{"id":8095,"date":"2013-08-16T02:00:00","date_gmt":"2013-08-16T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/08\/16\/arxiu-artistes-del-no\/"},"modified":"2013-08-16T02:00:00","modified_gmt":"2013-08-16T02:00:00","slug":"arxiu-artistes-del-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/","title":{"rendered":"Arxiu: Artistes del NO"},"content":{"rendered":"

El “preferiria no fer-ho” de Bartleby s’ha convertit en una imatge amb la qual explicar una genealogia d’artistes representatius d’una pulsi\u00f3 negativa, o dit d’una altra manera, del “millor no fer res” com a resposta a la impossibilitat de fer quan tot est\u00e0 escrit, pintat, representat, fet i constru\u00eft. A l’article que avui recuperem dels nostres arxius, Montse Badia, ja tra\u00e7ava fa cinc anys, una primera genealogia d\u2019”artistes del NO”: Duchamp, Cage, Robert Barry, Ignasi Aball\u00ed, Claude Closky, Martin Creed o David Hammonds.<\/p>\n

“Artistes del No. A partir del llibre “Bartleby i companyia” d’Enrique Vila-Matas, escrit per MONTSE BADIA, es va publicar el 12-07-09 <\/a><\/p>\n

.<\/p>\n

\"arton628-e5558.jpg\" Amb aquestes paraules, l’escriptor Enrique Vila-Matas, convertit en narrador de “Bartleby i companyia”, escriu un quadern de notes a peu de p\u00e0gina sobre un text invisible en el qual fa un recorregut pels “barteblys de la literatura”, els “escriptors del no”, que es van deixar arrossegar per la pulsi\u00f3 del no res i mai van escriure, es van mantenir com a escriptors ocults o van deixar sobtadament d’escriure. En definitiva, els escriptors que a trav\u00e9s de les seves obres es van preguntar sobre la finalitat de l’escriptura o, en altres paraules, de si valia la pena seguir escrivint. Aquests s\u00f3n alguns d’aquests bartlebys: Robert Walser, la obedi\u00e8ncia del qual era en realitat una desobedi\u00e8ncia radical; Juan Rulfo i els seus trenta anys de silenci, o Arthur Rimbaud, que quan era molt jove va escriure dues novel\u00b7les per a despr\u00e9s dedicar-se a l’aventura fins al final dels seus dies. Altres escriptors van ser creadors de bartlebys: “Andr\u00e9 Gide va construir un personatge que recorre tota una novel\u00b7la amb la intenci\u00f3 d’escriure un llibre que mai escriu (“Preludes”). Robert Musil va exal\u00e7ar i va convertir gaireb\u00e9 en un mite la idea d’un “autor improductiu” a “L’home sense atributs”. Monsieur Teste, l’alter ego de Val\u00e9ry, no nom\u00e9s ha renunciat a escriure, sin\u00f3 que fins i tot ha llan\u00e7at la seva biblioteca per la finestra”. El mateix Vila-Matas \u00e9s un bartleby, un escriptor del no, conscient de la impossibilitat d’aportar res de nou i les seves obres es converteixen en refer\u00e8ncies a altres, cites i recreacions que li permeten repensar la literatura i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el propi acte d\u2019escriure.<\/p>\n

Aquesta pulsi\u00f3 negativa no \u00e9s aliena al m\u00f3n de l’art i a d\u2019altres pr\u00e0ctiques creatives. Joseph Beuys va escriure que “el silenci de Marcel Duchamp est\u00e0 sobrevalorat” (“Das Schweigen von Marcel Duchamp wird \u00fcberbewertet”). Duchamp \u00e9s clarament un artista del no que fa obra de la no obra. Per\u00f2 aquesta actitud no nom\u00e9s defineix els anys de silenci art\u00edstic durant els quals Duchamp pretenia passar el seu temps jugant a escacs, sin\u00f3 tamb\u00e9 els seus ready-made, “El Gran Vidre” que va romandre durant uns anys omplint-se de pols i, finalment, la instal\u00b7laci\u00f3 “\u00c9tant donn\u00e9s”, realitzada en secret durant els \u00faltims anys de la seva vida.<\/p>\n

