{"id":79717,"date":"2026-10-27T07:00:24","date_gmt":"2026-10-27T06:00:24","guid":{"rendered":"https:\/\/a-desk.org\/?p=79717"},"modified":"2026-10-16T17:03:25","modified_gmt":"2026-10-16T15:03:25","slug":"the-form-follows-the-relationship","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/","title":{"rendered":"La forma deriva de la relaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Veronica Valentini:\u00a0<\/strong>En el marc d\u2019<\/b>Infraestructures de la\u00a0 Relaci\u00f3<\/i><\/b>, desplacem l\u2019atenci\u00f3 de la instituci\u00f3 com a forma fixa cap a la infraestructura com a quelcom que condiciona i sost\u00e9 les maneres de treballar conjuntament. Qu\u00e8 es fa perceptible quan abordem el treball cultural a trav\u00e9s de les condicions materials, temporals i afectives que fan possibles les relacions?<\/b><\/p>\n

Antonia Alampi: El que es fa perceptible \u00e9s el treball que fa possible el treball cultural: els diners, el temps, els espais, les negociacions i les formes de cura que sostenen una col\u00b7laboraci\u00f3, sovint sense apar\u00e8ixer en el seu relat p\u00fablic. El programa d\u2019una instituci\u00f3 nom\u00e9s ens explica una part de com funciona. Mirar-ne la infraestructura fa aflorar altres preguntes: qui es pot permetre participar-hi, quins ritmes determinen un proc\u00e9s, qui sost\u00e9 una relaci\u00f3 i qui assumeix la incertesa quan els recursos o els compromisos s\u2019acaben.<\/p>\n

La meva implicaci\u00f3 en aquestes q\u00fcestions \u00e9s anterior a Spore. Es va desenvolupar a trav\u00e9s del treball en organitzacions com Beirut (al Caire) i SAVVY Contemporary, i a trav\u00e9s de Future Climates, juntament amb iLiana Fokianaki. Aquestes experi\u00e8ncies em van fer parar atenci\u00f3 a com se sostenen les organitzacions culturals, tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant formes de treball i compromisos personals que els seus pressupostos rarament reconeixen. A Spore, vaig decidir formar deliberadament un equip compost en gran part per persones amb experi\u00e8ncia en l\u2019organitzaci\u00f3 independent a petita escala, sovint en condicions prec\u00e0ries. Ara treball\u00e0vem amb un pressupost estable, un espai constru\u00eft espec\u00edficament per a aquest prop\u00f2sit i la possibilitat de planificar a m\u00e9s llarg termini. Aquest canvi va fer especialment concreta la pregunta de per a qu\u00e8 serveix, en realitat, l\u2019estabilitat institucional.<\/p>\n

Les condicions materials determinen all\u00f2 que les persones poden demanar-se les unes a les altres. Disposar dels recursos necessaris per pagar la feina, donar suport a la coordinaci\u00f3 local o posar un espai a disposici\u00f3 dels altres modifica les possibilitats d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3. Tamb\u00e9 canvia qui hi pot entrar i quant ha de sacrificar per mantenir-s\u2019hi. Per a nosaltres, aix\u00f2 implica preguntar-nos qu\u00e8 poden fer possibles els recursos de Spore m\u00e9s enll\u00e0 del seu propi programa: com poden circular els diners, l\u2019espai, la visibilitat i l\u2019acc\u00e9s institucional; com podem donar suport a projectes all\u00e0 on ja estan arrelats; i com poden iniciatives m\u00e9s petites utilitzar la nostra infraestructura tot mantenint la seva pr\u00f2pia identitat i capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n

El temps forma part d\u2019aquesta distribuci\u00f3. Un comprom\u00eds m\u00e9s llarg pot permetre que les persones es coneguin, q\u00fcestionin una proposta inicial o canvi\u00efn de direcci\u00f3 a mesura que canvien les circumst\u00e0ncies. Dona a una col\u00b7laboraci\u00f3 l\u2019espai necessari per desenvolupar formes que no haurien pogut ser especificades des del principi. Per\u00f2 la durada, per si sola, no fa que una relaci\u00f3 sigui significativa. Tamb\u00e9 hi ha la feina de tornar-hi, escoltar, aclarir expectatives i atendre els malentesos. \u00c9s aqu\u00ed on les condicions afectives esdevenen tangibles: en si les persones senten que poden discrepar, expressar dubte o dir que alguna cosa ja no funciona. Un finan\u00e7ament estable pot donar suport a aquestes condicions; la confian\u00e7a, per\u00f2, s\u2019ha de construir a trav\u00e9s de la manera com ens comportem.<\/p>\n

