{"id":8387,"date":"2013-11-18T02:00:00","date_gmt":"2013-11-18T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2013\/11\/18\/let-s-go-to-legoland-reflexions\/"},"modified":"2013-11-18T02:00:00","modified_gmt":"2013-11-18T02:00:00","slug":"let-s-go-to-legoland-reflexions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/let-s-go-to-legoland-reflexions\/","title":{"rendered":"Let\u2019s go to Legoland. Reflexions sobre \u2018El Comit\u00e8\u2019, de Pilvi Takala"},"content":{"rendered":"

“Un i-phone per a cada un de nosaltres, una casa per a la meva mare, unes vacances sorpresa a Jamaica, un tobogan gegant, una festa al McDonald ‘s del barri…” \u00c9s principis de setembre a l’ \u2018East Side Youth Club\u2019 a Bow, East London. Un grup de nens d’entre vuit i dotze anys han de decidir col\u00b7lectivament -i \u00e9s d’esperar, democr\u00e0ticament- com gastar la suculenta suma de 7.000 lliures esterlines. La seva benefactora \u00e9s l’artista Pilvi Takala, guanyadora del Premi Emdash d’aquest any per a realitzar un projecte a Frieze Projects a trav\u00e9s d’una resid\u00e8ncia trimestral en Gasworks, \u201cEl comit\u00e8\u201d<\/a>.<\/p>\n

Takala volia crear quelcom que pogu\u00e9s estendre\u2019s m\u00e9s enll\u00e0 de la fira d’art, aix\u00ed que va posar els diners del premi en mans de l\u2019 \u2018East Side Youth Club\u2019, i es va assegurar de crear un espai de possibilitats il\u00b7limitades: sense paternalisme adult, moralismes o sistemes categ\u00f2rics de recompensa.<\/p>\n

En el camp de la pedagogia hi ha un debat constant entre l’educaci\u00f3 tradicional i l’alternativa. A grans trets, mentre la primera se centra en el pla d’estudis i ent\u00e9n l’infant com un \u00e9sser immadur que, a trav\u00e9s d’una formaci\u00f3 dogm\u00e0tica, estar\u00e0 qualificat per a un futur remot, la segona \u00e9s participativa i concep al nen com un \u00e9sser completament comprom\u00e8s que, mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s experiencial d’aprenentatge i desaprenentatge, desenvolupa tot el seu potencial com un agent social. En el primer cas el nen passa de verd a madur. En el segon, el nen ja \u00e9s alg\u00fa capa\u00e7, o en paraules del mestre progressiu John Dewey: “L’educaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de vida, no una preparaci\u00f3 per a la vida futura.”<\/p>\n

En general, la inf\u00e0ncia \u00e9s vista com un estat intermedi, un lloc compartit on els nens assagen els seus destins i el somni d’una carrera pr\u00f2spera. Al llarg de la hist\u00f2ria, diferents moviments pedag\u00f2gics han desafiat aquest estat passiu i potser ingenu, cadasc\u00fa comportant un prec\u00eds programa pol\u00edtic per als seus m\u00e9s joves. La Pedagogia Cr\u00edtica de Paulo Freire animava els estudiants a desenvolupar una consci\u00e8ncia de la llibertat i a associar el coneixement amb el poder. L’Escola progressiva de John Dewey apostava per metodologies democr\u00e0tiques i interactives, a fi d’aconseguir el progr\u00e9s i la reforma social. Mentrestant, l’Escola Moderna de l’anarquista Francesc Ferrer ja oferia un espai revolucionari en si: un programa no jer\u00e0rquic, anti-dogm\u00e0tic, contra-cultural, que promovia l’intercanvi d’habilitats i el col\u00b7lectivisme dins de les seves comunitats. M\u00e9s enll\u00e0 de les seves difer\u00e8ncies, aquests moviments comparteixen un conjunt b\u00e0sic de principis: els nens no s\u00f3n objectes passius, sin\u00f3 subjectes amb un paper actiu en la societat; l’aprenentatge ha de ser present, integral i experiencial, no un assaig d’aficionats per a la vida futura, i l’escola \u00e9s un forma de comunitat, per tant, els estudiants ja estan participant en la societat.<\/p>\n

Tornant al projecte de Pilvi Takala per a Frieze, el 18 d’octubre el grup d’ \u2018East Side Youth Club’ est\u00e0 assegut al voltant d’una taula gran a Frieze Projects, que recrea d’alguna manera el seu familiar centre comunitari. El veredicte final de la comissi\u00f3 \u00e9s auda\u00e7 i memorable “una casa inflable de cinc estrelles.” Les ansietats dels adults s\u00f3n alleujades l’instant: els nens no han fracassat, no s\u2019han dividit els diners entre ells, no s\u2019han fet mal o han devorar tones de dol\u00e7os. Han treballat junts per crear alguna cosa que els representa, podr\u00edem dir un projecte d’art colorit, alegre i din\u00e0mic. T\u00e9 “un v\u00e0ter que escup vent en saltar-hi a sobre, i una paret de velcro, perqu\u00e8 les persones amb vestits de velcro puguin adherir-s’hi”. S\u2019inaugurar\u00e0 al Victoria Park, a l’est de Londres, perqu\u00e8 altres nens puguin unir-se a les festivitats. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de tot aix\u00f2, la ‘Bouncy House’ (casa inflable) \u00e9s una empresa social: pot ser llogada per a esdeveniments privats amb la finalitat de recaptar fons per a ‘East Side Youth Club’ i per a la investigaci\u00f3 del c\u00e0ncer. En afegir aquesta dimensi\u00f3, sembla que els nens tenen coneixement de les retallades cont\u00ednues en benestar social, les lluites econ\u00f2miques per combatre malalties, i la pressi\u00f3 actual sobre els centres comunitaris per esdevenir emprenedors. I la seva resposta \u00e9s un producte \u00fanic, amb la seva pr\u00f2pia estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting i branding, que pot generar entreteniment i ingressos per a les seves comunitats. Demostren aix\u00ed els seus coneixements i capacitat d’acci\u00f3 constructiva per al canvi social. Al cap i a la fi, podrien simplement haver-se\u2019n anat a Legoland.<\/p>\n