![\"Robert](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/_Robert_Heinecken_Study_20_1970_coll-_particuliere_Los_Angeles.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Robert Heinecken s’est\u00e0 convertint en un secret mal guardat – tot i que segueix sent relativament desconegut, alguns signes del seu (re)descobriment van apar\u00e8ixer el passat hivern quan Artforum i Kaleidoscope van publicar gaireb\u00e9 simult\u00e0niament textos que proposaven a Heinecken com a precursor de la “Pictures Generation”.<\/p>\n
Juntament amb John Baldessari, Wallace Berman i Ed Ruscha, nascut a Denver, Robert Heinecken (1931-2006) va comen\u00e7ar a treballar a Calif\u00f2rnia durant la d\u00e8cada de 1950. Igual que els seus contemporanis, va compartir un gran inter\u00e8s en l’\u00fas de la fotografia de noves maneres. A difer\u00e8ncia de la creen\u00e7a predominant de l’\u00e8poca, segons la qual les imatges eren representacions originals de la realitat expressades pel seu creador, Heinecken us\u00e0 imatges pre-existents, desistint del control d’autoria i proposant que la disposici\u00f3 podria dotar les imatges de nous significats. De fet, Heinecken no nom\u00e9s es va apropiar d’imatges, sin\u00f3 que va anar encara m\u00e9s lluny, en fotografiar imatges existents. Treballant amb la seva pr\u00f2pia col\u00b7lecci\u00f3 personal de fotografies i mitjan\u00e7ant l’\u00fas de t\u00e8cniques de transfer\u00e8ncia d’impressi\u00f3, el seu inter\u00e8s principal va ser l’abund\u00e0ncia d’imatges en una societat cada vegada m\u00e9s tecnol\u00f2gica i consumista. Heinecken va dir que les imatges, en comptes de ser “fotos d’alguna cosa” eren “objectes sobre alguna cosa”, obrint aix\u00ed una reflexi\u00f3 sobre la seva materialitat i formes d’exist\u00e8ncia.<\/p>\n
L’inter\u00e8s de Heinecken amb la materialitat i les modalitats de circulaci\u00f3 de les imatges es va destacar en una recent exposici\u00f3 al MAMCO de Ginebra, en un lloc m\u00e9s aviat petit per\u00f2 amb un display dens. Related to Periodical #5<\/em> (1972), t\u00edpic del m\u00e8tode de treball de Heinecken, consistia en sobreimpressions d’imatges extretes de revistes, quelcom que podr\u00edem anomenar com una trobada d’anvers i revers. En aquest treball, una imatge d’una dona de les forces armades somrient mentre sost\u00e9 a les dues mans caps decapitats, s’imprimeix sobre un article sobre l’anticoncepci\u00f3 i l’anunci d’un t\u00f2nic per a la p\u00e8rdua del cabell. En aquest cas, el sarcasme \u00e9s l’eina escollida per Heinecken per interrogar la coexist\u00e8ncia d’aquest tipus d’imatges i missatges tan diferents. La similitud en el seu enquadrament i l’aparen\u00e7a original implica que la forma en qu\u00e8 es consumeixen \u00e9s tamb\u00e9 similar, pertanyent els seus significats estranyament al mateix regne -informaci\u00f3 i publicitat com el mateix tipus d’entreteniment-.<\/p>\n Robert Heinecken va parlar d’imatges comercials com experi\u00e8ncies manufacturades. Lessons in posing Subjects<\/em> (1982), que tamb\u00e9 es podia veure a MAMCO, \u00e9s una s\u00e8rie d’instant\u00e0nies Polaroid de models de moda i llenceria, ordenats segons el tipus de postura que adopten les models. La s\u00e8rie s’acompanya d’un text informatiu que explica el que suggereixen, descrivint totes les variacions possibles de la imatge. Encara que aquesta s\u00e8rie apunta clarament cap a la normalitzaci\u00f3 del comportament formalitzat per la publicitat, l’\u00fas espec\u00edfic de Polaroid, el segell de la fotografia personal en aquell moment, porta el treball a l’\u00e0mbit d’un dia a dia m\u00e9s subjectiu. Les imatges parlen sobre la substituci\u00f3 dels records personals pels estereotips preconcebuts per\u00f2 el to de Heinecken no \u00e9s ni did\u00e0ctic ni pomp\u00f3s, i se situa en algun lloc entre la fascinaci\u00f3 i la burla, recordant a Richard Prince en el seu millor moment.<\/p>\n La doble investigaci\u00f3 de Heinecken, sobre el desig constru\u00eft per una banda i sobre els models de circulaci\u00f3 de la imatge per l’altre, fan d’ell un important aspirant a principal influ\u00e8ncia en la generaci\u00f3 d’artistes nascuts entre el 1945 i 1955 (Barbara Bloom, Troy Brauntuch, Jack Goldstein, Richard Prince o Cindy Sherman, entre d’altres); els quals van continuar treballant amb aquest enfocament al llarg de la d\u00e8cada dels 1970. Encara que el paper i la influ\u00e8ncia Heinecken segueixen sent objecte d’especulaci\u00f3, no hi ha dubte que finalment se li concedir\u00e0 el seu just lloc a la hist\u00f2ria de l’art quan s’inauguri la revisi\u00f3 de la seva obra al Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York al mar\u00e7 de 2014.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Robert Heinecken s’est\u00e0 convertint en un secret mal guardat – tot i que segueix sent relativament desconegut, alguns signes del seu (re)descobriment van apar\u00e8ixer el passat hivern quan Artforum i…<\/p>\n","protected":false},"author":1299,"featured_media":8021,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n