![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/3-_LA_ELABORACION_DEL_SIGILO-.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A la tradici\u00f3 del dibuix de ficci\u00f3 poc afegeix O’Callaghan que no hi fos ja: el component orgi\u00e0stic, la saturaci\u00f3 de les figures, els motius religiosos, la tend\u00e8ncia falof\u00f2rica<\/em>, l’enfocament sat\u00edric; alg\u00fa diria que fins i tot la cr\u00edtica social \u00e9s present en tanta bestiola donant pel cul, per\u00f2 nosaltres no filem tan lluny o tan profund. Hi ha un detall nou, per\u00f2, en la producci\u00f3 \u00faltima d\u2019O’Callaghan. Durant els primers anys, les ‘Revelacions autom\u00e0tiques’, nom que utilitza l’artista per parlar dels seus dibuixos, van poder aspirar a ser hypes<\/em> o memes<\/em> de la blogosfera; la inclusi\u00f3 recent de figures geom\u00e8triques, per contra, allunya la seva creaci\u00f3 de les interpretacions f\u00e0cils. Que perdin tota esperan\u00e7a els que vulguin comprendre d’un sol cop d’ull el significat d\u2019’Orgia Pre-Ol\u00edmpica’ o de ‘The Tower of Song’, per exemple.<\/p>\n Parlant de curiositats inintel\u00b7ligibles, m’agrada molt molt la deriva intimista que tenen algunes de les produccions abstractes recents d’O’Callaghan: tafanejant en el seu mur de FB, descobreixo que t\u00e9 la mania d’omplir la seva casa de “sigils”, relacions lineals entre paraules de l’alfabet i seq\u00fc\u00e8ncies num\u00e8riques la combinaci\u00f3 de les quals t\u00e9 com a resultat icones en ziga-zaga, situades en llocs \u00edntims, amb t\u00edtols com ‘En contuberni’ (sobre el llit), ‘Ficci\u00f3’ (en el marc de la porta) o ‘L’hero\u00efna del treball’ (davant l’escriptori). Llevat dels tatuatges que porta el seu novia -a l’avantbra\u00e7 de Clara (Del que no es pot parlar \u00e9s millor callar), a la cama de Clara (Llenguatge)-, els sigils estan fets de cinta de carrosser i amb prou feines duren uns dies sobre la paret. Ferms i quiets nom\u00e9s aguanten uns dies. El car\u00e0cter ef\u00edmer de la mat\u00e8ria informe resultant constitueix, sens dubte, l’aspecte m\u00e9s \u201cmono\u201d de l’obra d’O’Callaghan. Ara b\u00e9, \u00bfestem els cr\u00edtics d’art a l’altura del \u201cmono\u201d com a categoria est\u00e8tica?, Em pregunto amb la boca plena d’arr\u00f2s integral.<\/p>\n Ernesto Castro (EC). Ho sentim la impertin\u00e8ncia per\u00f2, estimat Marc, quin male\u00eft espai idiom\u00e0tic habites? Et vas llicenciar amb una lectura de Jean Baudrillard al\u00b7lucinant (en el doble sentit de la paraula), on surts recitant frases de \u201cCultura i Simulacre\u201d en l’ordre que et ve de gust (Sentit Del Abisme El, 2011 <\/a>). Tens preg\u00e0ries escrites en l’idioma imaginari d’Hugo Ball. A primera vista, aquest idioma fon\u00e8tic sembla el teu. No obstant aix\u00f2, gaireb\u00e9 totes les lletres <\/a> de ‘Co\u00e0gul’ estan en catal\u00e0. Tamb\u00e9 tens coses a \u201cfull catalan\u201d, com ‘Setmanari Qu\u00edmic’ (2011), per\u00f2 s\u00f3n minoria. Amb aquesta cara de bo que tens, no ser\u00e0s un patriota en l\u2019\u00e0mbit musical?<\/p>\n Marc O’Callaghan (MOC). No \u00e9s tant per patriotisme com per encaix est\u00e8tic. El catal\u00e0 \u00e9s la meva llengua materna i \u00e9s la llengua en qu\u00e8 penso i conceptualitzo en el m\u00e9s profund de la meva consci\u00e8ncia, per\u00f2 a part d’aix\u00f2 crec que encaixa for\u00e7a amb l’aura “folk” de \u2018Co\u00e0gul\u2019. Les coses en castell\u00e0 en un principi van ser fetes pensant en el p\u00fablic hispanoparlant a qu\u00e8 el segell que l’editava distribu\u00efa principalment, per\u00f2 aquesta \u00e9s una idea a la qual ja no trobo gaire sentit. De la mateixa manera que per a una escultura potser \u00e9s m\u00e9s adequat el ferro que la fusta, independentment de si el p\u00fablic viu en cases de ferro o de fusta, per a ‘Co\u00e0gul’ veig m\u00e9s adequat el catal\u00e0 que el castell\u00e0, independentment del que parlin els oients. Tamb\u00e9 penso que el fet de ser una llengua minorit\u00e0ria i controversial li afegeix un plus de raresa i car\u00e0cter propis. En el personal s\u00f3c pro-biling\u00fcisme i pro-pragmatisme idiom\u00e0tic al m\u00e0xim.