells no volen participar d’aquest engranatge, no puc deixar d’indigestar-me, o com ja han fet molts,
\nmarxar<\/a>.<\/p>\n