\u00c9s potser una de les propostes m\u00e9s esperades, anhelades o sorprenents en el context de l’actual Biennal de Ven\u00e8cia: la r\u00e8plica de la m\u00edtica \u00abWhen Attitudes Become Form\u00bb, l’exposici\u00f3 que va comissariar Harald Szeemann a Berna l\u2019any 1969. Una exposici\u00f3 refer\u00e8ncia que serveix per a dos dels temes b\u00e0sics en art contemporani en les \u00faltimes d\u00e8cades: la refer\u00e8ncia a l’art conceptual i el seu moment original, saltant les barreres entre EUA i Europa, i l’aparici\u00f3 del comissariat… i del comissari com a protagonista.<\/p>\n
Ara l’exposici\u00f3 es replica a Ven\u00e8cia, a la Fundazione Prada (es pot visitar fins a principis de novembre) i en el marc de la biennal, la biennal que ha estat un altre dels icones de Harald Szeemann deixant idees poderoses com l\u2019Aperto.<\/p>\n
Una mostra que obliga a reflexionar sobre el proc\u00e9s de mitificaci\u00f3 d’aquestes actituds que proposava l’exposici\u00f3 original. Processos que la pr\u00f2pia r\u00e8plica no rebutja. I que tamb\u00e9 s’evidencien en el v\u00eddeo de presentaci\u00f3 i institucional de la Fundazione Prada sobre l’exposici\u00f3. En ell sumen entrevistes a d\u2019altres icones de l’art de finals de segle XX com Germano Celant, manifestant que potser aquesta r\u00e8plica \u00e9s l’inici de la muse\u00efficaci\u00f3 del segle XX.<\/p>\n