Aix\u00f2 tamb\u00e9 planteja una q\u00fcesti\u00f3 sobre les pr\u00f2pies expectatives de la instituci\u00f3. De vegades, el paper m\u00e9s significatiu de Spore \u00e9s facilitar, acompanyar o acollir: ajudar a fer possible alguna cosa sense necessitat d\u2019haver de ser-ne l\u2019autor, posseir-la o situar-nos al centre. La distribuci\u00f3, doncs, t\u00e9 a veure amb l\u2019autoritat i l\u2019atenci\u00f3 tant com amb els diners: on es prenen les decisions, on t\u00e9 lloc la producci\u00f3, qui \u00e9s el p\u00fablic al qual es dirigeix i qu\u00e8 continua estant a la seva disposici\u00f3 un cop finalitza un programa. Berl\u00edn pot ser un punt de trobada, un lloc de circulaci\u00f3 o un espai d\u2019acollida dins d\u2019aquestes relacions.<\/p>\n

Abordar el treball cultural a trav\u00e9s de la infraestructura fa m\u00e9s visible la dist\u00e0ncia entre els nostres compromisos i les nostres formes quotidianes d\u2019organitzaci\u00f3. Podem parlar de reciprocitat mentre demanem als altres que s\u2019adaptin cont\u00ednuament als nostres terminis, o valorar la cura mentre deixem sense recon\u00e8ixer la feina necess\u00e0ria per mantenir les relacions. Disposar de recursos estables ens fa m\u00e9s responsables a l\u2019hora d\u2019atendre aquestes dist\u00e0ncies. Ens demana entendre la instituci\u00f3 a trav\u00e9s de les condicions que crea perqu\u00e8 altres persones puguin treballar, participar i determinar qu\u00e8 passa a continuaci\u00f3.<\/p>\n

\"Infraestructures<\/a>VV: <\/strong>Aquest treball es desenvolupa a trav\u00e9s de col\u00b7laboracions a llarg termini, en qu\u00e8 sovint es prioritza la continu\u00eftat per damunt de la visibilitat o dels resultats. Com es compon i se sost\u00e9 una infraestructura quan all\u00f2 que importa no \u00e9s la producci\u00f3 d\u2019esdeveniments puntuals, sin\u00f3 el manteniment continuat de les relacions al llarg del temps?<\/b><\/p>\n

AA: La continu\u00eftat no es crea simplement allargant un projecte durant molts anys. Es construeix a trav\u00e9s d\u2019una atenci\u00f3 recurrent: tornar-hi, recordar all\u00f2 que s\u2019ha dit, recon\u00e8ixer quan les condicions han canviat i permetre que una col\u00b7laboraci\u00f3 es desenvolupi al seu propi ritme.<\/p>\n

A Spore, cada vegada pensem m\u00e9s en les aliances com a traject\u00f2ries. Poden comen\u00e7ar amb una trobada o amb un per\u00edode de diagnosi m\u00fatua, avan\u00e7ar a trav\u00e9s de tallers o petites activitats pilot i, finalment, donar lloc a una eina cultural, una exposici\u00f3, un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge o una xarxa m\u00e9s \u00e0mplia. La forma deriva de la relaci\u00f3. Aix\u00f2 implica deixar prou espai perqu\u00e8 el prop\u00f2sit i el resultat d\u2019una col\u00b7laboraci\u00f3 puguin emergir al llarg del proc\u00e9s.<\/p>\n

Aix\u00f2 tamb\u00e9 afecta la manera com entenem moments de gran visibilitat, com ara les exposicions. Una exposici\u00f3 pot concentrar l\u2019atenci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s la infraestructura la que permet que aquesta atenci\u00f3 es transformi en relaci\u00f3. Sense una continu\u00eftat posterior, la intensitat del moment p\u00fablic pot desapar\u00e8ixer tan r\u00e0pidament com s\u2019ha produ\u00eft.<\/p>\n

