![\"la_foto-2-2.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/la_foto-2-2.jpg\")
<\/p>\nDimecres 9 d’octubre, 10:00 al Congr\u00e9s dels diputats, Madrid. Tres dones s’aferren als seients i les baranes de la tribuna. “Procedan con cuidado\u201d ordena\/aconsella Jes\u00fas Posada, president del Congr\u00e9s, als serveis de seguretat de la Cambra. “L’avortament \u00e9s sagrat”, criden les dones, la proclama que porten escrita en els seus torsos nus. Present est\u00e0 el ministre de Just\u00edcia, Alberto Ruiz-Gallard\u00f3n, art\u00edfex de la reforma de la llei de l’avortament.<\/p>\n
\u00bfHan de despullar-se les dones perqu\u00e8 la reivindicaci\u00f3 dels seus drets i la den\u00fancia de la discriminaci\u00f3 tingui repercussi\u00f3?<\/p>\n
Podria ser una segona lectura de la pregunta que al seu dia plantejaven les Guerrilla Girls. El 1989 el col\u00b7lectiu feminista va col\u00b7locar un cartell davant del Metropolitan Museum de Nova York, que deia: Han d’estar nues les dones per entrar al Met Museum? Menys del 5% dels artistes en les seccions d’Art Modern s\u00f3n dones, per\u00f2 un 85% dels nus s\u00f3n femenins”. I es valien d’una reproducci\u00f3 modificada de la gran odalisca d’Ingres, per criticar l’estereotip de la dona com a objecte de desig.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 les Guerilla Girls no s\u00f3n Femen. Mai han fet refer\u00e8ncia al moviment de dones m\u00e9s pol\u00e8mic del moment. S\u00ed que s’han alineat amb un altre tamb\u00e9 medi\u00e0tic: les Pussy Riot. “S\u00f3n el nostre tipus de noies”, va declarar el col\u00b7lectiu a The New York Times: “Una de les q\u00fcestions m\u00e9s inspiradores sobre les Pussy Riot \u00e9s que sempre deixen clar que les seves accions s\u00f3n pol\u00edtiques i feministes”.<\/p>\n
Tamb\u00e9 ho van fer les Guerrilla Girls. En la intersecci\u00f3 de l’art i l’activisme, es van convertir en una mena de consci\u00e8ncia. Van optar per m\u00e8todes que res tenien a veure amb desfer-se de la roba per evidenciar els prejudicis de l’art institucionalitzat, primer, i per criticar la discriminaci\u00f3 racial despr\u00e9s, aix\u00ed com posar el dit a la nafra respecte a l’avortament, la violaci\u00f3, la pobresa o la Guerra del Golf. Al contrari: ocultaven els seus rostres amb m\u00e0scares de simis inspirades en King Kong, s\u00edmbol de domini mascul\u00ed. I en les seves intervencions p\u00fabliques utilitzaven com a pseud\u00f2nim els noms d’artistes mortes com Frida Kahlo, Eva Hesse o Lee Krasner, reivindicant aix\u00ed els \u00e8xits d’aquelles. “Se’ns va oc\u00f3rrer una nova idea de com construir l’art pol\u00edtic, no nom\u00e9s assenyalar alguna cosa i dir que est\u00e0 malament, sin\u00f3 recargolar el tema i suscitar el di\u00e0leg”.<\/p>\n