{"id":9001,"date":"2014-09-08T02:00:00","date_gmt":"2014-09-08T02:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2014\/09\/08\/la-inquietut-discordant-i-ludica\/"},"modified":"2014-09-08T02:00:00","modified_gmt":"2014-09-08T02:00:00","slug":"la-inquietut-discordant-i-ludica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-inquietut-discordant-i-ludica\/","title":{"rendered":"L’inquietud discordant i l\u00fadica: Ajoblanco revisitat"},"content":{"rendered":"

\"ajoblanco.jpg\"
\nAra que ens trobem en una societat en qu\u00e8 l’esfera l\u00edquida ens aboca a fer-ho tot mal\u00b7leable i promptament caduc -fent de la c\u00f2pia i l’apropiaci\u00f3 el motor principal de la creaci\u00f3 i de la singularitat- sembla que necessitem recordar que hi va haver un temps anterior en qu\u00e8 la cr\u00edtica auda\u00e7 davant del que es produ\u00efa posse\u00efa l’objectiu com\u00fa d’arribar a una veritat que possibilit\u00e9s un m\u00f3n millor. Una \u00e8poca en la qual la negativitat imposava una autenticitat i innovaci\u00f3 constant; ara l’originalitat ja \u00e9s no \u00e9s una condici\u00f3 sine qua non<\/em> per a produir. No pretenc fer una exercici de nost\u00e0lgia, no hi ha res m\u00e9s in\u00fatil que la nost\u00e0lgia, aquesta forma de record pel que tot temps passat va ser millor. Potser va ser millor, o potser no, per\u00f2 recordar-se\u2019n no serveix de gaireb\u00e9 res, o donat el cas per a, en comparar, poder comprendre amb una mica m\u00e9s de claredat el present que ens circumda, en el qual el posat supera al contingut. <\/p>\n

Ajoblanco va apar\u00e8ixer en un temps en qu\u00e8 el desencant propi de la postmodernitat encara no havia sorgit a la societat espanyola, esperonada en aquella \u00e8poca per un al\u00e8 d’optimisme sorgit de l’imminent final de la dictadura franquista. Com indica el t\u00edtol de la mostra -“Ajoblanco. Ruptura, contestaci\u00f3n y vitalismo<\/a>“, al Centro Conde Duque Madrid- la revista emblem\u00e0tica de les raneres del franquisme primer, i del segle XX despr\u00e9s, es proposava que, de la mateixa manera que ho feien els seus components, els seus lectors visqu\u00e9ssim intensament la cultura des d’un posicionament obert i a la contra de la corrent general, o del que ara anomenem amb l’anglicisme \u00abmainstream\u00bb. <\/p>\n

L’exposici\u00f3 recorre tem\u00e0ticament la traject\u00f2ria de la publicaci\u00f3, 180 n\u00fameros i 30 especials que es distribueixen en les seves dues \u00e8poques: de 1974 a 1980 i de 1987 a 1999. Ambdues es divideixen en diversos \u00e0mbits tem\u00e0tics, diferents en un i altre per\u00edode. A la “primera Ajoblanco” es troben: 1 – Editos<\/em> (els editorials d\u2019Ajoblanco); 2 – Manifestos; 3 – Teatre, m\u00fasica, festes populars i carnestoltes; 4 – Cloaca. Infociudades<\/em> (caixa de resson\u00e0ncia sobre el que succe\u00efa fora de la realitat oficial); 5 – Llamadas y colectivos<\/em>; 6 – Personatges (fil\u00f2sofs, artistes, m\u00fasics o cineastes, ciutadans del carrer); 7 – Conflictes i tensions de car\u00e0cter contestatari; 8 – Geografia ajoblanquera “Ir a las provincias<\/em>“; 9 – Visions del m\u00f3n (dossiers tem\u00e0tics); i 10 – Cultura llibert\u00e0ria. En aquesta secci\u00f3 museogr\u00e0fica veiem una Ajoblanco que \u00e9s acci\u00f3 de l’experimentaci\u00f3, una posici\u00f3 m\u00e9s carnal, que s\u2019amara com una esponja de les corrents que es mouen al voltant de les fronteres per injectar-les en una societat de balbucejos democr\u00e0tics. Es tracta d’arribar a l’intel\u00b7lectual a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s d’\u00edndole sensorial, que converteix la publicaci\u00f3 en una mena d’epiteli de la vida cultural de l’\u00e8poca. <\/p>\n