\"Infraestructures<\/a>VV: <\/strong>El treball de Spore es desenvolupa en contextos molt diversos, incloses col\u00b7laboracions amb el sud global i una base dins d\u2019un entorn institucional europeu. Com es negocien les asimetries de recursos, ubicaci\u00f3 i producci\u00f3 de coneixement sense reproduir l\u2019extracci\u00f3 o l\u2019\u00fas simb\u00f2lic, sin\u00f3 permetent formes d\u2019intercanvi m\u00e9s rec\u00edproques?<\/b><\/p>\n

AA: Per a mi, la reciprocitat no significa un intercanvi sim\u00e8tric. Els socis aporten coneixements situats, lleng\u00fces, hist\u00f2ries pol\u00edtiques i infraestructures comunit\u00e0ries que no es poden mesurar a partir d\u2019una \u00fanica escala institucional. El fet d\u2019aportar finan\u00e7ament no ens dona dret a determinar qu\u00e8 s\u2019hauria de produir ni com hauria de circular el coneixement d\u2019una altra persona.<\/p>\n

Treballem per desenvolupar processos codissenyats, amb criteris, terminis i responsabilitats compartits, partint d\u2019all\u00f2 que els nostres col\u00b7laboradors volen que el treball sostingui. Una q\u00fcesti\u00f3 central \u00e9s on roman el seu valor: si les eines i els processos que donem suport s\u00f3n \u00fatils all\u00e0 on sorgeixen, qui decideix com circulen i qu\u00e8 pot continuar existint m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra implicaci\u00f3. Berl\u00edn pot ser un punt de trobada dins d\u2019aquest intercanvi, sense convertir-se en el lloc on el treball adquireix la seva legitimitat.<\/p>\n

Aquestes formes d\u2019organitzaci\u00f3 no eliminen les asimetries, per\u00f2 fan que estiguin m\u00e9s obertes a la negociaci\u00f3. La reciprocitat tamb\u00e9 ens exigeix canviar les nostres prioritats, els nostres terminis i l\u2019\u00fas dels nostres recursos en resposta als nostres socis. Aix\u00f2 \u00e9s el que significa per a mi ser una instituci\u00f3 amb disposici\u00f3 d\u2019aprendre.<\/p>\n

\"Infraestructures<\/a>VV: <\/strong>Una part significativa d\u2019aquest treball pren forma a trav\u00e9s d\u2019eines culturals coprodu\u00efdes (publicacions, materials pedag\u00f2gics i formats audiovisuals). Com es poden entendre no com a productes finals, sin\u00f3 com a infraestructures vives que transporten coneixement, permeten la traducci\u00f3 i sostenen les relacions entre diferents contextos?<\/b><\/p>\n

AA: Una eina cultural parteix de preguntes sobre el seu \u00fas: qui la necessita?, qu\u00e8 pot transmetre?, i com pot continuar circulant un cop ha passat el seu primer context?<\/p>\n

Les publicacions, els materials pedag\u00f2gics, els jocs, les enregistraments i les obres audiovisuals poden contenir formes de coneixement que no encaixen f\u00e0cilment en una exposici\u00f3 o en un \u00fanic esdeveniment. Poden transmetre llengua, mem\u00f2ria, hist\u00f2ria oral, observaci\u00f3 ecol\u00f2gica i m\u00e8todes pr\u00e0ctics entre generacions i territoris. La seva vida dep\u00e8n de si les persones poden traduir-los, adaptar-los, utilitzar-los per ensenyar, q\u00fcestionar-los i reutilitzar-los.<\/p>\n

VV: <\/strong>En aquest treball, l\u2019accessibilitat, la reciprocitat i la dignitat no s\u00f3n valors suplementaris, sin\u00f3 condicions integrades en la manera com s\u2019organitza el treball. Com s\u2019apliquen aquests principis en la pr\u00e0ctica quotidiana, i quines tensions emergeixen quan es tracten com a elements estructurals i no simplement com a aspiracions?<\/b><\/p>\n

AA: Aquests principis adquireixen sentit a trav\u00e9s de decisions quotidianes. A Spore, els programes p\u00fablics s\u00f3n gratu\u00efts. Tenim en compte la traducci\u00f3, el menjar, els despla\u00e7aments, les cures dels infants, l\u2019accessibilitat f\u00edsica, els horaris, la llengua i els diferents nivells de familiaritat amb les institucions culturals. Intentem crear diverses maneres d\u2019apropar-se a una q\u00fcesti\u00f3: una conversa altament te\u00f2rica pot coexistir amb un joc per a infants, un taller de jardineria, un \u00e0pat o una trobada informal. L\u2019accessibilitat no exigeix simplificar la complexitat d\u2019un tema. Significa crear m\u00e9s d\u2019un llindar a trav\u00e9s del qual les persones puguin trobar-s\u2019hi.<\/p>\n