Al n\u00famero 21 del butllet\u00ed que publica el Centre d’Arts Santa M\u00f2nica de Barcelona, Ignasi Aball\u00ed va escriure l’article “Breu hist\u00f2ria de gaireb\u00e9 res” en el qual realitza un recorregut per alguns artistes del no: Yves Klein i la seva exposici\u00f3 “Le Vide”; els 4 minuts i 33 segons de silenci de John Cage; “Closed Gallery Piece” de Robert Barry, que va consistir en tancar la galeria durant el temps de l’exposici\u00f3; la personalitat art\u00edstica de Stanley Brouwn, qui sempre escriu en la seva biografia la dist\u00e0ncia a la qual est\u00e0 del lloc on presenta les seves exposicions, de les quals, per descomptat, mai assisteix a les inauguracions; “Le socle du monde” (“La base del m\u00f3n”) de Piero Manzoni, que consisteix en un s\u00f2col o una peu que converteix el m\u00f3n en l’obra d’art total… i tamb\u00e9 el propi Ignasi Aball\u00ed, de qui els enormes pots oberts de pintura i, per tant, fets malb\u00e9, s\u00f3n tota una declaraci\u00f3 de principis sobre la impossibilitat de pintar.<\/p>\n

Igual que Vila-Matas, Aball\u00ed \u00e9s un veritable bartleby la negaci\u00f3 del m\u00f3n del qual \u00e9s m\u00e9s radical precisament per la seva falta d’espectacularitat. “Quant m\u00e9s radical tant menys advertit, l’al\u00e8 de destrucci\u00f3 passa moltes vegades desapercebut per a la gent que veu en els bartlebys a \u00e9ssers grisos i bonassos”, escriu Vila-Matas. Des dels anys 90, Ignasi Aball\u00ed q\u00fcestiona la pr\u00e0ctica pict\u00f2rica i la possibilitat de representaci\u00f3. Per a aix\u00f2, deixar assecar pots de pintura, fa quadres en qu\u00e8 la imatge \u00e9s el resultat de les petjades del sol sobre la tela, corregeix errors tapant un quadre sencer amb Tipp-Ex, fa cartells de pel\u00b7l\u00edcules que l’escriptor Georges Perec mai va completar, reuneix retalls de diaris i fa llistes interminables (d’artistes, d’obres, de cinema, de morts…); mostra una projecci\u00f3 de la c\u00e0mera de vigil\u00e0ncia d’un museu en qu\u00e8 la major part del temps el que es mostra \u00e9s que no passa res… Igual que el Dr. Pasavento i d\u2019altres protagonistes dels llibres de Vila-Matas, Ignasi Aball\u00ed intenta desapar\u00e8ixer. Per\u00f2 no ho fa emulant Walser i apartant-se del m\u00f3n, sin\u00f3 que desapareix de les seves obres, de manera que \u00e9s el sol qui marca la seva empremta a la tela, s\u00f3n els diaris els que li proporcionen el material per als seus llistats, no toca els bots de pintura, simplement els deixa oberts o no filma la pel\u00b7l\u00edcula “Disparition” (“Desaparici\u00f3”), sin\u00f3 que pren material filmat d’escenes en les que no es veu la cara dels seus protagonistes.<\/p>\n

Desapar\u00e8ixer, deixar d’escriure, fer del no-res l’objecte de l’obra, aproximar-se a la realitat des de perspectives in\u00e8dites. David Hammons, Jonathan Monk, Martin Creed, Claude Closky, Joan Rom, Ignasi Aball\u00ed, Georges Perec, Enrique Vila-Matas, Bartleby i companyia utilitzen la negaci\u00f3 com un acte de resist\u00e8ncia, un toc d’atenci\u00f3, una apel\u00b7laci\u00f3 a la mirada, a la consci\u00e8ncia, com una invitaci\u00f3 al dubte.<\/p>\n

