{"id":8968,"date":"2014-07-21T02:00:00","date_gmt":"2014-07-21T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2014\/07\/21\/en-la-mesura-del-possible\/"},"modified":"2014-07-21T02:00:00","modified_gmt":"2014-07-21T02:00:00","slug":"en-la-mesura-del-possible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/","title":{"rendered":"En la mesura del possible"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-8967\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg\" alt=\"Brouwn_cut.jpg\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"713\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut-376x400.jpg 376w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><br \/>\nJohn Wilkins, que va viure cap a la segona meitat del s.XVII, \u00e9s conegut per la seva voluntat de crear un sistema d\u2019unitats que servissin per a tothom. No nom\u00e9s va definir una longitud, un volum i una massa universals, sin\u00f3 que a m\u00e9s va especular sobre la possibilitat de generar un llenguatge mundial; un llenguatge que serv\u00eds per a classificar tot el coneixement del m\u00f3n. En aquest, cada paraula es definiria a ella mateixa i per aquest motiu funcionaria per a tothom[[Jorge Lu\u00eds Borges explica el funcionament d\u2019aquest llenguatge a l\u2019assaig \u201cEl idioma anal\u00edtico de John Wilkins\u201d. versi\u00f3 digital: http:\/\/www.ccborges.org.ar\/constelacionborges\/enciclopedia\/El%20idioma%20analitico%20de%20john%20wilkins.pdf]]. <\/p>\n<p>Per\u00f2 creure en un sistema de representaci\u00f3 universal \u00e9s eliminar qualsevol difer\u00e8ncia, \u00e9s passar per alt tot all\u00f2 que no es pot classificar. \u00c9s no tenir en compte que les paraules, en si, no tenen cap significat, que \u00e9s la relaci\u00f3 de cadascun de nosaltres amb elles all\u00f2 que les vincula a un significat; \u00e9s pensar que les relacions entre les persones, les paraules i les coses s\u00f3n a tot arreu i per a tothom iguals. Potser aquesta fe en un alfabet com\u00fa per a poder llegir totes les coses ve d\u2019una voluntat d\u2019entendre\u2019ns. Per\u00f2 potser aquesta manera d\u2019entendre\u2019ns nom\u00e9s seria possible per imposici\u00f3 d\u2019una ideologia m\u00e9s poderosa. Potser, si realment fos possible un sistema de representaci\u00f3 universal, no ens caldria comunicar-nos.<\/p>\n<p>Encara que l\u2019equip de la <a href=\"http:\/\/www.haubrok.org\">Haubrok Foundation de Berlin<\/a>, asseguren no saber amb detall quines pr\u00e0ctiques s\u2019havien portat a terme anteriorment al recinte al barri de Lichtenberg, on des de fa un any i mig es troba aquesta fundaci\u00f3 privada dedicada a l\u2019art, s\u00ed que en poden explicar algunes coses. Se sap que es tracta d\u2019un antic complex industrial de 18.000 metres quadrats, constru\u00eft a principis del s. XX i pensat per a ser una Spiritusfabrik (f\u00e0brica de destil\u00b7lats). Es diu que a partir de la d\u00e8cada dels 50 va ser ocupat pels serveis d\u2019espionatge de la DDR, amagats darrere una aparent activitat de \u201ccontrol dels transports\u201d. En l\u2019actualitat han reformat alguns dels tretze edificis que conformen aquest complex industrial i els han obert al p\u00fablic de l\u2019art contemporani, tot oferint exposicions de la col\u00b7lecci\u00f3 Haubrok, tallers per a artistes i un laboratori d\u2019impressi\u00f3 digital. Des de principis de juny, un dels seus 13 recintes acull una exposici\u00f3 d\u2019obres de Stanley Brouwn.<\/p>\n<p>La noia que vigila l&#8217;exposici\u00f3 assegura que la remodelaci\u00f3 d&#8217;aquest espai s&#8217;ha fet de manera fidedigna a com es creu que havia estat origin\u00e0riament. Tot \u00e9s blanc, buit, les finestres s\u00f3n quadrades i els vidres gruixuts. A cada cambra hi ha una pe\u00e7a de Brouwn, i totes elles passen desapercebudes gaireb\u00e9 per igual. Amb el seu treball, l\u2019artista assenyala a les mesures, als sistemes m\u00e8trics: la lletra de l&#8217;alfabet que ens permet llegir l&#8217;espai, l&#8217;element m\u00e9s b\u00e0sic, i potser el m\u00e9s abstracte, aquell que pret\u00e9n establir una relaci\u00f3 entre l&#8217;espai i el subjecte, que vol oferir una mesura per a cada cosa i que ha de poder servir a tothom.<\/p>\n<p>Si intento parlar de Brouwn nom\u00e9s puc dir que no en s\u00e9 pas m\u00e9s del poc que es deixa saber d\u2019ell. Per les xarxes es troba gaireb\u00e9 un \u00fanic retrat d\u2019aquest artista, que no va a les inauguracions i que t\u00e9 un control rigor\u00f3s de les imatges que circulen d\u2019ell i de la seva obra. L\u2019esfor\u00e7 per a romandre en un estat d\u2019abs\u00e8ncia el caracteritza. Amb tot aix\u00f2, per\u00f2, es forma la paradoxa: i \u00e9s que l\u2019\u00fanica manera de ser absent \u00e9s assegurant-se de ser. Assegurant-se de ser all\u00f2 que falta. Assegurant-se de ser all\u00f2 en qu\u00e8 els que s\u00f3n presents pensen. Ser pensat \u00e9s una forma de ser, possible nom\u00e9s gr\u00e0cies a l\u2019acci\u00f3 dels altres, i que s\u2019escapa per complet del control d\u2019un mateix, que dif\u00edcilment podr\u00e0 saber mai totes les vegades que ha estat pensat. Ser absent consisteix a desapar\u00e8ixer i que et busquin, que et pensin i que et facin real en una dimensi\u00f3 virtual, en qu\u00e8 la idea de tu s\u2019omplir\u00e0 d\u2019idealitzacions, de records i d\u2019hip\u00f2tesis. <\/p>\n<p>Buscar