{"id":8645,"date":"2014-02-08T02:02:00","date_gmt":"2014-02-08T02:02:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2014\/02\/08\/nymphomaniac-satiriasis-femenina2753\/"},"modified":"2014-02-08T02:02:00","modified_gmt":"2014-02-08T02:02:00","slug":"nymphomaniac-satiriasis-femenina2753","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/nymphomaniac-satiriasis-femenina2753\/","title":{"rendered":"Nymphomaniac: satiriasis femenina"},"content":{"rendered":"

El 90 % de les pel\u00b7l\u00edcules que veig acaben de la mateixa manera: amb una discussi\u00f3 a la sala- menjador de casa meva. I no tant perqu\u00e8 els que hi vivim les vegem sempre conjuntament, sin\u00f3 per les grans avantatges de viure en una casa que rebutja la televisi\u00f3 i els habitants de la qual compartim – entre moltes altres coses – una propensi\u00f3 gaireb\u00e9 obsessiva cap al di\u00e0leg i la discussi\u00f3. De fet, amb prou feines veiem pel\u00b7l\u00edcules a casa. L’experi\u00e8ncia cinematogr\u00e0fica transcendeix la pr\u00f2pia noci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcula i aquesta forma part d’un dispositiu de visibilitat espai-temporal que no permet les interrupcions habituals de la nostra permanent actitud multitasking<\/em>. Tenir un cinema al costat de casa -que programa en versi\u00f3 original i amb descomptes constants- tamb\u00e9 ajuda a ensinistrar-se en una rutina cinematogr\u00e0fica intermitent.<\/p>\n

La \u00faltima trobada de cinef\u00edlia dom\u00e8stica va ser conseq\u00fc\u00e8ncia directa del visionat complet (per\u00f2 no consecutiu) de les dues parts de Nymphomaniac, dirigida per l\u2019irreverent Lars Von Trier. Com tantes altres pel\u00b7l\u00edcules, Nymphomaniac va servir de detonant per a una conversa “fora de camp” en qu\u00e8 tamb\u00e9 es va fer un rep\u00e0s diletant per la filmografia d’un director que genera tantes expectatives com esc\u00e0ndols vol\u00e0tils. M\u00e9s enll\u00e0 de les ufanoses lli\u00e7ons d’erudici\u00f3 que es puguin practicar tota conversa i en tot text, aquesta pel\u00b7l\u00edcula torna a posar sobre la taula el tab\u00fa del sexe en l’era del porno d’acc\u00e9s immediat. I no tant perqu\u00e8 ella mateixa es recre\u00ef en l’expl\u00edcit d’una sexualitat reconstru\u00efda -i per tant, tan real i tan fict\u00edcia com tot all\u00f2 que no pot existir sense un gui\u00f3 previ i un muntatge posterior- sin\u00f3 per la seva eclosi\u00f3 i interpretaci\u00f3 medi\u00e0tiques. Si ens atenim a la informaci\u00f3 que atorga qualsevol recerca superficial a Internet sense haver vist la pel\u00b7l\u00edcula abans, sembla que Nymphomaniac sigui una \u00f2pera genital per empatxos orgi\u00e0stics. I que Lars Von Trier dirigeixi pel\u00b7l\u00edcules per poder seguir exercint -sota la legitimitat que atorga la cultura- el seu ja caracter\u00edstic sadisme polivalent.<\/p>\n

Nymphomaniac es resumeix f\u00e0cilment, sembla ser. Una nimf\u00f2mana (que no addicta al sexe) fa un rep\u00e0s manierista per la seva biografia personal. Per activar el seu dret confessional apareix un desconegut que, sota pretext d’aquesta curiositat per la qual moren els gats, combina els h\u00e0bits del capell\u00e0 i del psicoanalista alhora, practicant successius intents d’expiaci\u00f3 secular sobre una protagonista ninfo-c\u00ednica<\/em>. Com a bona trag\u00e8dia, la tra\u00efci\u00f3 aflora quan la protagonista menys s’ho espera. I \u00e9s aix\u00ed com acaba aquesta pel\u00b7l\u00edcula de m\u00e9s de 5 hores que, gr\u00e0cies a la censura, es redueix a 4, augmenta el nostre apetit pornogr\u00e0fic i ens recorda que la cultura encara \u00e9s perillosa.<\/p>\n

Com sempre, la sinopsi deixa de banda el m\u00e9s important. I \u00e9s que a Nymphomaniac hi succeeixen altres coses. Entre elles molt cinema i algun enunciat trivial de la teoria de g\u00e8nere. \u00c9s llavors, des de la cl\u00e0ssica dualitat identit\u00e0ria quan un es pregunta per qu\u00e8 Shame (cr\u00f2nica d’una satiriasis anunciada), de Steve McQueen, va passar molt m\u00e9s desaparcebuda. Segurament per menys inversi\u00f3 en estrat\u00e8gies de m\u00e0rqueting i per la celebritat diferent dels seus respectius directors. Per\u00f2 potser tamb\u00e9 perqu\u00e8, a dia d’avui, persisteix un pudor generalitzat sobre tot all\u00f2 que tingui a veure amb una sexualitat \u00bfreivindicativa? i violenta en la dona. A aix\u00f2 caldria afegir les acusacions de misog\u00ednia que de vegades recauen sobre Lars Von Trier.<\/p>\n

Acusacions pr\u00f2pies d’una ideologia sexista que creu que les dones s\u00f3n \u00e9ssers bondadosos “per naturalesa”, incapa\u00e7os d\u2019extralimitar les seves funcions de g\u00e8nere. O pr\u00f2pies d’una ideologia feminista que no considera leg\u00edtim que un home es cregui amb dret a practicar una ventril\u00f2quia d\u2019all\u00f2 femen\u00ed. I encara menys un com Lars Von Trier.<\/p>\n

D’aquell extens debat a la sala-menjador de casa meva (amb un home, aclariment que no \u00e9s gratu\u00eft) potser nom\u00e9s em qued\u00e9s clara una cosa. Entendre, aquesta vegada per empatia, Carla Lonzi quan diu que l’home i la dona no comparteixen en desigualtat de condicions la mateixa cultura, sin\u00f3 que s\u00f3n dues cultures diferents que, a la mateixa sala de cinema, estan veient dues pel\u00b7l\u00edcules diferents.<\/p>\n