No \u00e9s com\u00fa, per\u00f2 \u00e9s una actitud que tamb\u00e9 apareix en altres \u00e0mbits. En un article sobre arquitectura aparegut al suplement “Babelia” del diari “El Pa\u00eds” (10-3-2007), I\u00f1aki \u00c1balos escrivia sobre “Bartleby, l’arquitecte”, i posava exemples d’arquitectes que es rebel\u00b7len contra l’espectacularitat, els gadgets tecnol\u00f2gics i la coartada de la sostenibilitat. “Es podr\u00e0 dir que una idea aix\u00ed implica el su\u00efcidi de l’arquitectura m\u00e9s que la seva renovaci\u00f3 est\u00e8tica”, escriu \u00c1balos, “per\u00f2 hi ha exemples com el de l’estudi franc\u00e8s Lacaton & Vassal que mostren que no \u00e9s aix\u00ed. Formats a l’\u00c0frica -on ecologia i economia signifiquen superviv\u00e8ncia- van decidir que “preferirien no fer-ho” davant l’enc\u00e0rrec de remodelar la pla\u00e7a de L\u00e9on Aucoc de Bordeus (1996), agradable per als seus usuaris i prou urbanitzada, dedicant part del pressupost a renovar la seva graveta , reparar els seus bancs, substituir alguna vorada – per qu\u00e8 cal fer alguna cosa espectacular, quina culpa tenen els ciutadans?, es preguntaven-. “El que s’ha dit, quant m\u00e9s radical tant menys advertit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El “preferiria no fer-ho” de Bartleby s’ha convertit en una imatge amb la qual explicar una genealogia d’artistes representatius d’una pulsi\u00f3 negativa, o dit d’una altra manera, del “millor no…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":8034,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nArxiu: Artistes del NO – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Arxiu: Artistes del NO – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El “preferiria no fer-ho” de Bartleby s’ha convertit en una imatge amb la qual explicar una genealogia d’artistes representatius d’una pulsi\u00f3 negativa, o dit d’una altra manera, del “millor no...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-08-16T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"174\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"240\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"A*DESK\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"A*DESK\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"A*DESK\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/\",\"name\":\"Arxiu: Artistes del NO – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg\",\"datePublished\":\"2013-08-16T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2013-08-16T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg\",\"width\":174,\"height\":240,\"caption\":\"arton628-e5558.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Arxiu: Artistes del NO\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058\",\"name\":\"A*DESK\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10ff463f7c1b7bf67a9b0c7cb7d009a0\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"A*DESK\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/audeske\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Arxiu: Artistes del NO – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Arxiu: Artistes del NO – A*Desk","og_description":"El “preferiria no fer-ho” de Bartleby s’ha convertit en una imatge amb la qual explicar una genealogia d’artistes representatius d’una pulsi\u00f3 negativa, o dit d’una altra manera, del “millor no...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-08-16T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":174,"height":240,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"A*DESK","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"A*DESK","Temps estimat de lectura":"6 minuts","Written by":"A*DESK"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/","name":"Arxiu: Artistes del NO – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg","datePublished":"2013-08-16T02:00:00+00:00","dateModified":"2013-08-16T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/arton628-e5558.jpg","width":174,"height":240,"caption":"arton628-e5558.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-artistes-del-no\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Arxiu: Artistes del NO"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/e32f2cc33a81d4e3e29207cb91b1c058","name":"A*DESK","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/10ff463f7c1b7bf67a9b0c7cb7d009a0","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/512021342347efd46b63b4246a323676?s=96&d=mm&r=g","caption":"A*DESK"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/audeske\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8095"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1241"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8095"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8095\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8034"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8095"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8095"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8095"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=8095"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}