![\"Occupy_London_2012_photo_Daniel_Baker_grey-1.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/10\/Occupy_London_2012_photo_Daniel_Baker_grey-1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Maria Hlavajova i Daniel Baker coediten \u2018We Roma: A Critical Reader in Contemporary Art\u2019 i amb aix\u00f2 encunyen un terme, un concepte, una forma d’anomenar: Roma. El concepte \u00e9s convidat a l’emerg\u00e8ncia en un temps d’encreuament entre art i activisme pol\u00edtic en ocasi\u00f3 del projecte \u201cCall the Witness\u201d al Pavell\u00f3 Roma durant la Biennal de Ven\u00e8cia del 2011 i recuperat en un volum publicat per Basis voor actuele Kunst, el t\u00edtol \u00e9s un intent per explorar els sabers Roma i les seves contribucions a noves preguntes per a l’art, la filosofia, l’activisme i la vida quotidiana.<\/p>\n
Els mateixos Baker i Hlavajova, l’un com a artista i investigador de la cultura roma i l’altra com a gestora cultural, desenvolupen notes que apunten a la necessitat de re-configurar el mapa de relacions entre centre i perif\u00e8ria a trav\u00e9s d’un aforisme que comporta una declaraci\u00f3 de principis: We Roma. El t\u00edtol al\u00b7ludeix a dos cl\u00e0ssics hom\u00f2nims d’Hannah Arendt i Giorgio Agamben: We Refugees, l’un una reflexi\u00f3 enmig de l’Holocaust al voltant de la naturalesa pol\u00edtica de qui busca refugi i l’altre una reflexi\u00f3 al voltant dels aspectes bio-pol\u00edtics d’aquesta cerca m\u00e9s enll\u00e0 de fronteres nacionals.<\/p>\n
We Roma actualitza: el que fa poc associ\u00e0vem amb el Segon i Tercer m\u00f3n, aix\u00ed com amb all\u00f2 desconegut, lluny\u00e0, amagat Orient europeu, \u00e9s, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la crisi, una xarxa viva de conting\u00e8ncies i desafiaments econ\u00f2mics, de superviv\u00e8ncia, vida i recerca de futur que transcendeixen al model centre-perif\u00e8ria. “Veiem les hegemonies existents col\u00b7lapsant i a la injust\u00edcia econ\u00f2mica i social expandint-se, traslladant-se d’aquells que hist\u00f2ricament han estat marginats cap al ‘99%’, tant en el sentit realista com en l’hipot\u00e8tic, (…). \u00bf\u00c9s aquest un lloc en el que podem construir un estat creatiu d’alteritat compartida i, en fer-ho, invocar futurs alternatius en com\u00fa?”.<\/p>\n
Daniel Baker proposa un Model Roma per parlar del m\u00f3n, “una manera d’habitar que fa \u00e8mfasi en el tipus de creativitats individuals de les que (Irit) Rogoff parla en destacar el punt de vista des de l’exterior, des del qual les maquinacions del poder i l’autoritat poden quedar indefenses, i aix\u00ed (…) potser generar un lloc des d’on desafiar aquestes forces dominants”. La q\u00fcesti\u00f3 Roma s’expandeix en contribucions d’autors com Salman Rushdie i Zigmunt Bauman, passant per Albert Atkin, els artistes Demian Le Bas i Demaine Le Bas (l’un d’origen roma, l’altre un Outsider Artist) i al galerista berlin\u00e8s Bonaventure Soh Bejeng Ndikung.<\/p>\n
Salman Rushdie, per la seva banda, desplega un relat en el qual identifica com el viatge -de lleng\u00fces, subjectes, sabers -\u00e9s un proc\u00e9s que porta en s\u00ed un estigma social que marca a la seva pr\u00f2pia biografia i que es torna objecte de la seva apologia de el n\u00f2mada: “Si no existissin els avions, jo no existiria”. Ethel Brooks rescata Hannah Arendt, parlant del camp com a “centre” de la hist\u00f2ria del poble Roma i l’avantguarda, de la relaci\u00f3 entre el camp i l\u2019encampment com a formes de construcci\u00f3 de llocs d’enunciaci\u00f3: “El campament Roma -i el seu desmantellament coherent, sistem\u00e0tic en forma de desnonaments i expulsions- apel\u00b7la a q\u00fcestionar les narratives dominants de l’estat-naci\u00f3 i la ciutat. Deixa al descobert la tasca que aquestes narratives exerceixen per crear i mantenir els l\u00edmits de pertinen\u00e7a i ciutadania (…). Els Roma s\u00f3n els refugiats per excel\u00b7l\u00e8ncia, som els altres cosmopolites, som el front d’avan\u00e7ada”.<\/p>\n