![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bonko-nankue-1.jpg\")
<\/p>\nEl Bonk\u00f3 \u00f1\u00e1nkue \u00e9s una tradici\u00f3 criolla de car\u00e0cter ritual que combina dansa, interpretaci\u00f3, cant i percussi\u00f3. Aquesta tradici\u00f3 neix a Fernando Poo (Bioko) de la trobada entre els esclaus \u00abemancipats\u00bb \u2014portats a l\u2019illa per colons brit\u00e0nics entre 1827 i 1843, i que formarien el grup socio\u00e8tnic anomenat els fernandinos\u2014 i els \u00f1\u00e1\u00f1igos abaku\u00e1, deportats des de Cuba per la corona espanyola des de 1862 fins a finals del mateix segle. D\u2019aquesta trobada neix la fusi\u00f3 sincr\u00e8tica anomenada \u00d1i\u00f1ingo \u00d1\u00e1nkue. Aquesta cru\u00eflla ens porta a la pregunta que travessa tot l\u2019article: com creen les tradicions afrodescendents les seves pr\u00f2pies estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia?<\/p>\n
La matriu directa d\u2019aquesta pregunta s\u2019articula en la Germandat Abaku\u00e1, fundada cap al 1836 a Cuba per persones de la naci\u00f3 Efik deportades des de Calabar, que van transformar els seus ritus i tradicions, danses i can\u00e7ons en una nova expressi\u00f3 cultural a partir de la corporalitat i la performativitat dels seus ritus. D\u2019aquesta manera, amagaven els seus mites en el dogma cat\u00f2lic rom\u00e0, els seus secrets en brodats de patrons vius i els seus missatges en gestos fuga\u00e7os de la seva dansa. Aquesta tecnologia heretada de la societat Ekpe, tradici\u00f3 cultural herm\u00e8tica portada pels Efik des de la seva terra d\u2019origen, no nom\u00e9s en va permetre la preservaci\u00f3 davant d\u2019altres comunitats esclavitzades, que veurien desapar\u00e8ixer en l\u2019oblit les seves identitats i cultes, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els convertiria en la religi\u00f3 afrodescendent m\u00e9s representativa de l\u2019\u00e8poca, acumulant tant de poder que comen\u00e7aria a intimidar les institucions i els governs i transformaria aix\u00ed la pertinen\u00e7a ritual de la seva comunitat en garantia de feina i protecci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Com a resposta, la repressi\u00f3 colonial desencadenada per la corona espanyola i les elits criolles de Cuba seria implacable, associant el \u00ab\u00f1a\u00f1iguismo\u00bb amb la delinq\u00fc\u00e8ncia violenta, la bruixeria i el \u00abmal vivir\u00bb. Tanmateix, ni les detencions, ni els assassinats ni els exilis a illes pres\u00f3 a l\u2019\u00c0frica van aconseguir extingir l\u2019Abaku\u00e1 com a identitat religiosa i cultural.<\/p>\n
El Bonk\u00f3 \u00f1\u00e1nkue<\/strong> neix precisament d\u2019aquesta deportaci\u00f3 punitiva: els mateixos cossos expulsats de Cuba van reconstruir, a l\u2019illa de desterrament, a trav\u00e9s de la comunitat fernandina, una continu\u00eftat social i ritual. El desterrament no va destruir la tecnologia cultural, sin\u00f3 que la va trasplantar, i d\u2019aquest trasplantament for\u00e7at en va n\u00e9ixer alguna cosa nova.<\/p>\n Partint d\u2019aquest context, aquest article tra\u00e7a una genealogia de cossos que travessa l\u2019Atl\u00e0ntic negre, en el sentit de Paul Gilroy, que proposa pensar la identitat negra diasp\u00f2rica no com una arrel fixa (un origen pur al qual tornar), sin\u00f3 com una ruta, com una circulaci\u00f3 transatl\u00e0ntica. D\u2019aquesta manera, connectem aquestes pr\u00e0ctiques rituals africanes amb tradicions de resist\u00e8ncia negra i queer sorgides en el context urb\u00e0 estatunidenc del segle XX a partir de dos llinatges urbans: el techno de Detroit i la cultura ballroom-voguing de Harlem. Tots dos exemples van estar sotmesos al mateix ecosistema hostil. Aqu\u00ed ens proposem entendre com han aconseguit sobreviure i preservar les seves pr\u00e0ctiques mitjan\u00e7ant la transformaci\u00f3 i la innovaci\u00f3.<\/p>\n El techno no va n\u00e9ixer a Berl\u00edn<\/span><\/strong><\/p>\n<\/div>\n Va n\u00e9ixer a Detroit a principis dels anys vuitanta, als suburbis de Belleville i, m\u00e9s espec\u00edficament, de la m\u00e0 de Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, coneguts col\u00b7lectivament com els Belleville Three. En aquell moment, Detroit era una ciutat devastada per la desindustrialitzaci\u00f3, la segregaci\u00f3 racial i l\u2019abandonament institucional, fins al punt que la ind\u00fastria de l\u2019autom\u00f2bil, que havia definit la identitat obrera negra de la ciutat, estava a punt del col\u00b7lapse. La viol\u00e8ncia, l\u2019ensorrament econ\u00f2mic i la desesperaci\u00f3 de la comunitat es van convertir en la mat\u00e8ria primera tem\u00e0tica del so de Detroit, i aquell paisatge de ru\u00efnes va donar forma directament al car\u00e0cter industrial i desolat que caracteritza l\u2019imaginari de la ciutat.<\/span><\/p>\n En aquell paisatge en ru\u00efnes, aquests tres adolescents negres van sintetitzar les possibilitats de la tecnologia electr\u00f2nica negra i les pr\u00e0ctiques afrofuturistes, especulatives i afrodiasp\u00f2riques per imaginar una ficci\u00f3 sonora destinada a construir mons a trav\u00e9s del so, com una manera d\u2019imaginar futurs possibles des de cossos invalidats per una perspectiva social[1]<\/sup><\/a>Dan Sicko, Techno Rebels: The Renegades of Electronic Funk, 1999.<\/em><\/span><\/span>![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Bonko-nankue-2-.jpg\")
<\/p>\n\n\n