{"id":8059,"date":"2013-07-26T02:00:00","date_gmt":"2013-07-26T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/07\/26\/monomania-digerir-influencies-i\/"},"modified":"2018-10-08T09:15:38","modified_gmt":"2018-10-08T08:15:38","slug":"monomania-digerir-influencies-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/monomania-digerir-influencies-i\/","title":{"rendered":"MONOMANIA: Digerir influ\u00e8ncies i culte al l\u00edder"},"content":{"rendered":"

El terme “monomania” descriu una “concentraci\u00f3 excessiva en un \u00fanic objecte o idea”. “Monomania” \u00e9s tamb\u00e9 el t\u00edtol de l’\u00faltim disc de Deerhunter Deerhunter – monomania], el grup musical liderat per Bradford Cox, i del single amb el qual aquest va ser presentat. Una experi\u00e8ncia de monomania va ser tamb\u00e9 tot l’esdevingut durant els tres dies que va durar el [festival ATP<\/a> -comissariat per Deerhunter- el passat mes de juny a Camber Sands (UK).<\/p>\n

Bradford Cox no \u00e9s nom\u00e9s el \u201cfrontman\u201d carism\u00e0tic d’una banda que t\u00e9 poc menys que un estatus de culte en el m\u00f3n de l’indie, tamb\u00e9 \u00e9s conegut per produir m\u00fasica com qui fa xurros -amb Deerhunter, i amb el seu projecte personal, Atlas Sound, amb el que ha tret tres discos en cinc anys i un munt de can\u00e7ons que distribueix a trav\u00e9s del seu blog<\/a>. Sovint es parla del seu aspecte demacrat i de la malaltia que pateix, per\u00f2 sobretot se’l cita per les seves excentricitats a l’escenari<\/a> i fora d’ell, qualificant-lo de diva o creient fins i tot que tot el que fa \u00e9s un episodi d’una lifelong performance<\/a>.<\/p>\n

La promotora All Tomorrow’s Parties (per la can\u00e7\u00f3 de la Velvet Underground) ha organitzat, des de 1999, un festival de m\u00fasica amb una vocaci\u00f3 independent i anti-corporativa molt marcada. Els festivals ATP, a m\u00e9s de no tenir sponsors, se celebren en una ciutat de vacances de l’East Sussex, amb petits apartaments en els quals s’allotgen tant m\u00fasics com p\u00fablic, i cadascuna de les seves edicions \u00e9s comissariada per un grup. Cada ATP \u00e9s una esp\u00e8cie de mixtape en viu feta per una banda amb els seus grups favorits, i amb els anys, aquest format s’ha exportat a d\u2019altres ciutats d’Europa i dels Estats Units, com a festival mateix o com a escenari dins d’un altre esdeveniment major, com \u00e9s el cas del Primavera Sound a Barcelona.<\/p>\n

Donar a un grup l’oportunitat de programar un festival sencer \u00e9s assumir, d’entrada, que el que fa -musicalment- t\u00e9 valor i que per tant, els seus integrants tenen un criteri v\u00e0lid. Tamb\u00e9 \u00e9s confirmar el seu poder com a prescriptor, confiant en el seu gust i en el seu poder de convocat\u00f2ria. Que els mel\u00f2mans busquen i rebusquen entre els referents dels seus grups favorits -a trav\u00e9s del que aquests diuen en entrevistes o de les bandes amb les que comparteixen cartells de concerts- no \u00e9s res de nou, per\u00f2 assistir a un esdeveniment d’aquest tipus, pensat i programat de principi a final pels m\u00fasics en q\u00fcesti\u00f3, \u00e9s ser espectador i participant d’una comuni\u00f3 que t\u00e9 molt a veure amb la idea de monomania exposada al principi.<\/p>\n

En el cas de Deerhunter, Bradford Cox i els seus van decidir establir dues l\u00ednies dins de la programaci\u00f3 del festival que van comissariar. D’una banda es trobaven aquelles bandes que els havien influ\u00eft en l’estrictament musical, els seus grups favorits. De l’altra, hi havia grups que tamb\u00e9 havien exercit influ\u00e8ncia en ells, per\u00f2 per ra\u00f3 d’amistat, per exemple. A part d’aix\u00f2, un programa paral\u00b7lel de televisi\u00f3 i de projeccions cinematogr\u00e0fiques, aix\u00ed com de confer\u00e8ncies i entrevistes en directe, incidia en all\u00f2 que havia marcat l’estil i car\u00e0cter de la banda i de la seva m\u00fasica, contribuint al fet que tot assistent al festival pogu\u00e9s endinsar-se en l’univers simb\u00f2lic del grup com prefer\u00eds. Aquest exercici no era nou per a Deerhunter: el seu quart disc d’estudi es titul\u00e0 Halcyon Digest<\/a><\/em> i feia refer\u00e8ncia a la maduresa, a la digesti\u00f3 de la mem\u00f2ria i al fet de processar les m\u00faltiples influ\u00e8ncies de la joventut per tal de generar quelcom nou i propi.<\/p>\n

En aquest \u00faltim festival ATP, Deerhunter no nom\u00e9s es van encarregar de la programaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 van fer un concert cada nit, tocant en cadascun tres dels seus discos: Cryptograms, Microcastle<\/em> i Halcyon Digest<\/em> respectivament. All\u00f2 significatiu de l’assumpte \u00e9s que ells mateixos, i particularment Bradford Cox, eren conscients de l’empatx de Deerhunter que suposaven aquells tres dies i que, d’alguna manera, es constitu\u00efen en zenit de la popularitat i l’estatus de banda de culte adquirits en els \u00faltims anys, deguts sobretot a les performances del seu cantant, a la qual ja fan refer\u00e8ncia amb el t\u00edtol del seu \u00faltim disc. Tot i que no venien a Camber Sands a presentar-lo, l’\u00faltim concert de Deerhunter al festival va acabar amb un Bradford Cox retor\u00e7ant-se fora de s\u00ed durant el bis cridant “monomania, monomania, monomania” i amb un p\u00fablic totalment entregat, despr\u00e9s de la preparaci\u00f3 del ritual, al culte final.<\/p>\n