.<\/p>\n
![\"Herbert](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/08\/herbert_bayer-2-088ec.jpg\")
L\u2019any 1970, el cr\u00edtic Harold Rosenberg va dir: “A l’actualitat – i aix\u00f2 explica l’inter\u00e8s mostrat en el treball de [els comissaris] – nom\u00e9s l’intermediari t\u00e9 el poder de fer realitat el somni de la uni\u00f3 entre el individu i la societat creativa”. El concepte d\u2019 ‘intermediari’ de Rosenberg, de gaireb\u00e9 30 anys d’edat, ressona junt amb les moltes funcions de l’actual cultura florent de l’Intermediari: curadors, assessors, agents, periodistes, dj, facilitadors, spindoctors, etc. Persones, la professi\u00f3 dels quals consisteix en intervenir o en evitar que els problemes sorgeixin. Sembla que l’intermediari \u00e9s un agent privilegiat de la societat burocr\u00e0tica-capitalista tardana. No obstant aix\u00f2, el concepte d’intermediari va m\u00e9s enll\u00e0 que el de meres descripcions de treball, i m\u00e9s enll\u00e0 que una cr\u00edtica a certes funcions. La nostra idea \u00e9s que l\u2019”intermediat” \u00e9s avui una condici\u00f3 general de l’autoria i la conducta productiva. L’exist\u00e8ncia d’intermediaris \u00e9s indicatiu que l’intercanvi en si mateix \u00e9s fonamental per a la forma en qu\u00e8 es calcula el valor. Significa estar implicat intensament, \u00e9s un retrat del desig de complicitat. No existeix, per dir-ho d’una altra manera, un “intermediari des de fora”: Tothom \u00e9s un intermediari. Aix\u00f2 no vol dir que no fem les coses de diferents maneres en diferents llocs, sin\u00f3 que \u00e9s una condici\u00f3 omnipresent en la subjectivitat en l’economia globalitzada.<\/p>\n
L\u2019any 1993, Pierre Bourdieu va escriure sobre el camp de la producci\u00f3 cultural: “… el subjecte de producci\u00f3 de l’obra -del seu valor, per\u00f2 tamb\u00e9 del seu significat- no \u00e9s el productor que realment crea l’objecte en la seva materialitat, sin\u00f3 tot el conjunt d’agents que participen en el camp. Entre elles es troben els productors d’obres classificades com art\u00edstiques, els cr\u00edtics de totes les tend\u00e8ncies, els col\u00b7leccionistes, intermediaris, els curadors, etc.; en fi, tots els que tenen vincles amb l\u2019art, que viuen per a l’art i, en diversos graus, d’ell, i que s’enfronten uns amb altres en les lluites on la imposici\u00f3, no nom\u00e9s d’una visi\u00f3 del m\u00f3n, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’una visi\u00f3 del m\u00f3n de l’art est\u00e0 en joc, i que a trav\u00e9s d’aquestes lluites, participen en la producci\u00f3 del valor de l’artista i de l’art.” (The Field of Cultural Production, 1993, p\u00e0g 261). L’an\u00e0lisi de Bourdieu semblaria apte, si no fos per la identitat productiva que assigna a l’artista com un creador d\u2019”objectes materials”. A l’era del treball immaterial present apareix com una cosa antiquada. En altres paraules, Bourdieu considera el lloc de la creaci\u00f3 art\u00edstica com una escena primitiva de classes; nosaltres volem argumentar que no existeix tal escena prim\u00e0ria de producci\u00f3. Aquesta \u00e9s una idea moderna. En canvi, la producci\u00f3-consum d’avui gira entorn com dissenyar un mosaic de material intervingut.<\/p>\n
Fem una ullada a quins mecanismes d’autoritzaci\u00f3 sustenten el paper del productor cultural. Estem parlant del que podria anomenar-se una \u2018avaluaci\u00f3 de poder’, una dissecci\u00f3 d’un entramat complex que envolta el significat d’autoritat. Com ens va dir Michel Foucault, tenir poder o estar ‘apoderat’ o facultat no \u00e9s un problema en si mateix. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com el poder \u00e9s usat i representat. Hem de trobar maneres positives d’avaluar el poder des del paper dels intermediaris, des de la posici\u00f3 del treball en xarxa i estar connectats en xarxa.<\/p>\n
