La setmana passada ens vam tancar molts dels que participen del projecte d’A*DESK, m\u00e9s alguns simpatitzants i gent interessada en la cr\u00edtica per parlar nom\u00e9s de cr\u00edtica d’art. El context va oferir-lo el Centre d’Art de Vic en un taller de la la QUAM’13 (amb retard pels, al seu torn, retards pressupostaris de l’administraci\u00f3).<\/p>\n
No es va tractar exactament d’un taller, sin\u00f3 d’un context en el qual discutir sobre cr\u00edtica d’art, com si es tract\u00e9s d’una trobada, un congr\u00e9s o una cimera, aix\u00f2 s\u00ed, oberta. De fet, l’estrat\u00e8gia ja era cr\u00edtica, situacionista: utilitzar els elements de la societat capitalista (el cim, el congr\u00e9s) i canviar-los de significat: un espai per a discutir en horitzontal. Vam parlar sobre el paper de la cr\u00edtica a internet; sobre si encara quedava espai per al paper -i sobre quin seria aquest; sobre com escriure des de la hipertextualitat. Ens vam preguntar on quedava l’opini\u00f3 i fins i tot hi va haver lloc per pensar en una cr\u00edtica “creativa” on introduir-hi l’humor o la ficci\u00f3.<\/p>\n
En alguna cosa semblava que pod\u00edem posar-nos d’ acord: en que q\u00fcestions com la descripci\u00f3 o el gust personal no entraven ni en discussi\u00f3, s\u00ed, en canvi, considerar la cr\u00edtica com un espai de reflexi\u00f3, com un lloc excusa que serveixi com disparador per a altres temes. O que en parlar de cr\u00edtica es pot parlar de tot.<\/p>\n
Potser per aix\u00f2, per tanta discussi\u00f3, per l’humor o perqu\u00e8 parlem de tot parlant cr\u00edtica, ja en el retorn Sonia i Irina es van recordar de Hennessy Youngman: cr\u00edtica de la cr\u00edtica institucional, cr\u00edtica i comprom\u00eds pol\u00edtic, humor sobre art contemporani que no nom\u00e9s \u00e9s per a iniciats… Us deixem amb un dels seus v\u00eddeos, el dedicat a la cr\u00edtica institucional, justament.<\/p>\n