![\"edward_lucie-smith.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/edward_lucie-smith.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Edward Lucie-Smith \u00e9s una de les refer\u00e8ncies en cr\u00edtica i hist\u00f2ria de l’art. El seu \u2018Art Today\u2019 segueix sent una refer\u00e8ncia. \u00c9s un intel\u00b7lectual a l’antiga, en la l\u00ednia de la historiografia brit\u00e0nica que n\u2019ha deixat d\u2019altres com Anthony Blunt. A m\u00e9s de cr\u00edtic, \u00e9s poeta, assagista, escriptor, divulgador… “Arts visuals al segle XX” \u00e9s una original i integradora s\u00edntesi de l’art del segle XX d\u00e8cada a d\u00e8cada. Aqu\u00ed tamb\u00e9 tra\u00e7a un cam\u00ed cap al que ell anomena el desencant de l’avantguarda: el d’un panorama en qu\u00e8 Edward Lucie-Smith anuncia un secret a veus: que queda ben poc de la idea d’avantguarda i que la suposada radicalitat de l’art contemporani no \u00e9s m\u00e9s que un signe del seu convencionalisme.<\/p>\n
Malena Manrique: De la seva an\u00e0lisi es despr\u00e8n que el car\u00e0cter avantguardista que l’art actual s’entesta a conservar no \u00e9s tal. Per qu\u00e8?<\/p>\n
Edward Lucie-Smith: Entre les falsedats m\u00e9s notables que alimenten aquest mite comen\u00e7aria per notar la del tipus de p\u00fablic. Segueix tenint el mateix perfil que el que visitava els Salons parisencs o les exposicions universals de la segona meitat del segle XIX, o sigui, la classe mitjana acomodada, que posseeix el temps i els diners per viatjar. Pel que fa als temes de l’art, tenyits la majoria de vegades d’esc\u00e0ndol i de pol\u00e8mica per estar referits a la sexualitat o la pol\u00edtica, s\u00f3n b\u00e0sicament els mateixos que abans que fos inventat l\u2019”art modern”. Els quadres de Manet en serien un magn\u00edfic exemple. L’esc\u00e0ndol \u00e9s h\u00e0bilment manipulat pels organitzadors d’exposicions d’art contemporani per tal de donar notorietat als artistes, com va passar amb Sensation! a la Royal Academy de Londres l\u2019any 1997, per no parlar del Turner Prize, que est\u00e0 pujant al podi a artistes quan menys, pol\u00e8mics. Les escultures de Jake i Dino Chapman a Sensation!, que representaven nens amb un penis per nas, inspirades potser per l’actual p\u00e0nic cap a la pedof\u00edlia, no resulten tan innovadores ni radicals des d’un punt de vista purament art\u00edstic.<\/p>\n
MM: I qu\u00e8 me\u2019n diu del comprom\u00eds, de les q\u00fcestions socials i pol\u00edtiques?<\/p>\n
EL-S: Si s’examina el component \u201cengag\u00e9\u201d de les obres exposades a la majoria dels museus actuals d’art contemporani, s’arriba a la conclusi\u00f3 que els artistes presents en els Salons d’Art de la segona meitat del segle XIX van mostrar de manera molt m\u00e9s clara el comprom\u00eds en nombroses obres que tractaven la problem\u00e0tica de les classes treballadores en la societat industrial emergent. Posteriorment, la suposada alian\u00e7a entre moviments art\u00edstics experimentals i postures pol\u00edtiques revolucion\u00e0ries tampoc troba fonament: el Futurisme va mantenir estrets lla\u00e7os amb el feixisme de Mussolini, i el Surrealisme va fracassar en el seu intent d’associar-se amb el comunisme. Almenys, durant els primers anys del Moviment Modern, s’aprecia una clara divisi\u00f3 entre art “oficial” i “no oficial”, sostingut aquest \u00faltim per sponsors privats o marxants visionaris i que avui ja no existeix.<\/p>\n
MM: Aix\u00ed doncs, vost\u00e8 constata una assimilaci\u00f3 del pensament radical, vehiculat per les arts visuals, per part de la burocr\u00e0cia i dels diners.<\/p>\n
