![\"yucatan-mirror-displacements1.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/09\/yucatan-mirror-displacements1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
“Mentre un s’allunya de M\u00e8rida per la carretera 261, pren consci\u00e8ncia de la indifer\u00e8ncia de l’horitz\u00f3. Aquest descansa a terra, amb gran apatia, i ho devora tot. Un sempre est\u00e0 creuant l’horitz\u00f3 i, no obstant aix\u00f2, mai no s’acosta a ell.”<\/em><\/p>\n L\u2019any 1969 aquestes paraules serveixen a Robert Smithson per iniciar una entrada al seu diari de car\u00e0cter molt diferent a aquest text. Per\u00f2 en aquest cas serveixen per introduir l’estiu. Ell al\u00b7ludeix a un espai en despla\u00e7ament que, per diversos motius, escapa al joc de coordenades que tradicionalment el retallen. Com a molts els resulta familiar, Smithson comen\u00e7a la cr\u00f2nica d’un viatge amb qu\u00e8, rastrejant certa arqueologia, s’adona que el valor de les superf\u00edcies resideix en poder reflectir-ho tot. La narraci\u00f3 d’un viatge \u00e9s una cosa an\u00e0loga a la representaci\u00f3 de la metamorfosi a la qual tot performer se sotmet en el seu treball. Perqu\u00e8 all\u00f2 en el que un artista s’acaba convertint nom\u00e9s es pot instituir mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 estilitzada dels actes (Butler, 1993). Se sap que la repetici\u00f3 inaugura aix\u00f2: un present continu sense profunditat. Una pista temporal ben polida capa\u00e7 de tornar al m\u00f3n imatges d’una superflu\u00eftat -en principi- negativa .<\/p>\n Al llarg de l’estiu comprovo que, a la seva manera, la ficci\u00f3 de Chris Kraus no \u00e9s tan distant de les notes de viatge de Smithson. “Summer of Hate”<\/em> \u00e9s la seva \u00faltima novel\u00b7la, publicada l\u2019any 2012. L’escriptora nord-americana narra un dels viatges de Catt, una cr\u00edtica cultural angelina que intenta escapar de l’amena\u00e7a, m\u00e9s o menys real, del seu s\u00e0dic amant. “Hi ha qui persegueixen la il\u00b7lusi\u00f3 d’haver arribat al final de la Terra. L’opacitat d’un lloc alienat: un sentiment obert i desolat.”<\/em> Aix\u00ed comen\u00e7a el text. Com en d\u2019altres de les seves obres de ficci\u00f3, Kraus escull l’estiu com a escenari per als viatges transformadors. Per\u00f2 nom\u00e9s poden ser-ho si els vertebra el despla\u00e7ament gaireb\u00e9 atzar\u00f3s de les protagonistes en cotxe. El mateix passa a “Torpor<\/em>“, un altre dels seus treballs. Un cop culmina el viatge, els personatges femenins sobreviuen a la imposici\u00f3 heretada d’habitar un m\u00f3n hist\u00f2ric. En tancar el llibre, abandonen la novel\u00b7la redimides. Reines d’un temps present, superficial, en el qual poden brillar segons la seva voluntat. Muten i es disfressen, actuen i es mengen l’escena incorporant el relat que en cada cas elegeixin. Sense compromisos.<\/p>\n Maturana i Varela definien els sistemes autopoi\u00e8tics com aquells que eren alhora productes i productors de si mateixos. Circularitats capa\u00e7os de sobreviure gr\u00e0cies a la auto-regeneraci\u00f3. Circular \u00e9s donar voltes al voltant d’un punt. \u00c9s definir un pla amb centre en ell. \u00c9s rec\u00f3rrer els mateixos punts de manera repetida, definint un gest i generant una imatge.<\/p>\n