![\"Entierro,](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2013\/12\/entierro_burial-2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
“El crepuscle va seguir a aquest dia llumin\u00f3s, obrint pas a les mon\u00f2tones nits de la burgesia victoriana. La sexualitat va ser tancada, amb cura. Es va mudar a la casa. La fam\u00edlia conjugal va prendre\u2019n cust\u00f2dia i la va confinar completament a la serietat de la funci\u00f3 reproductora. En els assumptes de sexe, el silenci va ser la norma. La parella leg\u00edtima i procreadora va dictar la llei. La parella es va imposar com a model, fent complir la norma, vetllant per la veritat, reservant el dret de parlar -vetllant pel principi del secret.”<\/em> [[Michel Foucault, La hist\u00f2ria de la sexualitat: La voluntat del saber<\/em> (Madrid: Siglo Veintiuno, 2009)]]<\/p>\n L\u2019any 1999 l’artista mexicana Teresa Margolles va produir Entierro<\/em>, un bloc de ciment amb un fetus hum\u00e0 dins. A primera vista, el treball de Margolles s’articula a la pregunta que desencadena al p\u00fablic sobre l’ag\u00e8ncia del cos mort en el conjunt de definicions legals que regulen no nom\u00e9s la seva pr\u00f2pia legalitat, sin\u00f3 tamb\u00e9 la de la decisi\u00f3 de la dona embarassada. Amb l’obra se subratlla un tipus de viol\u00e8ncia silenciosa i sostinguda al qual la poblaci\u00f3 femenina es veu permanent sotmesa per part de l’estat, la de la negaci\u00f3 del seu dret a interrompre un embar\u00e0s que passa al seu propi \u00fater.<\/p>\n En inserir el cad\u00e0ver en el bloc de ciment, l’organicitat del fetus s’ofereix a la del material, encara calent i mal\u00b7leable. Tots dos se solidifiquen junts, generant una analogia amb la placenta i integrant en una nova unitat permanent. Aquesta segona mort del fetus al\u00b7ludeix a la reclusi\u00f3 de l’avortament a l’anonimat -el seu silenci-, alhora que el vincula amb els ritus funeraris a retornar a la terra. A m\u00e9s, desencadena una s\u00e8rie d’intercanvis simb\u00f2lics que enllacen el cos mort amb altres universos de significaci\u00f3 marginals (el mercat de l’art, el tr\u00e0fic de persones, etc.). Si alg\u00fa vol tra\u00e7ar avui les vides que Entierro<\/em> ha tingut, l\u2019animo a fer-ho. Entierro<\/em> ha estat temptat pels centres de poder institucional, com el cos que tanca la seva circulaci\u00f3 ha estat sempre controvertida. Amb Entierro<\/em>, per\u00f2, es generaria una economia de circulaci\u00f3 particular per l’obra, en la qual a partir d\u2019aquell moment, aquesta determinaria les seves maneres de mostrar-se a mesura que contorsiona i renegocia seva significaci\u00f3, la seva exhibici\u00f3 i el seu estatus de fetitxe dins del mercat de l’art.<\/p>\n La lectura amb la qual jo em quedo d’aquesta genial pe\u00e7a de Margolles \u00e9s com els cossos dels individus, s\u00ed, s\u00f3n on es lliuren les batalles entre ideologies, com succeeix amb les obres d’art, els relats del poder determinen com i quan aquests s\u00f3n mostrats i ocultats. Les armes que s’esgrimeixen s\u00f3n les paraules que s’usen per dir les coses i els marcs legals i \u00e8tics que configuren, a poc a poc, perqu\u00e8 aquestes signifiquin d’una manera o altra. L’\u00edndex t\u00e9 el poder de crear costum i naturalitzar la viol\u00e8ncia d’aquestes regulacions. Els cossos de les dones -no nom\u00e9s les embarassades- s\u00f3n en aquest cas aquest el camp de batalla.<\/p>\n El nou marc legal es confon amb un marc \u00e8tic i en una grisa mat\u00ed de desembre galopen junts entre palaus herrerians vers el 1953. Les dones que al seu dia vam decidir lliurement interrompre els nostres embarassos ni tan sols sabem avui en qualitat de qu\u00e8 ens interpel\u00b7la aquest nou r\u00e8gim. Les que a partir d’ara decideixin fer-ho hauran de fer com Entierro<\/em> i negociar amb el poder les excuses que hauran de comptar per habitar el marc donat de la manera que elles vulguin.<\/p>\n Qu\u00e8 trist \u00e9s tot.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" “El crepuscle va seguir a aquest dia llumin\u00f3s, obrint pas a les mon\u00f2tones nits de la burgesia victoriana. La sexualitat va ser tancada, amb cura. Es va mudar a la…<\/p>\n","protected":false},"author":1245,"featured_media":8476,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3555],"tags":[],"coauthors":[6419],"acf":[],"yoast_head":"\n