![\"La](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/03\/La_grande_bellezza.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
A l’hivern quan s’acosta la celeb\u00e8rrima cerim\u00f2nia dels Oscars i altres premis cinematogr\u00e0fics, n\u2019hi ha prou de fer una ullada a la cartellera per adonar-nos de com es fan visibles de forma clara, o per contra, s’amaguen amb totes les forces, les problem\u00e0tiques de la contemporane\u00eftat. \u00c9s a dir, que es podria prendre la cartellera com una reflexi\u00f3 sobre el zeitgeist: qu\u00e8 es mostra i qu\u00e8 s’amaga de les nostres preocupacions.<\/p>\n
Fem una ullada a les pel\u00b7l\u00edcules que han guanyat els \u00faltims premis: a Cannes va ser La vida d’Ad\u00e8le<\/em>, que representa la problematitzaci\u00f3 a dia d’ avui d’una relaci\u00f3 i de la sexualitat, sent en aquest camp pol\u00e8mica, d’una parella del mateix sexe. En els premis Goya, envoltats de menys glamour, la pel\u00b7l\u00edcula m\u00e9s premiada ha estat Vivir es m\u00e1s f\u00e0cil con los ojos cerrados<\/em>, una mena de viatge anti\u00e8pic que intenta ser absurd i tendre per igual, per parlar de la figura del perdedor a l’Espanya franquista.<\/p>\n Als premis Oscars, que se celebren aquesta nit, est\u00e0 nominada com a Millor pel\u00b7l\u00edcula de parla no anglesa la italiana La gran bellesa<\/em>, que tamb\u00e9 va competir com a Millor pel\u00b7l\u00edcula europea als Goya costat de la guanyadora de Cannes, La ca\u00e7a<\/em> i Amour<\/em>, resultant guanyadora aquesta \u00faltima.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 queda l’aparent just\u00edcia i els interessos dels implicats en el lliurament d’aquests premis, a m\u00e9s de ser una justificaci\u00f3 per a la passarel\u00b7la del gremi i d’omplir les sales cada vegada m\u00e9s buides. Si com apuntava al principi, la cartellera reflecteix un clima cultural dominant, \u00e9s en aquest n\u00favol de pel\u00b7l\u00edcules europees on crec distingir un pensament com\u00fa en totes elles: el nihilisme sense trag\u00e8dia.<\/p>\n En elles se’ns mostra que la realitat no \u00e9s com un voldria, no \u00e9s la somiada degut a moltes causes possibles com la vellesa, les inseguretats, la por injustificada de la societat o simplement el tedi. Si en la pel\u00b7l\u00edcula espanyola, no la millor de Trueba, es parla d’una joventut atrapada en un pa\u00eds com ho est\u00e0 la d’ara, no es distingeix molt de la confusi\u00f3 permanent en qu\u00e8 viu Ad\u00e8le, o en els prejudicis que destrossen la vida d’un pare a La ca\u00e7a<\/em>. En la de Haneke es toquen diversos temes delicats sobre l’amor i la seva relaci\u00f3 amb la mort i la fam\u00edlia mentre que a la pel\u00b7l\u00edcula de Sorrentino s’explora m\u00e9s el cinisme i el desencant d’un escriptor que no pot escriure, per\u00f2 que al mateix temps es sent fascinat pel frac\u00e0s.<\/p>\n Totes s’inscriuen perfectament sota el retrat d’un subjecte postmodern per\u00f2 semblen anunciar alguna cosa. Fa uns anys, el pessimisme s’estenia causa de la crisi financera i existencial, la cat\u00e0strofe regnava als cinemes, el cinema apocal\u00edptic es va fer amb les sales de la mateixa manera que ho va fer el cinema de monstres durant la guerra freda. Els temors humans exposats a la pantalla. No obstant aix\u00f2, des de fa poc impera un nou cinema que sembla buscar una soluci\u00f3 al ja mort estat de benestar i a l’alternativa que s’imposava davant de la reformulaci\u00f3 d’un capitalisme agonitzant. Aquesta sembla ser una recerca entre la subjectivitat i la vida en comunitat.<\/p>\n S\u00f3n pel\u00b7l\u00edcules tristes i nost\u00e0lgiques, i fins i tot dures, en cap cas alegres. No obstant aix\u00f2, guarden en els seus desenlla\u00e7os una llavor d’esperan\u00e7a, encara que no es resolen d’una forma m\u00e9s o menys simple o acaben amb un final feli\u00e7; sense cap mena de cinisme apunten que davant d’un futur incert el cam\u00ed est\u00e0 per \u00e9sser recorregut, i l’error forma part d’ell. Citant a Gilles Lipovetsky a L’era del buit<\/em> “D\u00e9u ha mort, les grans finalitats s’apaguen, per\u00f2 a ning\u00fa li importa un rave: aquesta \u00e9s l’alegre novetat.”<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A l’hivern quan s’acosta la celeb\u00e8rrima cerim\u00f2nia dels Oscars i altres premis cinematogr\u00e0fics, n\u2019hi ha prou de fer una ullada a la cartellera per adonar-nos de com es fan visibles…<\/p>\n","protected":false},"author":1315,"featured_media":8675,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n