“Demana un desig” \u00e9s l’esl\u00f2gan dels aniversaris. Generalment combinada amb un past\u00eds, espelmes i una projecci\u00f3 desiderativa cap al futur, aquesta frase s’acompanya d’un mecanisme -trampa: el desig sol\u00b7licitat nom\u00e9s es complir\u00e0 si hem apagat victoriosament i de cop totes les espelmes gr\u00e0cies a la for\u00e7a d’un sospir multiplicat per mil. Tamb\u00e9 \u00e9s una frase commemorativa que emfatitza el pas del temps i que es pronuncia en un altre aniversari, aquest cop col\u00b7lectiu i marcat per la condici\u00f3 num\u00e8rica del calendari.<\/p>\n
Demanar desitjos t\u00e9 quelcom de cursi. Ser\u00e0 per la condici\u00f3 ut\u00f2pica que moltes vegades els aguaita. Parafrasejant algun autor que el primer refredat de l’any no em permet recordar, alguns desitjos s\u00f3n com les cartes d’amor. Si no fossin cursis no serien desitjos. M\u00e9s enll\u00e0 del lloc com\u00fa que reparteix l’etiqueta de la pol\u00edtica com altres reparteixen flyers al carrer, el desig transcendeix r\u00e0pidament all\u00f2 cursi gr\u00e0cies a la seva vocaci\u00f3 de futur. Com aspiraci\u00f3 d’un futur impossible, el desig funciona com una arma de destrucci\u00f3 afirmativa d’una realitat insatisfact\u00f2ria. Pocs llocs estan tan representats pel futur com el desig. Un desig que ens permet transitar a trav\u00e9s del verb i que admet una voluntat de baixa freq\u00fc\u00e8ncia. A la realitat li queda, per\u00f2, aquest avenir que s’entret\u00e9 demostrant l’habilitat del desig per materialitzar-se. Tamb\u00e9 per desapar\u00e8ixer i sobrealimentar la desmem\u00f2ria.<\/p>\n
El millor de 2014 \u00e9s que encara no ha succe\u00eft. Si 2014 fos un dia de la setmana, seria un dilluns, el dia universal del prop\u00f2sit. Com suspensi\u00f3 d’un futur per arribar, 2014 encara est\u00e0 carregat d’aquesta voluntat desiderativa que gaireb\u00e9 cap diumenge t\u00e9. I d’aquestes ganes de provar el past\u00eds un cop es bufen totes les espelmes.<\/p>\n