{"id":8068,"date":"2013-08-05T02:00:00","date_gmt":"2013-08-05T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/08\/05\/not-yet-understood-un-altre\/"},"modified":"2013-08-05T02:00:00","modified_gmt":"2013-08-05T02:00:00","slug":"not-yet-understood-un-altre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/not-yet-understood-un-altre\/","title":{"rendered":"Not yet understood. Un altre recorregut per Ven\u00e8cia"},"content":{"rendered":"

\"IMG_8909.jpg\"
\nPel que fa al vincle bidireccional que es d\u00f3na entre comissariat i cr\u00edtica, comentava en alguna ocasi\u00f3 David G. Torres que comissariar \u00e9s una manera de fer cr\u00edtica d’art “des de dins”. Independentment d\u2019estar d’acord o no amb aquesta afirmaci\u00f3, \u00e9s innegable la bipolaritat que es d\u00f3na en la major part d’agents del m\u00f3n de l’art. Estirant l’exercici d’inclusi\u00f3 m\u00fatua i abstenint-nos d\u2019obrir una altra veu dins d’un debat en al\u00e7a, amb certs esdeveniments art\u00edstics (aquells remolcats pel prefix del macro-) \u00e9s possible plantejar, no sense certa gosadia, l’altra cara de la disjuntiva. Que la cr\u00edtica esdevingui comissariat. \u00c9s clar que per a aix\u00f2 estar\u00edem reduint el comissariat al simple esdeveniment de la selecci\u00f3. A la tria d\u2019unes obres sobre les altres dins d’una exposici\u00f3. Aquest tipus de contorsions conceptuals s\u00f3n possibles en el marc d\u2019herculis formats expositius com la Biennal de Ven\u00e8cia, per posar un exemple no aleatori. O potser s\u00f3n el resultat d’un desig frustrat per l\u2019in\u00e8dit: dir alguna cosa que no sigui un lloc com\u00fa a l’hora de comen\u00e7ar un comentari, un altre m\u00e9s, sobre l’esdeveniment art\u00edstic m\u00e9s c\u00e8lebre d’aquests mesos.<\/p>\n

I llavors, qu\u00e8 dir sobre una exposici\u00f3 (amb tots els seus annexos eventuals) de la qual tant s’ha dit, es diu i es dir\u00e0? \u00bfRedactar un altre episodi que q\u00fcestioni, amb vehem\u00e8ncia i per en\u00e8sima vegada, la validesa i pertin\u00e8ncia de la taxonomia territorial dins de l’art? \u00bfTornar a demostrar amb un argument fiable que l’art contemporani \u00e9s un altre escenari m\u00e9s, on els seus actors no juguen en igualtat de condicions, on l’hegemonia occidental es congratula sempre d’introduir a un “altre” massa plural? Parlar de l’hospitalitat com a q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica i arma de doble tall? \u00bfCaure en una cita ineludible amb certa actitud nacionalista i proposar una altra lectura, una m\u00e9s, sobre el pavell\u00f3 que coincideix amb el lloc d’origen del cr\u00edtic? O, en el seu defecte, \u00bfbuscar algun pavell\u00f3 escassament comentant i atorgar-li un espai dins unes an\u00e0lisis cr\u00edtiques internacionals que sempre incideixen en el com\u00fa del lloc territorial? Posar en dubte aquest saber enciclop\u00e8dic emp\u00e8s per la Biennal, un saber hol\u00edstic que fa ja considerables d\u00e8cades Deleuze rebutjava, servint-se d’Umberto Ecco per la seva plantada? \u00bfProposar un itinerari sub-comissarial a trav\u00e9s de mitjans i formats, validant -encara que sense voler- la preemin\u00e8ncia del significant sobre el significat? \u00bfO el seu oposat, la vinculaci\u00f3 per temes i objectes d’estudi de les propostes art\u00edstiques?<\/p>\n

