![\"Juan](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/moraza.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Banderes i vent. Les complexes relacions entre art, artista, museu i p\u00fablic solen pivotar del “per qu\u00e8\u00bb al \u00abcom\u00bb sense que ning\u00fa se n’adoni, doncs se sobreent\u00e9n que les dues poden arribar a ser complement\u00e0ries. No obstant aix\u00f2, com \u00e9s sabut, les paraules inclouen matisos, que massa sovint no s\u00f3n percebuts. Un \u00abperqu\u00e8\u00bb sempre ens porta cap a un cam\u00ed sense sortida; hem arribat a la resposta, ja est\u00e0, s’ha acabat. Un \u00abcom\u00bb ens parla dels processos, de vincles que com a tals poden trencar-se i regenerar-se, un desconcert d’\u00edndole inabastable; una teoria que genera m\u00e9s teoria. Es crea amb aix\u00f2 un espai convuls que desconcerta i exigeix; o el que \u00e9s el mateix, un Museu, en paraules de Juan Luis Moraza (Tesoro p\u00fablico<\/em>, Artium, 2014, pp. 64-67).<\/p>\n Aquest \u00abcom\u00bb, que pivota sempre com a epicentre del treball de Moraza, sintetitza la ra\u00f3 de la mostra que el Museu Reina Sofia dedica a l’obra de l’artista. Les seves estructures -una selecci\u00f3 de les seves obres des de 1974 a 2014 amb forta c\u00e0rrega po\u00e8tica- ens pregunten constantment si les identifiquem com a obres d’art, doncs, al cap i a la fi: \u00ab[…] Si a una bandera li lleves el vent, no \u00e9s m\u00e9s que una pintura abstracta\u00bb, expressa Juan Luis Moraza. Si all\u00f2 art\u00edstic no \u00e9s necess\u00e0riament important, llavors: Per a qu\u00e8 serveix l’art? Per qu\u00e8 arribem fins un museu o una galeria? \u00c9s possible un projecte de fusi\u00f3 entre art i vida?<\/p>\n Segons exposa el propi Moraza, nom\u00e9s podem aspirar a quelcom parcial, allunyat de la dicotomia racional\/irracional, \u00abun plus de gaudi compartit\u00bb mitjan\u00e7ant complicitats (Ornamento y Ley<\/em>, 2007, p\u00e0g. 34-35). Aquesta desdramatitzaci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia art\u00edstica, tant per part de l’artista com de l’espectador, nom\u00e9s sembla tenir cabuda -sembla dir-nos Moraza- en el moment en qu\u00e8 ens replantegem el concepte de Museu com a espai no ali\u00e8 on canalitzar les nostres viv\u00e8ncies per tal d’aconseguir que es produeixi en nosaltres una transformaci\u00f3 que englobi no nom\u00e9s el nostre \u00e0mbit personal sin\u00f3, m\u00e9s important encara, el social. Els rols artista\/espectador no desapareixen ni muten, en canvi, s\u00ed que s’amplien en incloure Moraza la dimensi\u00f3 antropol\u00f2gica a la pol\u00edtica, essent aquella la part diferenciadora de tot el conjunt que es presenta a la mostra respecte a la resta de propostes art\u00edstiques que poden veure avui en dia.<\/p>\n L’aposta d’estil. Partint de la base que la democr\u00e0cia ofereix dues vessants al ciutad\u00e0 (el dilema que enfronta la passivitat amb la participaci\u00f3), Moraza planteja el museu com un espai de converg\u00e8ncia entre l’artista ciutad\u00e0 i l’espectador ciutad\u00e0. Per a l’artista, la q\u00fcesti\u00f3 p\u00fablica no \u00e9s nom\u00e9s un assumpte pol\u00edtic, \u00e9s tamb\u00e9 una q\u00fcesti\u00f3 antropol\u00f2gica \u00edntimament lligada a la condici\u00f3 humana, on constru\u00efm la nostra identitat. