{"id":8951,"date":"2014-08-11T02:01:00","date_gmt":"2014-08-11T02:01:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2014\/08\/11\/arxiu-satira-i-parodia-com-a\/"},"modified":"2014-08-11T02:01:00","modified_gmt":"2014-08-11T02:01:00","slug":"arxiu-satira-i-parodia-com-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-satira-i-parodia-com-a\/","title":{"rendered":"Arxiu: S\u00e0tira i par\u00f2dia com a estrat\u00e8gies de cr\u00edtica"},"content":{"rendered":"

\u201cHi ha moments en els quals la realitat \u00e9s tan dura, desconcertant, poc raonable i injusta, que nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la representaci\u00f3 en clau par\u00f2dica sembla que es poden agitar les percepcions i les consci\u00e8ncies\u201d. Aix\u00ed ho escrivia Montse Badia al gener de 2013 i sembla que el temps no ha fet sin\u00f3 corroborar m\u00e9s si cap aquesta afirmaci\u00f3. Qu\u00e8 poden fer els creadors per fer front a aquesta situaci\u00f3 insostenible? Una possible estrat\u00e8gia \u00e9s la s\u00e0tira. Des dels fotomuntatges de John Heartfield fins a la revista Mong\u00f2lia, l’article que recuperem avui dels nostres arxius tra\u00e7a un recorregut per aquest mirall deformant de la realitat, quan aquesta de vegades arriba tan lluny que sembla que s\u2019autoparodia.<\/em> <\/p>\n

\"Siouxsie_Mittagessen.jpg\" A l’\u00e0mbit del branding, “baseline” \u00e9s la frase de comunicaci\u00f3 que acompanya la marca en tots els suports de comunicaci\u00f3 que s’utilitzen per promocionar-la. \u00c9s el “Just do it” de Nike, “Connecting people” de Nokia, “Move your mind” de Saab o “Think Different” d’Apple. En termes col\u00b7loquials, els professionals del branding es refereixen al “baseline” com a “vaseline”, \u00e9s a dir, el lubricant que fa que “entri” el missatge.<\/p>\n

En el context de la cultura, l’humor, la par\u00f2dia i la s\u00e0tira poden tenir aquest efecte “vaseline” que permet als seus autors realitzar implacables cr\u00edtiques de fets, situacions o sistemes q\u00fcestionables. Hi ha moments en qu\u00e8 la realitat \u00e9s tan dura, desconcertant, poc raonable i injusta, que nom\u00e9s mitjan\u00e7ant la representaci\u00f3 par\u00f2dica sembla que es poden agitar les percepcions i les consci\u00e8ncies. Un d’aquests moments van ser els convulsos anys 30, quan van sorgir els fotomuntatges pol\u00edtics de John Heartfield (nascut Helmut Herzfeld): Adolf Der \u00dcbermensch: Schluckt Gold und redet Blech<\/a> (Adolf, Superman: s’empassa or i parla ferralla<\/em>), en el qual es pot veure, a l’interior de Hitler i amb l’ajuda de raigs X, una pila de monedes d’or; Goering: Der Henker des Dritten Reichs<\/a> (G\u00f6ring l’executor del Tercer Reich<\/em>) apareix caracteritzat com un carnisser o Hurrah, die Butter is alle!<\/a> (Hurra! La mantega s’ha acabat<\/em>), en el qu\u00e8 una fam\u00edlia asseguda al voltant d’una taula no t\u00e9 res m\u00e9s per menjar que trossos de metall, en refer\u00e8ncia a una desafortunada frase de G\u00f6ring pronunciada durant un per\u00edode d’escassetat d’aliments, quan va afirmar que el metall sempre ha fet fort a la naci\u00f3, mentre que la mantega i els greixos nom\u00e9s creen gent grassa. No \u00e9s casualitat que Hurrah, die Butter is Alle!<\/em> fos homenatjada pel punk<\/em> en moments posteriors i tamb\u00e9 molt cr\u00edtics, apareixent a la portada del disc “Mittageisen” de Siouxsie and the Banshees.<\/p>\n

\"aznar.jpg\"<\/p>\n

Els hereus del fotomuntatge de Heartfield o de Jacob Kjeldgaard (que amb el pseud\u00f2nim de Marinus<\/em> va realitzar cr\u00edtics fotocollages per al diari franc\u00e8s Marianne<\/em>) es troben ara mateix en la premsa escrita, en revistes sat\u00edriques com El Jueves<\/em>, Karma Dice<\/em>, Charlie Hebdo<\/em>, o, d’aparici\u00f3 m\u00e9s recent, Mong\u00f2lia<\/a><\/em> “la revista sat\u00edrica sense cap mena de missatge”, que es defineix a partir d’un manifest\/dec\u00e0leg<\/a>, que deixa ben clar quin \u00e9s el missatge, i que en cada n\u00famero inclou la secci\u00f3 “Reality News”, amb reportatges d’investigaci\u00f3 (dels seriosos) en qu\u00e8 la realitat supera qualsevol par\u00f2dia.<\/p>\n

A TV3, la televisi\u00f3 auton\u00f2mica catalana, al febrer de l’any 2006, va n\u00e9ixer Pol\u00f2nia<\/em><\/a>, un programa de s\u00e0tira pol\u00edtica, el nom del qual ironitza amb la denominaci\u00f3 de \u201cpolacos\u201d, un terme despectiu i col\u00b7loquial usat per referir-se als catalans. L’actualitat pol\u00edtica s’est\u00e0 tornant tan auto-par\u00f2dica que els guionistes del programa ho tenen cada setmana m\u00e9s dif\u00edcil per superar-la. El retrat que Pol\u00f2nia<\/em> fa de la societat catalana, espanyola i internacional \u00e9s tan precisa com implacable: el Mas style, Obama i Bin Laden a la proa del vaixell emulant la m\u00edtica escena del film Titanic, abans que, ups!, Bin Laden se\u2019n vagi per la borda; o el ministre espanyol d’Educaci\u00f3, Cultura i Esport, Jos\u00e9 Ignacio Wert, caracteritzat com un casp\u00f3s i pervers personatge de ci\u00e8ncia ficci\u00f3, entre d’altres, configuren un univers de caricatures de personatges i situacions reals, que funciona com un mirall deformant d’una realitat ja bastant deformada.<\/p>\n