Brouwn i no trobar-lo. No \u00e9s aquesta, tamb\u00e9, una forma de construir-li una identitat? O de crear-ne una representaci\u00f3 a partir de les poques pistes que ens deixa i per mitj\u00e0 d\u2019uns par\u00e0metres m\u00e9s o menys universals? La tend\u00e8ncia a universalitzar \u00e9s potser una reacci\u00f3 a la por que pot provocar pensar que cada realitat \u00e9s una interpretaci\u00f3, i que fins i tot nosaltres mateixos som diferents quan som absents i els altres ens fan, tot pensant-nos. Cada sistema m\u00e8tric vol ser universal, com tamb\u00e9 ho vol ser cada alfabet i, sembla que amb la seva desaparici\u00f3, Brouwn vulgui dir-nos que la seva pres\u00e8ncia no \u00e9s necess\u00e0ria -per all\u00f2 que el seu missatge \u00e9s universal-. <\/p>\n<p>Per\u00f2 creure aix\u00f2 seria, fins a cert punt, un gest d&#8217;ingenu\u00eftat, doncs implicaria passar per alt el fet que la seva abs\u00e8ncia, la impossibilitat de la seva representaci\u00f3, \u00e9s part, tamb\u00e9, de la seva obra: Com mesurar all\u00f2 que desconeixem, all\u00f2 que se&#8217;ns escapa? Com descriure-ho i representar-ho per mitj\u00e0 d&#8217;uns sistemes que no contemplen les particularitats de la manera de ser d&#8217;all\u00f2 que no vol ser-hi? O d&#8217;all\u00f2 a qu\u00e8 no podem tenir acc\u00e9s?<\/p>\n<p>La noia que vigila l&#8217;espai opina que tota la caseta sembla haver estat feta pensant que contindria l&#8217;obra de Brouwn. Si em pregunto per qu\u00e8, m\u2019adono que hi ha una associaci\u00f3 d\u2019idees que em resulta inevitable. El fet de saber que aquest lloc havia estat una Spiritusfabrik em remet al fet d\u2019anomenar \u201cspirits\u201d a aquells l\u00edquids f\u00e0cilment evaporables, relacionant-los aix\u00ed amb all\u00f2 que s\u2019escapa, que desapareix: un sospir m\u00edstic que durant molt de temps no es va poder classificar perqu\u00e8 els m\u00e8todes cient\u00edfics no podien demostrar la seva exist\u00e8ncia. Nom\u00e9s els sostenia la fe.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>John Wilkins, que va viure cap a la segona meitat del s.XVII, \u00e9s conegut per la seva voluntat de crear un sistema d\u2019unitats que servissin per a tothom. No nom\u00e9s&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":8967,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>En la mesura del possible &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"En la mesura del possible &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"John Wilkins, que va viure cap a la segona meitat del s.XVII, \u00e9s conegut per la seva voluntat de crear un sistema d\u2019unitats que servissin per a tothom. No nom\u00e9s...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2014-07-21T02:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"713\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Anna Dot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"5 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/\",\"name\":\"En la mesura del possible &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg\",\"datePublished\":\"2014-07-21T02:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2014-07-21T02:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg\",\"width\":670,\"height\":713,\"caption\":\"Brouwn_cut.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"En la mesura del possible\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\",\"name\":\"Anna Dot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Anna Dot\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"En la mesura del possible &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"En la mesura del possible &#8211; A*Desk","og_description":"John Wilkins, que va viure cap a la segona meitat del s.XVII, \u00e9s conegut per la seva voluntat de crear un sistema d\u2019unitats que servissin per a tothom. No nom\u00e9s...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2014-07-21T02:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":713,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Anna Dot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Anna Dot","Temps estimat de lectura":"5 minuts","Written by":"Anna Dot"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/","name":"En la mesura del possible &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg","datePublished":"2014-07-21T02:00:00+00:00","dateModified":"2014-07-21T02:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/07\/Brouwn_cut.jpg","width":670,"height":713,"caption":"Brouwn_cut.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/en-la-mesura-del-possible\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"En la mesura del possible"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629","name":"Anna Dot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","caption":"Anna Dot"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8968"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1259"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8968"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8968\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8967"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8968"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8968"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8968"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=8968"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}