EL-S: El fet que siguin les institucions p\u00fabliques les que avui financen la major part de l’art \u00e9s un factor que hi ha contribu\u00eft. D’altra banda, tamb\u00e9 ha condu\u00eft a una creixent necessitat de mostrar-lo “popular” i d’oferir-lo al p\u00fablic despullat de la seva aura m\u00edtica com a creaci\u00f3 estrictament individual subjecta a un proc\u00e9s intel\u00b7lectual i espiritual. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, les postures “duchampianes” segueixen tenint un enorme impacte en l’art contemporani, per\u00f2 si al 1917 podia tenir sentit anomenar obra d’art a un urinari, a dia d’avui, \u00bfper qu\u00e8 haurien d’entrar en aquesta categoria les re-presentacions de Damien Hirst, que es limita a engrandir una joguina infantil actualment en comer\u00e7, o de Glenn Brown, que s’apropia de la coberta d’una novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 de 1973? Per qu\u00e8 aquests segueixen sent artistes i els dissenyadors industrials o gr\u00e0fics respectius no han estat mereixedors d’aquesta consideraci\u00f3? Caldr\u00e0 concloure que aquestes obres s\u00f3n superiors perqu\u00e8 els individus que les han realitzat s\u00f3n vistos en certa manera com a taumaturgs, la for\u00e7a i capacitat expressiva dels quals no queda m\u00e9s remei que admetre com a article de fe.<\/p>\n
MM: Aquest altre extrem resulta igualment poc nou …<\/p>\n
EL-S: Traslladar el valor de l’objecte, del producte art\u00edstic, al seu creador (que de vegades ni tan sols \u00e9s responsable de l’execuci\u00f3 material de l’obra), no \u00e9s molt diferent a la consideraci\u00f3 de les rel\u00edquies a l’Edat Mitjana. Per qu\u00e8 eren valuoses, sin\u00f3 per la seva proximitat o pertinen\u00e7a a un personatge div\u00ed? Joseph Beuys \u00e9s un cas paradigm\u00e0tic: la major part dels objectes i utensilis associats a les seves instal\u00b7lacions no tenien la m\u00e9s m\u00ednima pretensi\u00f3 de ser considerats com a obres d’art i, no obstant aix\u00f2, fins a les pissarres i guixos utilitzades en les seves confer\u00e8ncies s\u00f3n gelosament conservades.<\/p>\n
MM: Un exemple m\u00e9s de com l’art del nostre temps s’ha convertit en objecte d’una salvatge especulaci\u00f3 financera, adquirit com a inversi\u00f3 i no per al seu gaudi est\u00e8tic.<\/p>\n
EL-S: S\u00ed, de manera semblant al que va oc\u00f3rrer a l’Holanda amb la febre de la tulipa de principis del segle XVII. L’art conceptual, com ja he dit, es presta m\u00e9s que cap altre a aquesta especulaci\u00f3, ja que les cases de subhastes venen els drets d’autor i no l’execuci\u00f3 de l’obra, que no necess\u00e0riament ha de ser a c\u00e0rrec de l’artista en persona.<\/p>\n
MM: Temo que el seu balan\u00e7 de l’art actual sigui negatiu …
\nEL-S: No, per\u00f2 la suposada avantguarda sostinguda per l’Estat no \u00e9s tal. De fet la considero una mena d’Esgl\u00e9sia, l’encarnaci\u00f3 f\u00edsica i l\u2019esguard d’un sistema fide\u00edstic ostentosament defensat per\u00f2 substancialment irracional. Sota aquest aspecte, almenys, difereix del sistema que funcionava al segle XIX, que era molt m\u00e9s racional encara que d’escassa imaginaci\u00f3 i, en ocasions, repressiu. Els museus d’art contemporani i els esdeveniments del tipus de la Biennal de Ven\u00e8cia o la Documenta de Kassel s’han convertit en refugi de toscs conceptes metaf\u00edsics que resulten extremadament vulnerables a un examen atent. La hist\u00f2ria sembla ensenyar-nos que com m\u00e9s s’oficialitza i “sacralitza” un sistema, m\u00e9s aviat corre el risc de corrompre\u2019s intel\u00b7lectual i econ\u00f2micament.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Edward Lucie-Smith \u00e9s una de les refer\u00e8ncies en cr\u00edtica i hist\u00f2ria de l’art. El seu \u2018Art Today\u2019 segueix sent una refer\u00e8ncia. \u00c9s un intel\u00b7lectual a l’antiga, en la l\u00ednia de…<\/p>\n","protected":false},"author":1296,"featured_media":7977,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n