Uns anys m\u00e9s tard, la “segona Ajoblanco” ha crescut, evolucionat, s’ha fet professional. Adquireix una perspectiva period\u00edstica que oblida el col\u00b7lectiu per centrar-se en all\u00f2 individual, influ\u00efda per la p\u00e8rdua d’innoc\u00e8ncia d’una democr\u00e0cia en la qual comencen a sortir a la llum els primers casos de corrupci\u00f3 pol\u00edtica. Els \u00e0mbits tem\u00e0tics sota el paraigua en el qu\u00e8 es presenta aquesta segona \u00e8poca desemboquen en: 1 – Cosm\u00f2polis (an\u00e0lisi de la ciutat contempor\u00e0nia); 2 – Observatori de les idees (reportatges monogr\u00e0fics i d’investigaci\u00f3, derivat dels dossiers de la primera \u00e8poca); 3 – L’art; 4 – Conversar \u00e9s div\u00ed (l’entrevista d\u2019Ajoblanco); 5 – Madrid versus Barcelona; 6 – Tout est politique<\/em> (l’efecte de la corrupci\u00f3 a la societat i la pol\u00edtica espanyola); 7 – Mons sonors (la rellev\u00e0ncia de la m\u00fasica); 8 – Els escriptors d\u2019Ajoblanco; 9 – \u00c0gores (debats tem\u00e0tics amb interlocutors especialitzats). Com es constata, la revista mai deixa de ser bel\u00b7ligerant amb l\u2019establert i no contestat, per\u00f2 el somni de la culminaci\u00f3 d’una societat sota els valors llibertaris sembla quedar cada vegada m\u00e9s dins del limbe ut\u00f2pic. L’acci\u00f3 de la provocaci\u00f3 ha donat pas a una acci\u00f3 de tall anal\u00edtic. <\/p>\n

Les dues \u00e8poques completen l’esdevenir d’una revista que va ser m\u00e9s que una publicaci\u00f3 peri\u00f2dica i que va comen\u00e7ar a gestar-se al gener de 1973. Uns van tenir l’oportunitat de con\u00e8ixer-la des dels seus comen\u00e7aments; d\u2019altres, com \u00e9s el meu cas, \u00fanicament arribem a la segona \u00e8poca. D’aquesta manera, quan aquesta exposici\u00f3 convida a q\u00fcestionar “qu\u00e8 perviu avui de l’esperit ajoblanquero<\/em> i, sobretot, com ho podem rescatar?”, descobrim que la pregunta, com no pot ser d’una altra manera, incomoda. I ho fa per dues raons: una, perqu\u00e8 \u00e9s fidel al seu esperit contestatari; i dos, perqu\u00e8 ens obliga a fer una mirada cr\u00edtica cap enrere, que rebota en el nostre present. Aquesta mostra de i sobre Ajoblanco s’estructura sobre una concepci\u00f3 que franqueja la hist\u00f2ria de sobres coneguda de la revista. Reuneix el passat amb l’actual i fa que ens n\u2019adonem de quan substancial \u00e9s veure\u2019s al mirall anterior. Amb m\u00e9s ra\u00f3, si \u00e9s possible, en aquesta \u00e8poca en la qual una mem\u00f2ria virtual transforma la nostra relaci\u00f3 amb les coses immaterials. <\/p>\n

Les dues etapes en qu\u00e8 es va desenvolupar Ajoblanco responien a un temps en qu\u00e8 es podia ser un impostor per\u00f2 no un mentider. Avui dia, per\u00f2, s’ha perdut l’aura que dotava a la figura del primer d’una perspic\u00e0cia que ens feia avan\u00e7ar a trav\u00e9s de l’esdeveniment comunicatiu que representaven publicacions com aquesta i tot un compendi de desacomplexades motivacions que portaven a l’acci\u00f3 cultural a general. Potser, per aix\u00f2, \u00e9s realment necessari aquest retorn. Es necessita un text que dirigeixi, com exposen Beaugrande i Dressler[[Beaugrande, Robert-Alain de, i Dressler, Wolfgang Ulrich, (1997) Introducci\u00f3 a la ling\u00fc\u00edstica del text<\/em>. Barcelona: Ariel. (p. 9)]], l’\u00abactivitat interpretativa dels usuaris mitjan\u00e7ant cert nivell d’entropia\u00bb i des de, jo apuntaria, un espai constitu\u00eft d’excepcions subsumint el passat. D’aquesta manera es podria considerar aquest homenatge com una actualitzaci\u00f3 d\u2019Ajoblanco oberta a mal-interpretacions creatives que ens converteixi, en contra de l’opini\u00f3 de Harold Bloom, qui a El c\u00e0non occidental<\/em> (2009), postula que la creaci\u00f3 no \u00e9s una realitat social en millors ciutadans previnguts de les idees preconcebudes que tenim sobre nosaltres mateixos i que ens impedeixen -com apunta Philip Zimbardo en el seu llibre l’efecte Llucifer<\/em> (2008)- veure les similituds amb els altres. <\/p>\n