![\"Parlament](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/Parlamento-de-los-deseos-5.jpg\")
Jornades Enredadas: Comunidades deseantes<\/em>, IVAM (4 de juny de 2026). Foto: Julia Reoyo-Caixa Fosca<\/p><\/div>\n En els darrers anys, la mediaci\u00f3 art\u00edstica ha experimentat un important despla\u00e7ament conceptual. Davant una concepci\u00f3 did\u00e0ctica de la mediaci\u00f3 com a mecanisme de traducci\u00f3 i simplificaci\u00f3 de continguts pr\u00e8viament legitimats per les institucions culturals, sorgeix una visi\u00f3 d\u2019aquesta pr\u00e0ctica com un espai per a la coproducci\u00f3 d\u2019afectes, sabers i formes alternatives de relacionar-se amb el m\u00f3n. Des d\u2019aquesta perspectiva, la mediaci\u00f3 deixa d\u2019operar com un dispositiu instrumental o transmissor de coneixement per constituir-se en un espai de trobada, participaci\u00f3 i construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de sentit; un lloc d\u2019\u00abimplicaci\u00f3 activa\u00bb, per dir-ho amb les paraules de Maria Lind (2013, p. 104). Aquesta reorientaci\u00f3 resulta especialment rellevant davant de problem\u00e0tiques contempor\u00e0nies com la crisi ecosocial, els processos migratoris, la precaritzaci\u00f3 de la vida o les diverses formes de viol\u00e8ncia exercides sobre les persones i els territoris. Es tracta de fen\u00f2mens complexos que desborden els marcs convencionals de comprensi\u00f3 i requereixen aproximacions situades, obertes i compromeses. Aquestes tem\u00e0tiques exigeixen, a m\u00e9s, una concepci\u00f3 ampliada de la democr\u00e0cia, entesa no tan sols com un sistema de representaci\u00f3 i de presa de decisions, sin\u00f3 tamb\u00e9 com la capacitat d\u2019una societat per parar atenci\u00f3 a all\u00f2 que emergeix als seus marges, escoltar veus diverses i construir respostes col\u00b7lectives davant de situacions de crisi. En aquest text compartim algunes idees sorgides de la nostra experi\u00e8ncia com a mediadores de Concomitentes en els projectes Connexions Metab\u00f2liques<\/i> i [Re]conocer el monte<\/i>, a partir dels quals reformulem el paper de l\u2019art ciutad\u00e0 com una pr\u00e0ctica de democr\u00e0cia expandida.<\/p>\n Po\u00e8tiques del banquet<\/em>, taller amb Mar\u00eda S\u00e1nchez, projecte Connexions Metab\u00f2liques<\/em> (5 de febrero de 2026). Foto: Julia Reoyo-Caixa Fosca<\/p><\/div>\n Com a mediadores i productores culturals, proposem una mediaci\u00f3 basada en el treball de deixar-se afectar<\/i> (Lafuente, 2024): una pr\u00e0ctica d\u2019escolta que connecta amb un context espec\u00edfic, que at\u00e9n les singularitats i que teixeix xarxes de complicitat entre aquelles persones disposades a entrar en resson\u00e0ncia amb all\u00f2 que succeeix al seu voltant. Aquesta investigaci\u00f3 afectiva<\/i> es configura com una manera de fer que reconeix el potencial sensorial i cognitiu de les cures \u2014dels cossos, els territoris, les emocions i les relacions\u2014 en la construcci\u00f3 d\u2019all\u00f2 com\u00fa. Alhora, enforteix les din\u00e0miques d\u2019autoorganitzaci\u00f3 i afavoreix l\u2019emerg\u00e8ncia de comunitats articulades al voltant del pensament i l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Aquesta disposici\u00f3 implica, a m\u00e9s, recon\u00e8ixer que les demandes socials no sempre es formulen de manera expl\u00edcita i que sovint es manifesten com a malestars difusos, necessitats latents, intu\u00efcions o preocupacions encara sense nom. La mediaci\u00f3 consisteix precisament a acostar-se a aquestes zones d\u2019indeterminaci\u00f3 i facilitar les condicions perqu\u00e8 puguin expressar-se, debatre\u2019s i adquirir consist\u00e8ncia col\u00b7lectiva.<\/p>\n Un dels camps d\u2019exploraci\u00f3 que s\u2019obren amb aquesta perspectiva \u00e9s una alian\u00e7a innovadora entre les q\u00fcestions de l\u2019art i les lluites i resist\u00e8ncies dels moviments socials. Com que es tracta d\u2019una pr\u00e0ctica que no opera \u00fanicament des de la cr\u00edtica als paradigmes existents, sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la prefiguraci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que encara no existeix, permet recon\u00e8ixer, en la quotidianitat i en la proximitat, afectes, atmosferes i sensibilitats de vegades poc perceptibles que, tanmateix, apunten a l\u2019adveniment de nous mons (Rogoff, 2021). Gr\u00e0cies a la capacitat dels llenguatges art\u00edstics per propiciar una interacci\u00f3 sensible i situada, aquest tipus de mediaci\u00f3 tamb\u00e9 pot contribuir a intervenir en la pol\u00edtica dels sentits i a contrarestar els sentiments d\u2019impot\u00e8ncia i d\u2019incertesa que acompanyen moltes de les crisis actuals. Aix\u00ed, aquesta manera d\u2019aproximar-se a l\u2019art es pot entendre com una tecnologia d\u2019atenci\u00f3 col\u00b7lectiva, capa\u00e7 de sostenir preguntes obertes i d\u2019activar processos d\u2019imaginaci\u00f3 democr\u00e0tica vinculats a la for\u00e7a desitjant dels cossos i dels territoris.