{"id":79465,"date":"2026-10-06T07:00:37","date_gmt":"2026-10-06T05:00:37","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=79465"},"modified":"2026-10-05T22:59:23","modified_gmt":"2026-10-05T20:59:23","slug":"la-relacion-como-infraestructura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/","title":{"rendered":"La relaci\u00f3 com a infraestructura"},"content":{"rendered":"

Durant molt de temps vaig pensar que la meva pr\u00e0ctica curatorial havia comen\u00e7at als museus. Despr\u00e9s de molts anys vaig comprendre que havia comen\u00e7at molt abans, entre els mercats de l\u2019occident d\u2019El Salvador\/Kuskatan, territori que, despr\u00e9s de la invasi\u00f3 espanyola, seria reorganitzat mitjan\u00e7ant els anomenats \u00abpueblos de indios\u00bb. All\u00e0 on van treballar la meva mare, les meves \u00e0vies, les meves tietes i moltes de les dones de la meva fam\u00edlia. Aquella va ser l\u2019escola on vaig aprendre que una conversa val tant com un arxiu, que un esmorzar de vegades obre m\u00e9s portes que una carta institucional, i que les relacions necessiten temps, reciprocitat i cura per poder sostenir-se. All\u00e0 vaig aprendre que l\u2019art, per a moltis de nosaltres, no comen\u00e7a als museus, sin\u00f3 en els t\u00e8xtils, l\u2019ornamentaci\u00f3, la talla, el jade i la cer\u00e0mica que donen forma a la nostra vida quotidiana.<\/p>\n

Les infraestructures que fan possible bona part del treball art\u00edstic a Kuskatan i Guatemala poques vegades apareixen als cr\u00e8dits d\u2019una exposici\u00f3 o als informes d\u2019un projecte cultural. Quan parlo d\u2019aquestes infraestructures no em refereixo a institucions ni a pressupostos, sin\u00f3 a les xarxes de parentiu, als mercats, als camins recorreguts, a les recomanacions entre comares, als \u00e0pats compartits, a les persones que et presenten altres artistes i a la confian\u00e7a que es construeix lentament al llarg dels anys.<\/p>\n

La meva relaci\u00f3 amb els mercats no va comen\u00e7ar com a investigadori ni com a curadori. Va comen\u00e7ar com a filli i neti de dones que all\u00e0 es guanyaven la vida. La meva \u00e0via va vendre tota la vida als mercats de Guaymango i de Sonsonate. La meva mare va treballar durant la seva infantesa i adolesc\u00e8ncia venent menjar i altres coses al de Sonsonate. Va ser all\u00e0 on van aprendre les diferents maneres de comerciar, observar, vestir, negociar i cuidar. Aquells espais que la meva mare em va ensenyar i va compartir amb mi van ser la meva primera escola est\u00e8tica. Tamb\u00e9 van ser les meves primeres lli\u00e7ons sobre organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva, circulaci\u00f3 de coneixements i responsabilitat compartida.<\/p>\n

Amb el temps vaig entendre que els mercats produeixen molt m\u00e9s que mercaderies. \u00c9s en aquests espais on es produeixen la confian\u00e7a, la mem\u00f2ria i altres formes de coneixement que poques vegades s\u00f3n reconegudes com a tals per la majoria de les institucions culturals. Va ser aix\u00ed tamb\u00e9 com vaig aprendre que el comer\u00e7 \u00e9s una forma de relaci\u00f3. Els objectes viatgen, per\u00f2 mai no ho fan sols. Viatgen acompanyats de persones, converses, recomanacions, parentius i responsabilitats. Seguint aquests recorreguts vaig comprendre que les fronteres pol\u00edtiques diuen molt poc sobre la manera com els nostres pobles han continuat trobant-se, comerciant i aprenent els uns dels altres.<\/p>\n

Per aix\u00f2, quan torno cada vegada a Guatemala, mai no sento que estigui travessant una frontera cap a un altre lloc. Continuo recorrent un territori que la meva fam\u00edlia ha transitat des de molt abans que jo pogu\u00e9s donar-li el nom de m\u00e8tode o de pr\u00e0ctica curatorial. En la meva inf\u00e0ncia viatjava amb els pares en el pickup familiar en direcci\u00f3 a Esquipulas, Antigua, el Llac dels Cignes, la Ciutat de Guatemala, Quetzaltenango i Chichicastenango. Aquelles eren maneres d\u2019aprendre el territori. La meva mare aprofitava cada viatge per rec\u00f3rrer mercats, comprar t\u00e8xtils, fusta tallada, cer\u00e0mica, roba, joieria i objectes per a casa nostra. Moltes vegades torn\u00e0vem amb el vehicle ple de coses seleccionades acuradament per ella i de les seves hist\u00f2ries. La casa es transformava cont\u00ednuament amb aquells objectes, i jo aprenia que cadascun arribava acompanyat de relacions, converses i traject\u00f2ries.<\/p>\n