<\/p>\n EC. \u00c9s el catal\u00e0 oficial una llengua envellida? Alguns amics em comenten que hi ha un abisme entre l’idioma oficial dels Pa\u00efsos (anomenem-los X) i els exabruptes guturals del carrer, \u00e9s aix\u00f2 cert? Tamb\u00e9 m’ha explicat un ocellet que C\u00e9line en catal\u00e0 sona com Mallarm\u00e9 en castell\u00e0, aix\u00f2 \u00e9s: un pal l\u00e8xic i r\u00edtmic sup\u00ed. Sent ‘Co\u00e0gul’ un projecte musical neofolk que pret\u00e9n elevar la capacitat d’escolta del p\u00fablic lletrat que participa en els Jocs Florals, no estar\u00e0 potser una mica antiquat, una mica m\u00e9s gran per a quinquis de La Meseta<\/em> com jo? Digues, t’agrada el vocabulari arnat?<\/p>\n MOC. Suposo que s\u00ed que \u00e9s una llengua envellida, per\u00f2 precisament per aix\u00f2 mant\u00e9 certes f\u00f3rmules pintoresques que gaudeixo fent servir en el context ‘coagulatori’. Tinc la sensaci\u00f3 que en pronunciar certes coses m\u00e9s aviat dures en catal\u00e0, aquestes adquireixen un punt sard\u00f2nic, com d’humor entremaliat que m’agrada. Aix\u00f2 de la difer\u00e8ncia amb el llenguatge del carrer \u00e9s cert en el cas de les zones m\u00e9s “xarnegues”, com Barcelona o les afores de les altres ciutats, per\u00f2 a la m\u00ednima que explores l’interior et pots arribar a sorprendre de com es mant\u00e9 el catal\u00e0 originari. A Torell\u00f3 els quinquis et vacil\u00b7len en catal\u00e0, i en un que \u00e9s m\u00e9s dur i hostil que el de la tele. Per als quinquis de La Meseta<\/em> si que sonar\u00e0 tot antiquat i ali\u00e8, per\u00f2 \u00e9s precisament a vosaltres als que m\u00e9s els pot fascinar l’estranyesa del catal\u00e0 utilitzat com a vehicle d’agitaci\u00f3 ps\u00edquica en un context com el d’un projecte de m\u00fasica industrial. M\u00e9s que a un anglosax\u00f3 al qual totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques li sonen iguals. Concloent: s\u00ed m’agrada el vocabulari arnat, \u00a1m’entusiasma!<\/p>\n EC. I per acabar, \u00bfcom es lletreja Gu\u00e9non? Ge, O, I, Gen, O, Gen, m’equivoco? Val, qu\u00e8 t’expliques sobre ell?<\/p>\n MOC. Ren\u00e9 Gu\u00e9non, incansable explorador dels mons suprasensibles i estricte estudi\u00f3s del simbolisme primordial i esot\u00e8ric com\u00fa a totes les tradicions. De gran import\u00e0ncia hist\u00f2rica s\u00f3n els seus estudis publicats en articles o llibres cap a la primera meitat del segle XX, sobretot per haver acotat amb gran rigor i perspic\u00e0cia una ci\u00e8ncia que malauradament moltes vegades \u00e9s presa per “xerrameca” i l’ambig\u00fcitat dels venedors de bagatel\u00b7les . A mi personalment m’ha influenciat molt en el coneixement dels s\u00edmbols eterns i m’ha ajudat a aclarir-me en tota la q\u00fcesti\u00f3 esot\u00e8rica. Diguem que la seva lectura m’ha aguditzat l’ull per distingir all\u00f2 genu\u00ed del que \u00e9s fal\u00b7la\u00e7 en aquests \u00e0mbits. M\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes q\u00fcestions pr\u00e0ctiques en la vida personal, tamb\u00e9 ha estat una alta font d’inspiraci\u00f3 per a ‘Co\u00e0gul’. Algun dels seus an\u00e0lisis m’han enc\u00e8s la llumeta per fer can\u00e7ons-s\u00edmbol, com les dues can\u00e7ons de Janitor, que s\u00f3n la ‘M\u00e0 de la Just\u00edcia’ i la ‘M\u00e0 de la Benedicci\u00f3’. En aquest cas, la contraposici\u00f3 d’aquests dos s\u00edmbols antag\u00f2nics per\u00f2 complementaris (situats conscientment un a cada cara del cassette) m’ha duta a poc a poc a anar explotant la idea de concebre els discos com a totalitat micro-c\u00f2smica, com per exemple que les dues cares dels cassettes funcionin com a vies per arribar a estats oposats, o fer equivaler set can\u00e7ons d’un CD amb els set dies de la setmana i els seus corresponents planetaris. Quant a Gu\u00e9non, no em puc considerar ni molt menys el seu deixeble ni el seu seguidor, ja que el que jo acabo fent no t\u00e9 res a veure amb el que ell consideraria que s’hauria de fer, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un tit\u00e0 que des de les ombres del passat il\u00b7lumina ‘Co\u00e0gul’ al camp dels referents nuclears.<\/p>\n A la tradici\u00f3 del dibuix de ficci\u00f3 poc afegeix O’Callaghan que no hi fos ja: el component orgi\u00e0stic, la saturaci\u00f3 de les figures, els motius religiosos, la tend\u00e8ncia falof\u00f2rica, l’enfocament…<\/p>\n","protected":false},"author":1297,"featured_media":7993,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/07\/6-_El_Ultimo_Dia.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"