<\/p>\n Simult\u00e0nia de cims Pe\u00f1amayor (maig 2026). Foto: Nay Semeya<\/p><\/div>\n Per\u00f2, a quin tipus de desig ens referim quan parlem d\u2019aix\u00f2? Aqu\u00ed s\u2019obre una altra l\u00ednia de reflexi\u00f3 que considerem clau. Davant les visions que defineixen el desig com l\u2019expressi\u00f3 d\u2019una mancan\u00e7a individual que busca la seva satisfacci\u00f3 en l\u2019acumulaci\u00f3 i el consum, les aportacions de Deleuze i Guattari (1972) ens conviden a pensar el desig d\u2019una altra manera: com una for\u00e7a relacional, productiva i sempre vinculada a la composici\u00f3 d\u2019all\u00f2 col\u00b7lectiu. No es tracta, en efecte, del desig insaciable i destructiu de matriu capitalista que tant de mal (ens) fa (Herrero, 2025), sin\u00f3 d\u2019un anhel per la pot\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 com\u00fa, d\u2019un espai especulatiu amb el qual articular difer\u00e8ncies, experimentar amb<\/i> la trobada i obrir possibilitats inesperades de l\u2019exist\u00e8ncia compartida. La mediaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s aqu\u00ed una eina possible, entre d\u2019altres, per q\u00fcestionar i anar m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una concepci\u00f3 privatitzada del desig i d\u2019una visi\u00f3 atomitzada de la comunitat com a mera suma d\u2019individualitats. A partir de la nostra experi\u00e8ncia en els projectes de Concomitentes<\/a> i en di\u00e0leg amb el \u00abparlament de les coses\u00bb de Bruno Latour (1993), hem comen\u00e7at a vincular la pr\u00e0ctica de la mediaci\u00f3 amb aquesta figura heur\u00edstica d\u2019un possible parlament dels desitjos<\/i>. Si la proposta de Latour va revolucionar els estudis socials de la ci\u00e8ncia mitjan\u00e7ant la inclusi\u00f3 d\u2019agents no humans en l\u2019esfera pol\u00edtica, el parlament dels desitjos pot acollir una multiplicitat de veus insuficientment reconegudes i ampliar els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 que pot ser representat, escoltat i situat en l\u2019horitz\u00f3 del possible. A m\u00e9s, anant m\u00e9s enll\u00e0 de la l\u00f2gica tradicional de l\u2019assemblea, tan centrada en el decisionisme, ens convoca a una alian\u00e7a in\u00e8dita al voltant de l\u2019oportunitat d\u2019enfortir la nostra capacitat de fer-nos c\u00e0rrec d\u2019all\u00f2 que ens interpel\u00b7la i de donar-hi resposta. Amb tot aix\u00f2, la mediaci\u00f3 art\u00edstica<\/a> es presenta aqu\u00ed com un espai especialment propici per experimentar amb els reptes del present i materialitzar processos de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva que troben en l\u2019art una forma sensible d\u2019expressi\u00f3 i d\u2019acci\u00f3 ciutadana.<\/p>\n Andecha, sessi\u00f3 de treball de [Re]conocer el monte<\/em> (abril de 2026). Foto: Nay Semeya<\/p><\/div>Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/b><\/p>\n Deleuze, G., & Guattari, F. (1972). L\u2019Anti-\u0152dipe. Capitalisme et schizophr\u00e9nie.<\/i> Paris: Les \u00c9ditions de Minuit. <\/p>\n [Imatge destacada: Po\u00e8tiques del banquet, taller amb Mar\u00eda S\u00e1nchez, projecte Connexions Metab\u00f2liques<\/em> (5 de febrero de 2026).\u00a0 Foto: Julia Reoyo-Caixa Fosca]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quin lloc ocupen la producci\u00f3 i la mediaci\u00f3 art\u00edstica en els temps turbulents que travessem? De quina manera pot la mediaci\u00f3 contribuir a construir expressions culturals m\u00e9s atentes a les…<\/p>\n","protected":false},"author":3020,"featured_media":80016,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[9598],"tags":[9612,9333,9132,8569,9275,9615,9613,9607,8160],"coauthors":[9594,9600],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"Parlament](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/Parlamento-de-los-deseos-3.jpg\")
![\"Parlament](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/Parlamento-de-los-deseos-1.jpg\")
![\"Parlament](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2026\/11\/Parlamento-de-los-deseos-2.jpg\")
\nHerrero, Y. (2025). Metamorfosis: Una revoluci\u00f3n antropol\u00f3gica.<\/i> Barcelona: Arcadia.
\nLafuente, A. (2024). Peras con manzanas: C\u00f3mo prototipar sin tener ni idea.<\/i> Madrid: Experimenta Libros.
\nLatour, B. (1991). Nous n\u2019avons jamais \u00e9t\u00e9 modernes. Essai d\u2019anthropologie sym\u00e9trique. <\/i>Paris: La D\u00e9couverte.
\nLind, M. (2013). \u201cWhy mediate art?\u201d En J. Hoffmann (Ed.), Ten fundamental questions of curating <\/i>(pp. 85-91). Mil\u00e1n: Mousse Publishing.
\nRogoff, I. (2021). \u201cNot yet\u201d. En H. Slager (Ed.), The postresearch condition<\/i> (pp. 67-71). Utrecht: Metropolis M Books.<\/p>\n