El problema cl\u00e0ssic amb l’intermediari \u00e9s que tan aviat com ell o ella interfereix, la situaci\u00f3 ja no \u00e9s ‘un a un’. Els intermediaris s\u00f3n vistos com els que -en silenci- segueixen les tend\u00e8ncies del mercat. L’intermediari nom\u00e9s est\u00e0 implicat en el proc\u00e9s una part del temps, per\u00f2 en aquest moment l\u2019’agenciament’ afecta significativament el curs posterior d’aquest proc\u00e9s. En general, la seva participaci\u00f3 augmenta el valor dels b\u00e9ns que estan en circulaci\u00f3. \u00c9s vist com un agent fuga\u00e7 amb lleialtats canviants, assegut c\u00f2modament entre mercat i productor, gaudint d’un cert grau d’immunitat. No se\u2019l pot reduir i no pots afegir-l\u2019hi res. Per\u00f2 al mateix temps que t\u00e9 el poder, no \u00e9s realment la persona al comandament, motiu pel qual \u00e9s dif\u00edcil dirigir-se a ell com una autoritat.<\/p>\n
Per\u00f2 d’altra banda -i aquest \u00e9s l’altre aspecte dels intermediaris- cal tenir en compte les infraestructures colonitzades en el passat i el present. L’intermediari no \u00e9s nom\u00e9s alg\u00fa que segueix en silenci, sin\u00f3 que pot ser part de les infraestructures b\u00e0siques. A “This Sex Wich is not One”, el pensador feminista Luce Irigaray parla sobre la dona com un intermediari, en haver funcionat com “una infraestructura, no reconeguda com a tal per la societat i la cultura … tot dep\u00e8n de la seva complicitat: Les dones s\u00f3n la possibilitat mateixa de la mediaci\u00f3, transacci\u00f3, de transici\u00f3, la transfer\u00e8ncia -entre l’home i els seus semblants, de fet entre l’home i si mateix”. Sembla que l’intermediari pot ser m\u00e9s que aquell que -com el capitalisme- arriba quan tot est\u00e0 a punt. I les infraestructures, per descomptat, poden transmetre molts desitjos diferents, depenent de la seva composici\u00f3. Els fluxos que posem en \u00f2rbita poden ser mers ornaments, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ser grans onades o columnes d’aire ascendent, a punt per anar a qualsevol lloc amb la finalitat de veure amb qu\u00e8 xoquen, com deia Gilles Deleuze.<\/p>\n
En una confer\u00e8ncia que va pronunciar al Centre d’arts B\u00e0ltic a Newcastle, fa gaireb\u00e9 exactament dos anys, Hans Ulrich Obrist va declarar: “(El que importa \u00e9s:) com, en la pr\u00e0ctica curatorial i tamb\u00e9 dins de les institucions, es pot retornar, en un context d’acceleraci\u00f3 evident, a noves formes de lentitud? Com podem tornar a injectar la lentitud en la velocitat?” Ens agradaria deconstruir aquesta declaraci\u00f3, ja que tot i que \u00e9s una cr\u00edtica important a la velocitat de producci\u00f3\/consum, encara assumeix que li correspon a l’autoritat curatorial -autoritat no art\u00edstica- l\u2019alentir les coses i dur a terme l’operaci\u00f3 de “reinjectar lentitud”. El curador o l’intermediari poden accelerar les coses i minorar la velocitat de nou; en efecte, aquest \u00e9s un harmonitzador. Per\u00f2 pot l’intermediari tamb\u00e9 ser un ‘radicalitzador’? Com actua aquest acte de subjectivitat que injecta lentitud? Els comissaris poden ser productors, mediadors, traductors i custodis -fins i tot activistes. D’altra banda, els comissaris poden decidir amb quin format institucional o met\u00e0fora treballar; arxiu, laboratori, plataforma, exposici\u00f3, etc. En qualsevol cas, sembla que els curadors tenen la llibertat d’escollir diferents identitats productor\/consumidor i diferents conjunts d’operacions per si mateixos.<\/p>\n