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 antropol\u00f2gica concep les obres de Moraza com una aposta total per l’estil, com un proc\u00e9s revulsiu contra tota reducci\u00f3 – \u00abCada aposta d’estil \u00e9s sempre una vacuna contra la simplificaci\u00f3\u00bb, diu- les banalitats de la qual generen una superficialitat tal que acaba per expulsar l’espectador a un pla de total indifer\u00e8ncia. Amb aquesta aposta, Moraza no fa sin\u00f3 seguir el cam\u00ed del \u00abcom\u00bb de qu\u00e8 parl\u00e0vem anteriorment i que ell s’encarrega de definir de forma clara: \u00ab[…] l’estil \u00e9s la manera: la manera en qu\u00e8 el que un fa el constitueix com a subjecte\u00bb (Tesoro p\u00fablico<\/em>, Artium, 2014, p\u00e0g. 51).<\/p>\n De nou, estem davant d’un proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’identitat que busca allunyar-se d’un m\u00f3n de ficci\u00f3 i re-col\u00b7locar als quatre subjectes implicats (art, artista, espectador i museu) a la realitat -un espai allunyat de misticismes i ret\u00f2rica v\u00e0cua- per mitj\u00e0 de la participaci\u00f3 de l’espectador dins d’un Museu capa\u00e7 de crear vincles promotors de canvis tangibles i positius.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquest Museu, pel seu propi car\u00e0cter processual, no pot ser un \u00fanic espai, sin\u00f3 que s’habilita per promoure diferents models de participaci\u00f3 que estableixen un recorregut que va de la represencialitat (intimitat) fins a la representativitat (extimitat). Moraza crea aix\u00ed un complex sistema de conceptes en qu\u00e8 englobar el tamb\u00e9 complex espai vincular de participaci\u00f3, i que es presenten com Museu de la Participaci\u00f3 i Museu Simb\u00f2lic (Emblemes); Museu Demogr\u00e0fic i Museu Morfol\u00f2gic (Dispositius); i Museu Antr\u00f2pic (Dividus), espai aquest \u00faltim on l’individu s’exposa com un \u00e9sser amb fractures internes i externes, fent d’ell un ens complex reformulat com dividu<\/em> per l’artista.<\/p>\n Les implexitats<\/em> i l’inefable geni del romanticisme. Aquest nou espai Museu complex d’implicaci\u00f3 social que proposa Moraza no pot donar-se, com ja s’ha vist, sense la complicitat de l’espectador. Aquesta ha de ser una complicitat activa, intencional, i s’ha de donar en l’espai de conflu\u00e8ncia entre la complexitat i la implicaci\u00f3 que suposa el Museu ideat per Moraza, un espai que ell defineix amb el terme d\u2019implexitat<\/em>: un lloc que aculli per igual els drets i les responsabilitats de l’artista i de l’espectador com a part de la societat. Un concepte notablement allunyat del geni del romanticisme -en clara al\u00b7lusi\u00f3 al subjecte artista-, i igualment lluny\u00e0 de l’empresari liberal -en relaci\u00f3 al subjecte espectador: \u00ab[…] L’inefable geni del romanticisme -un demi\u00fcrg per al qual qualsevol sistema \u00e9s un obstacle per a la veritat- coincideix amb l’empresari liberal -per al qual qualsevol l\u00edmit legal \u00e9s un obstacle a la creaci\u00f3 de riquesa- […] el que comparteixen \u00e9s justament aquest grau d’irresponsabilitat respecte a la societat […]\u00bb, explica l’artista. Es pot dir llavors que no es tracta d’apostar contra nosaltres perqu\u00e8 el resultat ens satisfaci, com li passava al Ruletista<\/em> de Mircea C\u0103rt\u0103rescu, sin\u00f3 al contrari, de fer que la nostra voluntat vagi a favor nostre. D’aquesta manera, cooperaci\u00f3 i cordialitat davant recel i desafecte, \u00e9s la premissa que fonamenta la rep\u00fablica<\/em> que ha aconseguit crear Juan Luis Moraza.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Banderes i vent. Les complexes relacions entre art, artista, museu i p\u00fablic solen pivotar del “per qu\u00e8\u00bb al \u00abcom\u00bb sense que ning\u00fa se n’adoni, doncs se sobreent\u00e9n que les dues…<\/p>\n","protected":false},"author":1284,"featured_media":9027,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[6481],"acf":[],"yoast_head":"\n