![\"Frieze](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/photo.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Londres mai deixa de sorprendre\u2019m. Els seus barris muden, es reinventen i moren a tota velocitat. L\u2019any 2011, l’est de la ciutat -fins aleshores connectat amb el centre nom\u00e9s per s\u00f2rdids autobusos- va estrenar una l\u00ednia de metro de nord a sud que el connecta directament amb la City. Immediatament despr\u00e9s, executius amb vestit-jaqueta van comen\u00e7ar a treure-hi el cap i a muntar botigues de bicicletes en aquests barris jamaicans. Al decadent edifici on vaig viure al 2006 i al que em prevenia d’arribar acompanyada per la nit, han obert una gran botiga vintage a la planta baixa i al pub de la cantonada, aquell amb olor ranci de cervesa, ara forma part d\u2019una coneguda cadena de \u201cgastro pubs\u201d. La hist\u00f2ria de sempre, aquesta vegada vista des de la dist\u00e0ncia, i per qu\u00e8 no, amb certa nost\u00e0lgia.<\/p>\n
Londres \u00e9s un lloc fant\u00e0stic per a observar el neoliberalisme en tot el seu esplendor. All\u00e0, la confusi\u00f3 entre el passat i el present, el nou i el vell, es converteix en la millor mercaderia i l’alternatiu esdev\u00e9 mainstream a una velocitat vora\u00e7. El m\u00f3n de l’art es converteix en un exemple excel\u00b7lent per retratar aquesta situaci\u00f3, adquirint el seu m\u00e0xim esplendor durant el mes d’octubre gr\u00e0cies a Frieze, el London Film Festival i molts d\u2019altres esdeveniments que saturen a una ciutat ja normalment rica en oferta cultural. Com tota bona empresa creada sota el suport de capital financer, Frieze, que va comen\u00e7ar l\u2019any 1991 com a revista, s’ha convertit en una veritable corporaci\u00f3 que inclou una segona revista Frieze d\/e, publicada biling\u00fce alemany\/angl\u00e8s; dues fires, una a Londres i una altra a Nova York, i la Frieze Foundation, una fundaci\u00f3 que durant els dies de la fira produeix projectes art\u00edstics, un interessant programa de confer\u00e8ncies i sessions de cinema i de m\u00fasica.<\/p>\n
Els estands de la fira s’han convertit en el menys interessant, un passeig per un supermercat de l’art, de figures m\u00e9s o menys consolidades les instal\u00b7lacions i v\u00eddeos de les quals es converteixen en collages i polaroids. Tot i aix\u00f2, les entrades a la fira s’esgoten cada dia, aix\u00ed com ho fan les de les principals exposicions a la Tate Modern o les d’un concert de rock al Shepherds Bush Empire. Gr\u00e0cies a Saatchi i a les finances, a Londres l’art contemporani \u00e9s pop. Les grans galeries de la ciutat com Lisson o Hauser&Wirth cada vegada tenen espais m\u00e9s grans i m\u00e9s seus a pa\u00efsos emergents, i la Serpentine Gallery inaugura un nou edifici al mateix Hyde Park amb una ampliaci\u00f3 realitzada per l’arquitecta estrella Zaha Hadid.<\/p>\n
I quan el mercat de l’art contemporani -com el de qualsevol producte de luxe- es torna mainstream ha de reinventar-se per tornar a adquirir la d’exclusivitat. \u00c9s d’aquesta manera com, quan ja s’ha rebentat taquilla, Frieze esdev\u00e9 museu. L\u2019any 2013 \u00e9s el segon any de l’aclamada Frieze Masters, una segona fira a deu minuts caminant del pavell\u00f3 principal de Frieze que recull “als grans mestres amb una mirada contempor\u00e0nia”. Spotlight \u00e9s una secci\u00f3 comissariada per Adriano Pedrosa que recull un conjunt de galeries que presenten grans estands dedicats a un \u00fanic artista hist\u00f2ric, intentant fugir dels cl\u00e0ssics del pante\u00f3 occidental conceptual-minimalista. Mentre els comissaris i els artistes es delecten amb la qualitat muse\u00edstica de les peces, la sacrosanta hist\u00f2ria de l’art no amaga la seva condici\u00f3 de mercaderia. A m\u00e9s de per esnobisme, Frieze Masters triomfa perqu\u00e8 desplega una infinitat de referents, mestres i fetitxes per a tots els gustos. L’art de les tribus del pac\u00edfic conviuen amb obres de la pionera feminista Judy Chicago, Rembrandts, fotografies de l’afric\u00e0 Malick Sibid\u00e9, Gerhard Richters i rayogrames de Man Ray. Tot ben disposat, sense estrid\u00e8ncies, i sense haver de donar la volta al m\u00f3n per veure’l. Un fant\u00e0stic cas d’estudi sobre els nous camins de la l\u00f2gica cultural del capitalisme tard\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Londres mai deixa de sorprendre\u2019m. Els seus barris muden, es reinventen i moren a tota velocitat. L\u2019any 2011, l’est de la ciutat -fins aleshores connectat amb el centre nom\u00e9s per…<\/p>\n","protected":false},"author":1285,"featured_media":8334,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n