L\u2019acollida \u00e9s central en tot aix\u00f2.<\/p>\n

\u00c9s una metodologia curatorial i una redistribuci\u00f3 de la capacitat institucional, actualment liderada pel meu company i director adjunt, Mohammed Abdallah. Significa oferir espai, temps, comunicaci\u00f3, suport t\u00e8cnic i confian\u00e7a, sense assumir autom\u00e0ticament l\u2019autoria sobre all\u00f2 que hi succeeix. Tamb\u00e9 significa acceptar que altres persones utilitzaran l\u2019edifici d\u2019una manera diferent de nosaltres, hi portaran les seves pr\u00f2pies comunitats, n\u2019alteraran els ritmes i les est\u00e8tiques i plantejaran q\u00fcestions que potser no han sorgit dins del nostre propi programa.<\/p>\n

La dignitat t\u00e9 a veure amb com s\u00f3n rebudes les persones, amb si poden recon\u00e8ixer-se com a usu\u00e0ries leg\u00edtimes de la instituci\u00f3 i amb si s\u00f3n capaces de rebutjar, discrepar o canviar d\u2019opini\u00f3. Per a mi, la reciprocitat significa preguntar-nos cont\u00ednuament qu\u00e8 fa possible una relaci\u00f3 per a cadascuna de les persones que hi participen, i no nom\u00e9s qu\u00e8 produeix per a Spore.<\/p>\n

Aquests compromisos generen tensions perqu\u00e8 els recursos i les capacitats s\u00f3n finits. Facilitar l\u2019acc\u00e9s i acollir implica feina, i aquesta feina pot esdevenir invisible o distribuir-se de manera desigual dins d\u2019un equip.<\/p>\n

Entendre, per tant, aquests principis com a elements estructurals exigeix prendre decisions. De vegades hem de reduir el nombre d\u2019activitats, alentir un proc\u00e9s, renegociar-ne l\u2019escala o dir que alguna cosa no es pot sostenir. La transpar\u00e8ncia \u00e9s important en aquest punt. La cura sense l\u00edmits pot convertir-se en esgotament; l\u2019amplitud de mires sense estructura pot reproduir les mateixes desigualtats que pret\u00e9n abordar.<\/p>\n

S\u00f3n pr\u00e0ctiques d\u2019ajustament continu. Requereixen que parem atenci\u00f3 a qui assumeix el cost d\u2019una decisi\u00f3 i que canviem de rumb quan les nostres formes d\u2019organitzaci\u00f3 entren en contradicci\u00f3 amb els valors que defensem.<\/p>\n

\"Infraestructures<\/a>VV: <\/strong>Spore reuneix un programa p\u00fablic, una biblioteca, un jard\u00ed d\u2019aprenentatge i m\u00faltiples formes de mediaci\u00f3. Com podem entendre la relaci\u00f3 entre arquitectura, programaci\u00f3 i pr\u00e0ctica relacional com a part d\u2019una \u00fanica infraestructura en evoluci\u00f3, en lloc d\u2019entendre-les com a \u00e0mbits separats?<\/b><\/p>\n

AA: La casa de Spore, dissenyada pels arquitectes d\u2019AFF en estreta conversa amb el fundador Hans Sch\u00f6pflin, va ser concebuda com una ecologia d\u2019espais interconnectats: un programa p\u00fablic, una biblioteca, un jard\u00ed d\u2019aprenentatge regeneratiu, una cuina, un estudi, espais expositius, un atri i un auditori. La seva relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s significativa que qualsevol funci\u00f3 individual.<\/p>\n

Abans de deixar Spore, el cofundador Osvaldo S\u00e1nchez va treballar estretament en l\u2019interior de l\u2019edifici i en el seu mobiliari. La intenci\u00f3 era crear la sensaci\u00f3 d\u2019una llar m\u00e9s que no pas un espai cultural corporatiu. Aix\u00f2 es pot percebre en les difer\u00e8ncies entre les sales, en la pres\u00e8ncia d\u2019obres d\u2019art fora de les exposicions i els programes formals, i en un mobiliari que conserva les traces de l\u2019\u00fas, la reparaci\u00f3 i la creaci\u00f3 individual.<\/p>\n