El cam\u00ed mateix era la meva escola. Vaig aprendre observant la meva mare negociar amb les venedores, escoltar les converses entre comerciants, distingir els colors dels teixits de diferents comunitats, sentir la suavitat de la fusta tallada, la duresa del jade i els motius de la cer\u00e0mica. Aix\u00ed vaig comprendre que cada lloc produ\u00efa formes particulars de fer i de mirar el m\u00f3n. La meva educaci\u00f3 sobre l\u2019art i l\u2019est\u00e8tica va comen\u00e7ar all\u00e0, sense estar contaminada per la concepci\u00f3 colonial de l\u2019art que la universitat i el museu han reprodu\u00eft sense q\u00fcestionar-la.<\/p>\n

Amb el temps vaig comprendre que aquells viatges no nom\u00e9s travessaven una frontera internacional. Recorrien un passad\u00eds ancestral entre l\u2019Occident d\u2019El Salvador\/Kuskatan i Guatemala, articulat mitjan\u00e7ant peregrinacions, mercats, parentius, intercanvis comercials i formes compartides de fer. La meva pr\u00e0ctica curatorial va n\u00e9ixer dins d\u2019aquesta continu\u00eftat i ha consistit, en bona mesura, a continuar cultivant les relacions que la meva fam\u00edlia ja entenia com a part de la vida quotidiana. En aquests mercats, les \u00e0vies conserven els coneixements sobre les seves peces de vestir i les hist\u00f2ries de les seves comunitats i, a m\u00e9s, els posen en circulaci\u00f3. Cada conversa en una parada pot convertir-se en la hist\u00f2ria d\u2019un collaret guardat durant d\u00e8cades, d\u2019una fam\u00edlia que encara conserva una t\u00e8cnica de teixit, d\u2019una ve\u00efna que vol vendre una pe\u00e7a heretada o d\u2019alg\u00fa que treballa des d\u2019una altra comunitat. El coneixement mai no roman imm\u00f2bil. Va i ve entre comunitats, entre comares, entre generacions.<\/p>\n

Curar sense museu: l\u2019ornament com a pr\u00e0ctica curatorial<\/b><\/strong><\/h3>\n

En els darrers anys he arribat a comprendre que el treball dels artistes maies quich\u00e9 Jos\u00e9 Luis Fernando Morales (Luisfer), que treballa des del mercat d\u2019Antigua Guatemala, i de Silvia Canil Xir\u00fam, que treballa des del mercat de Chichicastenango, no es pot descriure \u00fanicament com el de dissenyadors de joieria o artistes de l\u2019ornament. Cada pe\u00e7a materialitza una pr\u00e0ctica curatorial i d\u2019hist\u00f2ria p\u00fablica sostinguda durant mesos o anys. Luisfer i Silvia, la llengua materna dels quals \u00e9s el quich\u00e9, passen bona part del seu temps recorrent mercats, conversant amb \u00e0vies, visitant teixidores, talladors i argenters, aprenent noves t\u00e8cniques, escoltant hist\u00f2ries i construint relacions que continuen molt despr\u00e9s que una pe\u00e7a s\u2019acabi. Les \u00e0vies amb qui treballen al mercat tornen a les seves comunitats, conversen amb altres comares, pregunten qui conserva antics collarets o chachales, qui encara domina determinats teixits, qui podria col\u00b7laborar en un nou projecte. Dies, setmanes i, de vegades, fins i tot mesos despr\u00e9s, tornen amb nous materials i noves hist\u00f2ries. El resultat visible \u00e9s un collaret, una polsera o una arracada tallada en jade. Tanmateix, la veritable obra \u00e9s la xarxa de relacions que ha fet possibles aquestes peces.<\/p>\n

