{"id":8215,"date":"2013-10-01T02:00:00","date_gmt":"2013-10-01T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/10\/01\/portar-un-pais-a-la-ruina-mi\/"},"modified":"2013-10-01T02:00:00","modified_gmt":"2013-10-01T02:00:00","slug":"portar-un-pais-a-la-ruina-mi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/portar-un-pais-a-la-ruina-mi\/","title":{"rendered":"Portar un pa\u00eds a la ruina – Mi primer mill\u00f3n de d\u00f3lares, a l’Espai 2 de Terrassa"},"content":{"rendered":"

\"espaidos2.jpg\"
\nS\u00f3n pocs els que poden comptar amb un mili\u00f3 de d\u00f2lars als vint anys. Potser els considerem afortunats i que fins i tot ens facin certa enveja, tot i que sabem que els diners no donen la felicitat i, sobretot, que el valor dels diners \u00e9s relatiu. Aix\u00f2 \u00faltim queda perfectament exemplificat en el treball d\u2019Al\u00e1n Carrasco <\/a> (Burgos, 1986, viu entre Lima i Barcelona) que s’exposa actualment a l\u2019Espai Dos de Terrassa<\/a> com a cinquena entrega del cicle Financial Crimes<\/em>, comissariat per Iv\u00e1n Mej\u00eda, qui va guanyar la convocat\u00f2ria Terrassa Comissariat 2013 i en el qual tamb\u00e9 s’inclouen projectes de Juan Jos\u00e9 Mart\u00edn Andr\u00e9s, del duo Costa\/Sastre, de Julie Rivera, Adri\u00e1n Melis, An\u00edbal Parada, Erick Beltr\u00e1n i Javier Gasc\u00f3n. Financial Crimes. Po\u00e8tiques en l’era del colonialisme financer<\/em> se centra en la crisi internacional identificada com una forma de neocolonialisme en el qual els centres financers internacionals imposen les seves pol\u00edtiques all\u00e0 on m\u00e9s els conv\u00e9, sense dubtar en enfonsar un pa\u00eds perif\u00e8ric si ho consideren necessari.<\/p>\n

Mi primer mill\u00f3n de d\u00f3lares<\/em> ens situa al Per\u00fa del per\u00edode 1985 – 1991 i ens presenta una reflexi\u00f3 sobre la relativitat del valor dels diners, de la ineptitud gestora d’una administraci\u00f3 i de l’\u00fas propagand\u00edstic que se li pot donar a una crisi d’inflaci\u00f3. L\u2019any 1985 es va introduir a Per\u00fa l\u2019inti, moneda que substitu\u00efa al Sol de Oro i que va ser reempla\u00e7ada pel Nuevo Sol ja al 1991 a causa de la dr\u00e0stica devaluaci\u00f3 que va patir al llarg d’aquests cinc anys, coincidint amb el mandat del president Alan Garc\u00eda. En un principi hi havia monedes de fins a un c\u00e8ntim d’Inti i el bitllet m\u00e9s gran era el de 500 intis. Ja al 1986 va comen\u00e7ar a circular el bitllet de 1.000 ,i aix\u00ed progressivament fins al 1990, any en qu\u00e8 es van introduir els bitllets de 500.000, 1.000.000 i 5.000.000 d’intis. En l’imaginari col\u00b7lectiu peru\u00e0, l’Inti \u00e9s s\u00edmbol de la crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social que va desembocar en el fujishock<\/em>, l’arribada al poder d’Alberto Fujimori i les seves reformes neoliberals. Una de les imatges ic\u00f2niques de la hiperinflaci\u00f3 que va patir Per\u00fa a la fi dels anys vuitanta la protagonitza precisament Fujimori llan\u00e7ant a terra un feix de bitllets d\u2019Inti al Congr\u00e9s, el dia de la festa nacional de 1993, per reivindicar la seva proposta de reforma econ\u00f2mica.<\/p>\n

L’Inti \u00e9s recuperat aqu\u00ed com a s\u00edmbol de l’arbitrarietat d’un sistema econ\u00f2mic a trav\u00e9s de la pr\u00f2pia biografia de l’artista, que no ha triat investigar aquest tema de manera gratu\u00efta sin\u00f3 que s’ha vist d’alguna manera emp\u00e8s a aix\u00f2 per una s\u00e8rie d’esdeveniments casuals, que van des del seu nom de pila -que deu a Alan Garc\u00eda, qui al voltant de 1986 apareixia sovint als mitjans a causa de la seva campanya electoral i als fets relacionats amb el grup armat Sendero Luminoso- fins al seu trasllat a Lima, ciutat on ha residit els tres \u00faltims anys i que li ha donat perspectiva al voltant de la hist\u00f2ria del Per\u00fa i les pol\u00edtiques llatinoamericanes relatives al post-colonialisme, en acabar els seus estudis a Barcelona.<\/p>\n

Mi primer mill\u00f3n de d\u00f3lares<\/em>, com a proposta formal, consisteix en una col\u00b7lecci\u00f3 de bitllets d\u2019inti de divers valor folrant dues parets de la sala, una taula d’equival\u00e8ncia de la moneda peruana i el d\u00f2lar americ\u00e0 des de 1950, i la banda sonora del discurs que Joan Carles Hurtado Miller, ministre d’economia de Fujimori, va pronunciar a la televisi\u00f3 l’agost de 1990, exemplificant amb b\u00e9ns de consum b\u00e0sic la dr\u00e0stica inflaci\u00f3 de preus d’aquells cinc anys. Aquesta constel\u00b7laci\u00f3 d’elements es fa ress\u00f2 d’aquesta devastadora crisi econ\u00f2mica alhora que ironitza sobre el valor canviant dels diners: la quantitat de bitllets d\u2019inti a la paret equivaldria a un mili\u00f3 de d\u00f2lars americans el 1986, any de naixement de l’artista. Aix\u00ed, fent pr\u00f2pies les vicissituds de l\u2019inti i traslladant aquesta hist\u00f2ria a un altre context espacial i temporal, Carrasco aconsegueix fer-nos reflexionar sobre el valor dels diners, de la complexitat d’un sistema econ\u00f2mic que no tot ciutad\u00e0 de carrer pot arribar a comprendre i de l\u2019arbitrarietat de certes decisions pol\u00edtiques que poden portar a tot un pa\u00eds a la fallida i als seus habitants a la ru\u00efna absoluta.<\/p>\n