{"id":8058,"date":"2013-07-24T02:00:00","date_gmt":"2013-07-24T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/07\/24\/l-amor-com-a-construccio-burguesa\/"},"modified":"2013-07-24T02:00:00","modified_gmt":"2013-07-24T02:00:00","slug":"l-amor-com-a-construccio-burguesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/l-amor-com-a-construccio-burguesa\/","title":{"rendered":"L’amor com a construcci\u00f3 burguesa"},"content":{"rendered":"

Pet Shop Boys s\u00f3n uns artistes multim\u00e8dia: m\u00fasica; estil i disseny; escenografia; dansa; imatge en moviment i arquitectura. Neil Tennant i Chris Lowe lliuren ara un nou \u00e0lbum titulat Electric<\/em> en el que val la pena fixar-se en un tema concret com a amalgama definitori de cert postmodernisme tard\u00e0. La can\u00e7\u00f3 “Love is a Bourgeois Construct” sona a pur PSB en la seva m\u00e9s \u00edntima codificaci\u00f3 referencial. La tirada de PSB per l’imaginari comunista \u00e9s coneguda des que fa ja alguns anys posessin banda sonora a El Cuirassat Potemkin<\/em> (1925) de Sergei Eisenstein.<\/p>\n

Ara, l’expl\u00edcit t\u00edtol de l’amor com a construcci\u00f3 burgesa serveix com disparador per a la introducci\u00f3 de tem\u00e0tica marxista a l’interior d’una de les bandes pop m\u00e9s respectades i admirades. L\u2019espectacularitzaci\u00f3 de la ideologia \u00e9s pr\u00f2pia d’una societat on el consum necessita colonitzar tots i cadascun dels racons de resist\u00e8ncia i negativitat. L\u2019\u00fas art\u00edstic de s\u00edmbols de l’esquerra no fa a cap artista ser m\u00e9s d’esquerres, encara que la troballa de brins d’utopia a l’interior dels productes de la cultura de masses ens redimeixi del nostre conformisme ideol\u00f2gic.<\/p>\n

El desplegament en concert de “Love is a Bourgeois Construct” \u00e9s tot un exc\u00e9s d’artisticitat. El que en art contemporani es denomina “artefacte cultural”. Si per a molta gent esc\u00e8ptica la capacitat cr\u00edtica de l’art contemporani ja no es troba en el propi art sin\u00f3 en aquelles esferes de circulaci\u00f3 cultural d\u2019all\u00f2 popular, \u00e9s a dir, en la m\u00fasica; les s\u00e8ries de TV; Internet i el cinema, definitivament no est\u00e0 de m\u00e9s mirar PSB. El que all\u00ed es genera \u00e9s una situaci\u00f3 “en escena”: des de la imatge de Marx projectada a partir de diferents keywords<\/em>; el duet coreogr\u00e0fic de referencialitat pop; i la cabina post-constructivista amb toc a microxip on el profeta Tennant llan\u00e7a les seves proclames sobre l’amor, la burgesia i la recerca de l’\u00e0nima anglesa.<\/p>\n

Per\u00f2 el que val la pena destacar de “Love is a Bourgeois Construct” \u00e9s la seva referencialitat musical. Per a qualsevol mel\u00f2man la primera escolta suposa submergir-se en la mem\u00f2ria personal. Aix\u00ed, el riff<\/em> que creix org\u00e0nicament no \u00e9s sin\u00f3 un fragment del King Arthur<\/em>, del gran mestre barroc Henry Purcell (el m\u00e9s gran compositor brit\u00e0nic de tots els temps). Aquesta melodia \u00e9s m\u00e9s coneguda col\u00b7lectivament des que el conegut compositor minimalista Michael Nyman la ref\u00e9s per a la banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula El contracte del dibuixant<\/em> (1982) de Peter Greenaway. D’aquesta manera, i d\u2019una tirada, PSB condensen en una melodia tot un bagatge cultural i hist\u00f2ric com a s\u00edmptoma d’una creativitat retroman\u00edaca<\/em>, on tot \u00e9s una versi\u00f3 d’una altra versi\u00f3, on l’original ens \u00e9s inabastable. Aquesta \u00e9s la nostra cultura i en ella estem.<\/p>\n