Fa uns dies, la banda australiana de pop-rock psicod\u00e8lic Tame Impala publicar en el seu mur de Facebook que els havien ofert 100.000$ per posar m\u00fasica a un anunci de telefonia m\u00f2bil i preguntava als seus fans qu\u00e8 havien de fer. El mur de seguida es va incendiar amb comentaris a favor i en contra de cedir una can\u00e7\u00f3 per a publicitat i poques hores despr\u00e9s ja hi havia milers d’opinions m\u00e9s o menys argumentades en un llargu\u00edssim fil de conversa. Que si “us ho mereixeu”, que si “no us vengueu”, cites de i comparacions amb altres grups que s\u00ed que han treballat per espots televisius i amb d\u2019altres que s’han negat a fer-ho i que a m\u00e9s han fet d’aix\u00f2 una senyal d’identitat.<\/p>\n
Qu\u00e8 hi ha de dolent en cedir una de les teves can\u00e7ons per publicitar un producte? Segons es despr\u00e8n de les respostes a Tame Impala, posar m\u00fasica a anuncis \u00e9s una cosa que no tots els grups poden fer, cosa que queda reservat a les bandes m\u00e9s comercials, a les que han tingut un \u00e8xit m\u00e9s r\u00e0pid, a les menys indies -sigui el que sigui aix\u00f2. \u00c9s a dir, que a ning\u00fa li agrada que el seu grup favorit, al que ja seguien quan encara no era tan conegut i que els feia sentir especials per aquesta ra\u00f3, es passi al mainstream<\/em>, a la tele. No sembla que depengui tant del producte anunciat ni de la marca -encara que, si es tract\u00e9s d’un espot per a les Forces Armades, en comptes de per un tel\u00e8fon m\u00f2bil, la discussi\u00f3 potser seria una altra- sin\u00f3 molt m\u00e9s del fet de vendre una can\u00e7\u00f3 a una marca comercial. Entre les respostes positives hi ha les que insten al grup a acceptar l’oferta perqu\u00e8 s’ho han guanyat amb el seu treball previ, perqu\u00e8 si no ho fan ells ho far\u00e0 un altre, i negant-se tampoc s’est\u00e0 combatent cap mal (el de l’obsolesc\u00e8ncia programada em ve al el cap), i aix\u00ed poden gravar m\u00e9s discos, comprar instruments nous i fer m\u00e9s gires. Henry Rollins explica molt b\u00e9, des d’aquesta perspectiva, el problema de l’indie amb la publicitat en aquest v\u00eddeo<\/a>. Un altre cas, tamb\u00e9 dif\u00f3s recentment, \u00e9s el de la marca de xiclets Beldent i el seu espot amb bessons id\u00e8ntics presentat com a projecte art\u00edstic al MACBA -Museu d’Art Contemporani de Buenos Aires-. El v\u00eddeo, al principi, \u00e9s cre\u00efble, per\u00f2 qualsevol s’adona en algun moment que aix\u00f2 no \u00e9s cap acci\u00f3 art\u00edstica, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia comercial pura i dura presentada en un museu, amb el benepl\u00e0cit d’aquest. Les institucions art\u00edstiques es financen amb diners de grans empreses i de bancs sense preguntar-se d’on v\u00e9nen els diners ni quins interessos hi ha darrere d’aquestes donacions, escenificant una mena d\u2019”agafa els diners i corre” en la l\u00ednia de les respostes positives a la pregunta de Tame Impala. Em pregunto per qu\u00e8 en la m\u00fasica \u00e9s tan problem\u00e0tic que sigui evident que se serveix a uns interessos comercials i que, en canvi, les arts visuals es prestin a la propaganda amb tanta facilitat. Sembla, doncs, que nom\u00e9s si la intenci\u00f3 comercial \u00e9s clara i evident, l’artista ha de q\u00fcestionar i fins i tot rebutjar el tracte. Pot, doncs, el cas de Beldent crear un precedent?<\/p>\n
\nLa mateixa setmana es desfermava una pol\u00e8mica entre el fabricant de joguines Goldieblox i els Beastie Boys a partir d’un anunci del primer que utilitzava una versi\u00f3 d’una can\u00e7\u00f3 del mencionat grup -sense haver demanat perm\u00eds als seus membres. Que Beastie Boys denunciessin p\u00fablicament aquest fet li va semblar fatal a tot internet, ja que la nova versi\u00f3 canviava la lletra i el to de la can\u00e7\u00f3 (molt masclista, sense que hagi quedat mai clar si era una broma o no) de tal manera que el convertia en un himne d’empoderament per a nenes<\/a>. Sembla ser que el que els m\u00fasics no podien suportar era veure la seva can\u00e7\u00f3, versionada o no, i malgrat el missatge positiu, en un anunci, ja que aix\u00f2 era una cosa que havien parlat abans i que fins i tot Ad Rock, el membre de Beastie Boys mort el passat any, havia deixat escrit en el seu testament. Aix\u00f2 ve a confirmar el que d\u00e8iem m\u00e9s amunt: no \u00e9s per no sortir a la televisi\u00f3 i donar-se a con\u00e8ixer al gran p\u00fablic, \u00e9s per no ser associats amb un producte i amb una marca comercial, per no servir una corporaci\u00f3 capitalista: si l’objectiu \u00e9s comercial, no hi ha feminismes ni bones intencions que valguin.<\/p>\n