Podr\u00edem provar amb un recorregut pels artistes que s’atreveixen amb la performance; per aquells que, gr\u00e0cies als ressons de la modernitat est\u00e8tica, encara creuen en la validesa de la pintura o l’escultura; per aquells que tenen tanta informaci\u00f3 a revelar que necessiten de l\u2019heterogeni de la instal\u00b7laci\u00f3. Escollint un format, tra\u00e7ar un recorregut desordenat pels v\u00eddeos de la Biennale. A continuaci\u00f3, parlar de Camille Henrot i el seu “Grosse fatigue”, d’Ed Atkins amb “The Trick Brain”, de Bouchra Kahili a trav\u00e9s de “Words on Street”; de la incursions espectaculars dels artistes del pavell\u00f3 de la Xina a la complaent animaci\u00f3 digital, de \u201cHistory Zero\u201d de Stefanos Tsivopoulos per al Pavell\u00f3 de Gr\u00e8cia, de Ryan Trecartin i la seva video-\u00f2pera “Not Yet Titled” com esgotador desenlla\u00e7 per a la l\u00ednia curatorial que ocupa els espais de l\u2019Arsenale. Podr\u00edem tamb\u00e9 oblidar-nos d’intentar trobar una l\u00ednia conseq\u00fcent amb la d’elaborar un judici cr\u00edtic basat en l’enumeraci\u00f3 d’obres, artistes, pavellons i pa\u00efsos. I quedar-nos amb Trecartin i el seu s\u00e0dic \u201cNot Yet Titled\u201d, una mena de purgatori per al visitant. I pel cr\u00edtic. Situar-nos en una sala fosca amb quatre v\u00eddeos que construeixen quatre espais independents en qu\u00e8 alguns visitants aprofiten la comoditat del display i aprofiten per dormir una estona, practicant involunt\u00e0riament all\u00f2 relacional d’una est\u00e8tica no relacional.<\/p>\n

Per qu\u00e8 Trecartin i no qualsevol altre projecte art\u00edstic dins del col\u00b7lapse est\u00e8tic de la Biennal? Perqu\u00e8 tornant als comen\u00e7aments d’aquest text, l’artista (dels EUA, per als interessats en la proced\u00e8ncia; nascut el 1981, per als simpatitzants del tramp\u00f3s binomi joventut i creativitat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Lizzie Fitch i d\u2019altres, per als quals sospiten de l’onom\u00e0stica en singular) suposa per a qui escriu un cert tal\u00f3 d’Aquil\u00b7les: el de parlar -m\u00e9s aviat esmentar esbiaixadament- d’all\u00f2 que no s’arriba a entendre del tot o des d’un principi. D’all\u00f2 que no s’aprova ni es rebutja. D’all\u00f2 que no es deixa assimilar amb facilitat si es deixa del l\u2019oblic cant\u00f3 de “agrada\/no agrada”.<\/p>\n

“Not Yet Titled” es descriu des de la pol\u00edtica curatorial com teatre escult\u00f2ric, com un sondeig sobre el sensacionalisme del suport televisiu, com realisme hist\u00e8ric, com una radiografia de la vida contempor\u00e0nia de centre comercial i de la superficialitat de les relacions en la bombolla digital. Tres dels v\u00eddeos que construeixen aquesta \u00f2pera no tan sols audiovisual se suposa que s’acostarien est\u00e8ticament al treball habitual de Trecartin, marcat per una impacient bogeria adolescent saturada auditiva i crom\u00e0ticament. Se succeeixen els crits molestos dels seus protagonistes; l’exc\u00e9s de maquillatge i fluor; el transvestisme identitari; els inc\u00f2modes enquadraments per l’atordiment de l’espectador; la contund\u00e8ncia de les frases banals altament substancials. El quart, una rara avis dominada per la visi\u00f3 nocturna, flirteja amb la “realitat” nom\u00e9s en aparen\u00e7a a trav\u00e9s de les aventures de diversos adolescents. La zona temporalment lis\u00e8rgica amb qu\u00e8 Trecartin ocupa la Biennal aconsegueix, o b\u00e9 despertar l’alienaci\u00f3 de l’espectador -i del cr\u00edtic- que intenti saber de qu\u00e8 va tot l’atrezzo, o b\u00e9 fer-lo dormisquejar en el col\u00b7lapse per, amb una mica de voluntat, passar a una altra cosa amb la sensaci\u00f3 que encara hi ha projectes il\u00b7legibles des de la ra\u00f3 pr\u00e0ctica del coneixement.<\/p>\n