L\u2019arquitectura estableix llindars. Comunica qui \u00e9s esperat, quins tipus de comportament s\u00f3n possibles, si es pot romandre en un lloc sense haver de consumir i si un infant, un ve\u00ed, un jardiner, un artista o un investigador pot recon\u00e8ixer-hi un espai propi. L\u2019acollida \u00e9s, per tant, una pr\u00e0ctica tant arquitect\u00f2nica com relacional. Una sala pot estar f\u00edsicament oberta i, tanmateix, continuar sent socialment inaccessible; s\u00f3n la mediaci\u00f3 i l\u2019\u00fas els que transformen l\u2019espai en relaci\u00f3.<\/p>\n

L\u2019atri \u00e9s especialment important per a mi. L\u2019he concebut com una cosa semblant a una pla\u00e7a italiana: un espai com\u00fa on diferents generacions poden passar temps juntes, de vegades fent coses diferents i de vegades formant part d\u2019un esdeveniment compartit. Pot acollir dansa, m\u00fasica, performances<\/i>, mercats, \u00e0pats col\u00b7lectius, tallers i celebracions, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s simplement un lloc on estar mentre Spore \u00e9s obert.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s especialment significatiu per a les fam\u00edlies que tenen dificultats per trobar llocs on poder passar temps amb els infants (especialment durant l\u2019hivern berlin\u00e8s) sense que se\u2019ls demani consumir alguna cosa. En lloc d\u2019una font al centre de la nostra pla\u00e7a, tenim un gran sof\u00e0, on la gent seu, conversa i descansa, i on els infants inevitablement pugen i salten.<\/p>\n

La biblioteca t\u00e9 el seu propi programa, dirigit per Mariela Nagle, i la seva pr\u00f2pia vida dins d\u2019aquesta ecologia. T\u00e9 un fort enfocament en els \u00e0lbums il\u00b7lustrats multiling\u00fces i multigeneracionals, especialment en llibres de petites editorials d\u2019arreu del m\u00f3n. La seva col\u00b7lecci\u00f3 inclou llibres en \u00e0rab, farsi, ucra\u00efn\u00e8s, polon\u00e8s, portugu\u00e8s, castell\u00e0 i moltes altres lleng\u00fces, juntament amb publicacions centrades en pr\u00e0ctiques ecol\u00f2giques, treball comunitari, sabers ind\u00edgenes, cos-territori i pedagogies alternatives. La col\u00b7lecci\u00f3 creix a trav\u00e9s del nostre programa i de les nostres aliances: cada relaci\u00f3 pot aportar noves lleng\u00fces, hist\u00f2ries, pr\u00e0ctiques editorials i maneres de llegir a l\u2019espai.<\/p>\n

El jard\u00ed regeneratiu, cultivat i cuidat per Mikhail Lylov i per tota una comunitat de plantaci\u00f3 formada per ve\u00efns, tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s que una il\u00b7lustraci\u00f3 d\u2019un programa ecol\u00f2gic. \u00c9s una comunitat vegetal canviant, modelada per les estacions i per la successi\u00f3 ecol\u00f2gica. Al seu centre hi ha un circuit de retroalimentaci\u00f3 entre el s\u00f2l i les comunitats vegetals. A trav\u00e9s de la jardineria, el compostatge, el treball en favor de la biodiversitat, l\u2019intercanvi de llavors i el cultiu d\u2019aliments, es converteix en un entorn compartit d\u2019aprenentatge, mentre que les seves necessitats canviants ens ensenyen com a instituci\u00f3 sobre el manteniment, la interdepend\u00e8ncia i formes de temps que no es poden accelerar per adaptar-les al calendari d\u2019un programa.<\/p>\n