Quan parlem dels comissaris, no haur\u00edem d\u2019a\u00efllar la seva identitat professional en la seva subjectivitat pragm\u00e0tica. Intentem per un moment pensar m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest paper especialitzat i tenir una discussi\u00f3 sobre la ubicaci\u00f3 cultural de la mediaci\u00f3.<\/p>\n
La subjectivitat de la mediaci\u00f3 – l’intermediari – \u00e9s la subjectivitat que ens porta la modernitat. A trav\u00e9s nostre viatja la informaci\u00f3. Sovint, sentim com els comissaris urgim a ampliar els l\u00edmits, parlem de la urg\u00e8ncia d’introduir noves estrat\u00e8gies per a involucrar a nous p\u00fablics, pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i formes d’\u00fas de la instituci\u00f3. El comissari \u00e9s curi\u00f3s, busca noves formes i eines per posar en pr\u00e0ctica aquestes noves estrat\u00e8gies. El comissari espera ser emplenat de nous coneixements, noves qualificacions. El comissari \u00e9s alg\u00fa que apr\u00e8n “de l’art i dels artistes”, i un “pont de vianants entre l’artista i el p\u00fablic”, en paraules de Maria Lind i Alexander Dorner. Una subjectivitat migrat\u00f2ria, que va completant-se amb cada nova trobada, nova ciutat, nova informaci\u00f3, nova significaci\u00f3.<\/p>\n
Avui en dia, la producci\u00f3\/consum s’organitza i es distribueix en seq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s curtes, a trav\u00e9s de la reinvenci\u00f3 discont\u00ednua de les institucions. En la societat del treball en xarxa, cada punt nodal d’aquesta \u00e9s un intermediari entre fluxos, de material en moviment. El cr\u00edtic cultural B\u00fclent Diken ha escrit que “el poder de la xarxa gira entorn la capacitat d’escapar, els seus instruments s\u00f3n la flu\u00efdesa, la liquiditat i la velocitat”. A la “modernitat l\u00edquida” el poder resideix en la capacitat de “viatjar lleuger”. Tenint aix\u00f2 en compte, ens agradaria citar el comissari Fransesco Bonami, i el seu text del cat\u00e0leg del Manifesta 4: “Anomenar el Manifesta ‘exposici\u00f3’ \u00e9s engany\u00f3s […] A causa que la seva estructura \u00e9s fundacionalment flu\u00efda i amb les seves seus itinerants, resulta impossible identificar Manifesta amb un especial lloc o identitat”. Probablement sense buscar-ho, Bonami ofereix aqu\u00ed una definici\u00f3 molt precisa de l’autoritat, que avui ja nom\u00e9s existeix en la seva forma amorfa: senzillament, no pot ser assenyalada amb precisi\u00f3. No sabem quina forma t\u00e9 l’autoritat o on resideix; defuig ser identificada. El novel\u00b7lista Charles Willeford va declarar l\u2019any 1971 que “L\u2019[art] cr\u00edtic ha de parlar del que est\u00e0 aqu\u00ed, no \u00e9s una cosa que pugui estar en un altre lloc”. No obstant aix\u00f2, en la societat en xarxa, els par\u00e0metres tradicionals d’avaluaci\u00f3 han desaparegut.<\/p>\n
Ara, la via m\u00e9s entenedora per a entaular una relaci\u00f3 entre les m\u00faltiples operacions de l’objecte d’estil -o les m\u00faltiples operacions del flux d’estil- seria una via d’interpretaci\u00f3 m\u00e9s que de mapeig.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest any en el programa d’estudis d’A*DESK, en les sessions i tallers, s’ha parlat molt de mediaci\u00f3. Se\u2019n seguir\u00e0 parlant l’any que ve, en aquest i d\u2019altres f\u00f2rums. I resulta…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":8040,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n