\"LA<\/a>

Vista de l’exposici\u00f3 Market as Archive: Economy, Women\u2019s Knowledge, and Survival, presentada com a part de la 8.\u00aa Bienal de Arte Contempor\u00e1neo Ind\u00edgena (BACA) en EXPRESSION, Centre d’exposition de Saint-Hyacinthe, Quebec, Canad\u00e1. Instal\u00b7laci\u00f3 de Luisfer (esquerra) i instal\u00b7laci\u00f3 de Silvia (dreta).<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

\"La<\/a>

Vista de dues obres presentades a l’exposici\u00f3 Color Is Not Neutral, com a part de la 8.\u00aa Bienal de Arte Contempor\u00e1neo Ind\u00edgena (BACA), Galerie Art M\u00fbr, Montreal, Quebec, Canad\u00e1. A l’esquerra, obra de Luisfer en corall vermell i plata esterlina; a la dreta, obra de Silvia en obsidiana, comptes de corall i chachal<\/p><\/div>\n

Quan acompanyo Luisfer a visitar tallers de talladors, argenters o teixidores, comprenc que la seva pr\u00e0ctica consisteix menys a produir objectes que a reunir persones al voltant d\u2019una responsabilitat compartida. Cada artista aporta un coneixement espec\u00edfic. Cada material porta amb si una hist\u00f2ria. Cada pe\u00e7a sintetitza anys de confian\u00e7a acumulada entre persones que sovint pertanyen a comunitats diferents. T\u00e8cniques i coneixements quich\u00e9, kaqchikel, tzutujil i mam conflueixen en una mateixa pe\u00e7a. El treball no esborra les difer\u00e8ncies entre pobles, sin\u00f3 que reconeix com aquestes relacions permeten que coneixements diferents entrin en di\u00e0leg sense perdre la seva especificitat. Les pr\u00e0ctiques curatorials de Luisfer i Silvia no consisteixen a seleccionar obres per a una exposici\u00f3. Consisteixen a fer possible que la hist\u00f2ria, els coneixements, els materials, les persones i les responsabilitats trobin noves formes de trobar-se.<\/p>\n

\"La<\/a>

Antigua: Jos\u00e9 Luis Fernando Morales (Luisfer) buscant materials al mercado, Antigua Guatemala, 2025. Fotografia: Armando Perla.<\/p><\/div>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que cada vegada m\u2019interessa menys preguntar on t\u00e9 lloc una pr\u00e0ctica curatorial. La pregunta que realment m\u2019interessa \u00e9s una altra: quines condicions fan possible que aquesta pr\u00e0ctica existeixi i continu\u00ef? Al llarg d\u2019aquests anys he arribat a comprendre que la resposta rarament es troba en les institucions culturals. Es troba en persones com Luisfer i Silvia, en les \u00e0vies que recorren els mercats, en qui presenta un artista a un altre, en qui posa en contacte un col\u00b7leccionista amb un artista, en qui mant\u00e9 vincles durant d\u00e8cades sense que aquesta feina aparegui mai als cr\u00e8dits d\u2019una exposici\u00f3 o als informes de finan\u00e7ament.<\/p>\n

\u00c9s precisament a trav\u00e9s de l\u2019ornament ind\u00edgena que, durant generacions, han circulat t\u00e8cniques, mem\u00f2ries, responsabilitats i formes de relaci\u00f3 que van sobreviure a processos de colonitzaci\u00f3, despossessi\u00f3 i genocidi, tant als territoris nahues com als maies. Al mateix temps, moltes de les pr\u00e0ctiques que sostenen aquestes relacions continuen ocupant un lloc ambigu dins del m\u00f3n de l\u2019art. L\u2019ornament continua sent llegit sovint com a artesania abans que com una pr\u00e0ctica art\u00edstica i intel\u00b7lectual contempor\u00e0nia capa\u00e7 de produir teoria, articular territori i generar coneixement. Per exemple, tot i que en els darrers anys Luisfer i Silvia han format part de m\u00faltiples exposicions en galeries i museus del Canad\u00e0 i de Nova Zelanda\/Aotearoa, mai no han estat convidats a exposar el seu treball en institucions culturals de Guatemala o de la resta de l\u2019Am\u00e8rica Central.<\/p>\n