Aquestes proximitats s\u00f3n importants. Alg\u00fa pot entrar a trav\u00e9s d\u2019un taller per a infants condu\u00eft per Joao Albertini i trobar-se amb una exposici\u00f3; un grup de lectura pot donar lloc a una publicaci\u00f3; una activitat al jard\u00ed pot obrir una conversa sobre la terra, la salut o la migraci\u00f3; una trobada organitzada a trav\u00e9s de Spore hosts (Spore acull) pot generar relacions que continu\u00efn en altres llocs. La coher\u00e8ncia no prov\u00e9 de fer que totes les activitats abordin el mateix tema. Prov\u00e9 de maneres de treballar compartides: l\u2019atenci\u00f3 a la terra, als coneixements materials i culturals, a les hist\u00f2ries de despossessi\u00f3, a la just\u00edcia ecosocial<\/a>, a l\u2019aprenentatge col\u00b7lectiu i a les condicions en qu\u00e8 es produeix i circula el coneixement.<\/p>\n

L\u2019edifici tamb\u00e9 apr\u00e8n. El seu \u00fas posa de manifest all\u00f2 que l\u2019arquitectura original no havia previst, i els programes transformen la manera com s\u2019habiten els espais. En aquest sentit, Spore<\/a> no \u00e9s una instituci\u00f3 acabada allotjada dins d\u2019un edifici acabat. \u00c9s una instituci\u00f3 en proc\u00e9s d\u2019aprenentatge: una configuraci\u00f3 en evoluci\u00f3 d\u2019espais, persones, plantes, objectes, recursos i responsabilitats, capa\u00e7 de deixar-se transformar per les relacions que acull.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Veronica Valentini:\u00a0En el marc d\u2019Infraestructures de la\u00a0 Relaci\u00f3, desplacem l\u2019atenci\u00f3 de la instituci\u00f3 com a forma fixa cap a la infraestructura com a quelcom que condiciona i sost\u00e9 les maneres…<\/p>\n","protected":false},"author":3014,"featured_media":79043,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[9417],"tags":[9552,9553,9333,9554,9555,9556,9566,9521,9568,9567,9557,9558],"coauthors":[9419,9420],"acf":[],"yoast_head":"\nInfraestructures de la relaci\u00f3<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Infraestructures de la relaci\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2026-10-27T06:00:24+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T15:03:25+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"750\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Antonia Alampi, Veronica Valentini\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Antonia Alampi\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Antonia Alampi, Veronica Valentini\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/\",\"name\":\"Infraestructures de la relaci\u00f3\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg\",\"datePublished\":\"2026-10-27T06:00:24+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T15:03:25+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/15098ed418d3f4dd83e4cd5122fac5dd\"},\"description\":\"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg\",\"width\":1000,\"height\":750,\"caption\":\"View of one of the activities done at the Spore Initiative centre in Berlin.\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La forma deriva de la relaci\u00f3\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/15098ed418d3f4dd83e4cd5122fac5dd\",\"name\":\"Antonia Alampi\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1fb6af190c8c31ef3773439c3b00cf62\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d64c420ad2fe3a726c1f0fed0bc40212?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d64c420ad2fe3a726c1f0fed0bc40212?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Antonia Alampi\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/antonia-alampi\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Infraestructures de la relaci\u00f3","description":"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Infraestructures de la relaci\u00f3","og_description":"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2026-10-27T06:00:24+00:00","article_modified_time":"2026-10-16T15:03:25+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":750,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Antonia Alampi, Veronica Valentini","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Antonia Alampi","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Antonia Alampi, Veronica Valentini"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/","name":"Infraestructures de la relaci\u00f3","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg","datePublished":"2026-10-27T06:00:24+00:00","dateModified":"2026-10-16T15:03:25+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/15098ed418d3f4dd83e4cd5122fac5dd"},"description":"Conversa amb la comiss\u00e0ria Antonia Alampi sobre Infraestructures de la Relaci\u00f3 i com aquestes configuren el treball col\u00b7lectiu i la col\u00b7laboraci\u00f3.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Community-e1792086580710.jpeg","width":1000,"height":750,"caption":"View of one of the activities done at the Spore Initiative centre in Berlin."},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/magazine\/the-form-follows-the-relationship\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La forma deriva de la relaci\u00f3"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/15098ed418d3f4dd83e4cd5122fac5dd","name":"Antonia Alampi","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1fb6af190c8c31ef3773439c3b00cf62","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d64c420ad2fe3a726c1f0fed0bc40212?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/d64c420ad2fe3a726c1f0fed0bc40212?s=96&d=mm&r=g","caption":"Antonia Alampi"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/antonia-alampi\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79717"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3014"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=79717"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79717\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":79727,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/79717\/revisions\/79727"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/79043"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=79717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=79717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=79717"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=79717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}