![\"a)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/Graffitti_Santiago_Morilla.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El Centre Cultural Pelaires de Palma de Mallorca va obrir programaci\u00f3 a la Nit de l’Art amb dues exposicions que aposten clarament per la cr\u00edtica i reflexi\u00f3 d’aquelles esquerdes sist\u00e8miques que ens v\u00e9nen caracteritzant com a societat capitalista. Ambd\u00f3s projectes, del comissari Fernando G\u00f3mez de la Cuesta, s\u00f3n el resultat d’una s\u00e8rie d’investigacions al voltant de les paradoxes subjacents en el si de les mal anomenades societats democr\u00e0tiques.<\/p>\n
No exempt d’ironia, el projecte pren visibilitat des de la consci\u00e8ncia de ser part\u00edcip d’aquest entramat de mentides, paradoxes i fal\u00b7l\u00e0cies universals, en paraules del comissari: Una reflexi\u00f3 cr\u00edtica del primer m\u00f3n realitzada des del primer m\u00f3n.<\/p>\n
La primera exposici\u00f3, High Society<\/em>, acull el treball de deu artistes i\/o col\u00b7lectius espanyols que coincideixen en haver-se situat en una l\u00ednia creativa que va, necess\u00e0riament, directament a l’esquerda: les dues plantes del Centre Cultural Pelaires, ocupades per obres de Democracia, Ra\u00fal D\u00edaz Reyes, Cyro Garc\u00eda, Carles Gispert, Kaoru Katayama, Santiago Morilla, Albert Pinya, PSJM i Avelino Sala i Todo por la Praxis, cadascuna d’elles permet situar l’interrogant en el present i, ja no \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019obertura, sin\u00f3 m\u00e9s aviat, de desballestament de moltes de les paradoxes i contradiccions de les que s’alimenta nostra societat. Cadascuna de les peces se situa al llindar per presentar les ambival\u00e8ncies de l’aniquilaci\u00f3 social. Endinsar-se en l’exposici\u00f3 et permet, ineludiblement, pensar en bona part de tot all\u00f2 que avui ens defineix.<\/p>\n Des de postures m\u00e9s po\u00e8tiques ancorades en una reflexi\u00f3 sobre el subjecte i sobre el seu a\u00efllament, com l’obra de Kaoru Katayama o Avelino Sala, passant pel mural realitzat al terrat per Santiago Morilla o les peces de Cyro Garc\u00eda, PSJM, Todo por la Praxis o Democracia que apel\u00b7len de nou a la controv\u00e8rsia de l’economia a partir del seu objecte de canvi, \u00e9s a dir, els diners i els seus usos.<\/p>\n De fet, l’exposici\u00f3, tot i que col\u00b7lectiva, est\u00e0 molt ben plantejada i desenvolupada. Algunes de les peces, ja presentades en ocasions anteriors en motiu de projectes diferents, s’alimenten unes a les altres i permeten dur a terme una mena de passeig engendrat en l’esperit cr\u00edtic. Un debat que mantenen obert les pr\u00f2pies obres mitjan\u00e7ant el seu estar en l’espai, confrontant-se les unes a les altres i ampliant les possibilitats de dur a terme una lectura cr\u00edtica. I, en un altre ordre de discurs, aquell que va dirigit al p\u00fablic, apel\u00b7la directament a l’espectador. Confrontant-lo, necess\u00e0riament, amb les seves pr\u00f2pies accions, aquelles que v\u00e9nen a definir la seva quotidianitat i els principis que el defineixen a manera d\u2019estendard.<\/p>\n La segona exposici\u00f3 porta per nom Sex, Lies & Photos<\/em>. Com b\u00e9 apunta G\u00f3mez de la Cuesta, des de l’origen dels temps el sexe ens acompanya, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 tot \u00e9s sexe. A trav\u00e9s de les obres de Carlos Aires, Xisco Bonn\u00edn, Germ\u00e1n G\u00f3mez, Antoni Socias i Marcelo Viquez, es duu a terme una investigaci\u00f3 que no nom\u00e9s q\u00fcestiona la relaci\u00f3 entre sexe i imatge, sin\u00f3 que partint d’algunes de les tesis freudianes, replanteja el debat assumint aquesta equaci\u00f3 en forma d’obsessi\u00f3. El fil del discurs es dirigeix cap a la fal\u00b7l\u00e0cia i la mentida, desembocant en una mena de metaf\u00edsica de la carn engendrada en la falsedat i la incertesa.<\/p>\n Encara que les peces que conformen l’exposici\u00f3 responen b\u00e9 a les tesis plantejades, tamb\u00e9 \u00e9s cert, ja que parlem de sexe, que la dona t\u00e9 bastant a dir sobre tot aix\u00f2. Un discurs que no nom\u00e9s es troba a faltar a la mostra sin\u00f3 que \u00e9s necessari. \u00c9s en aquest sentit que aquesta segona exposici\u00f3 requereix de certa mirada femenina per aprofundir en la q\u00fcesti\u00f3, doncs, encara que com diem, amb altes dosis d’ironia, els treballs permeten reflexionar sobre aix\u00f2, \u00e9s cert tamb\u00e9 que queda m\u00e9s que latent la mirada exclusivament masculina.<\/p>\n Val a dir, d’acord amb una lectura conjunta de les dues exposicions, que ja que es q\u00fcestiona el capitalisme i les seves ineludibles conseq\u00fc\u00e8ncies, la proposici\u00f3 inicial queda plenament declarada en exercir-se un paper no nom\u00e9s des de la dictadura capitalista sin\u00f3 des del si de les societats patriarcals. \u00c9s doncs, una manera de denunciar algunes de les desigualtats que encara avui ens caracteritzen, en el primer i tercer m\u00f3n.<\/p>\n El Centre Cultural Pelaires de Palma de Mallorca va obrir programaci\u00f3 a la Nit de l’Art amb dues exposicions que aposten clarament per la cr\u00edtica i reflexi\u00f3 d’aquelles esquerdes sist\u00e8miques…<\/p>\n","protected":false},"author":1264,"featured_media":8374,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"b)](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/11\/Fotografia_de_Carlos_Aires.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"