A m\u00e9s, existeix una altra paradoxa: bona part d\u2019aquesta feina t\u00e9 lloc amb molt poc suport institucional. Les visites als tallers, els recorreguts pels mercats, les converses, els projectes col\u00b7laboratius i les recerques que permeten construir aquestes xarxes solen dependre de la feina quotidiana d\u2019artistes, curadores i comunitats, que financen, organitzen i sostenen aquestes relacions amb recursos propis. Si les institucions hi arriben, moltes vegades ho fan al final del proc\u00e9s, quan la infraestructura relacional ja ha estat constru\u00efda per altres.<\/p>\n

Recon\u00e8ixer aquesta infraestructura implica ampliar la nostra comprensi\u00f3 del que entenem per pr\u00e0ctica curatorial i per producci\u00f3 art\u00edstica. Significa recon\u00e8ixer que una conversa en un mercat, una recomanaci\u00f3 entre comares, un viatge compartit pel territori o un collaret elaborat entre diverses comunitats constitueixen l\u2019obra mateixa. \u00c9s all\u00e0 on es produeixen les condicions perqu\u00e8 el coneixement continu\u00ef circulant, on l\u2019art continua construint-se com una pr\u00e0ctica de relaci\u00f3 i on el territori es mant\u00e9 viu a trav\u00e9s de qui el recorre i el sost\u00e9.<\/p>\n

Potser el repte no \u00e9s incorporar aquestes pr\u00e0ctiques a les categories existents de l\u2019art contemporani, sin\u00f3 preguntar-nos com aquestes pr\u00e0ctiques transformen all\u00f2 que entenem per curadoria, per obra i per instituci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

[Imatge destacada: Chichicastenango: Armando Perla conversa amb la mestra teixidora kaqchikel Oralia Chop\u00e9n al mercat de Chichicastenango, Guatemala, 2024. Fotografia: Diego Ventura Puac-Coyoy.]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant molt de temps vaig pensar que la meva pr\u00e0ctica curatorial havia comen\u00e7at als museus. Despr\u00e9s de molts anys vaig comprendre que havia comen\u00e7at molt abans, entre els mercats de…<\/p>\n","protected":false},"author":3013,"featured_media":79014,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[9417],"tags":[9513,9514,9515,9516,9520,9521,9518],"coauthors":[9416],"acf":[],"yoast_head":"\nLa relaci\u00f3n como infraestructura<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La relaci\u00f3n como infraestructura\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-10-06T05:00:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-05T20:59:23+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"750\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Armando Perla\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Armando Perla\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Armando Perla\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/\",\"name\":\"La relaci\u00f3n como infraestructura\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-10-06T05:00:37+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-05T20:59:23+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b037bacc6c23406d7c272000692613bf\"},\"description\":\"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg\",\"width\":1000,\"height\":750,\"caption\":\"LA RELACI\u00d3N COMO INFRAESTRUCTURA\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La relaci\u00f3 com a infraestructura\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b037bacc6c23406d7c272000692613bf\",\"name\":\"Armando Perla\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a54c2158678f10dd5da1fd694070c7d7\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fc7695d2ab680ea0fc45c0444f91085a?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fc7695d2ab680ea0fc45c0444f91085a?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Armando Perla\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/armando-perla\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La relaci\u00f3n como infraestructura","description":"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La relaci\u00f3n como infraestructura","og_description":"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-10-06T05:00:37+00:00","article_modified_time":"2026-10-05T20:59:23+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":750,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Armando Perla","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Armando Perla","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Armando Perla"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/","name":"La relaci\u00f3n como infraestructura","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg","datePublished":"2026-10-06T05:00:37+00:00","dateModified":"2026-10-05T20:59:23+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b037bacc6c23406d7c272000692613bf"},"description":"La relaci\u00f3n como infraestructura: redes de parentesco, mercados, comidas y confianza. Pr\u00e1cticas curatoriales Guatemala","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Mercado-Chichi-Oralia-e1790084657170.jpeg","width":1000,"height":750,"caption":"LA RELACI\u00d3N COMO INFRAESTRUCTURA"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-relacion-como-infraestructura\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La relaci\u00f3 com a infraestructura"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b037bacc6c23406d7c272000692613bf","name":"Armando Perla","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/a54c2158678f10dd5da1fd694070c7d7","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fc7695d2ab680ea0fc45c0444f91085a?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fc7695d2ab680ea0fc45c0444f91085a?s=96&d=mm&r=g","caption":"Armando Perla"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/armando-perla\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79465"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3013"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79465"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79465\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":79476,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79465\/revisions\/79476"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/79014"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79465"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=79465"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=79465"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=79465"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}