{"id":9036,"date":"2014-12-22T01:00:00","date_gmt":"2014-12-22T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2014\/12\/22\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/"},"modified":"2014-12-22T01:00:00","modified_gmt":"2014-12-22T01:00:00","slug":"un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/","title":{"rendered":"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska"},"content":{"rendered":"

\"Foto
\nUn dia vaig tenir un somni, un somni-somni, d’aquells de quan est\u00e0s dormint, no dels somnis de quan est\u00e0s desperta. Vaig somiar que sortia de casa i despr\u00e9s no podia tornar a trobar l’entrada. Donava tantes voltes que enfangant-me els peus lluny de la ciutat anava a parar a un prat i obria una porteta d’aquelles fetes de filferro per a que no s’escapin les b\u00e8sties. Al prat hi havia un cavall, o uns cavalls. M’havia perdut, per\u00f2 era meravell\u00f3s. Devia ser poc despr\u00e9s de que en Quim Packard m’expliqu\u00e9s que volia portar un cavall per a clausurar l’exposici\u00f3 Com perdre’s a Alaska<\/em> a la Capella de Sant Roc de Valls, comissariada per en Jordi Antas. Jo havia anat a la inauguraci\u00f3, aleshores enlloc d’un cavall hi havia un drac. Segons em van dir, era un drac barbut australi\u00e0. Tancat a la seva capsa de vidre, el drac es mirava els que ens aprop\u00e0vem a observar-lo amb cara de deixeu-me en pau, a mi Alaska ni em va ni em ve, jo vinc d’Austr\u00e0lia i a Alaska no hi aniria ni boig. S\u00f3c el vostre objecte d’estudi, la vostra raresa el vostre Altre<\/em>. No sabeu qui s\u00f3c, ni d’on vinc ni on vaig, per\u00f2 necessiteu posar-me dins una caixeta i pensar que em podeu posar el nom que vulgueu per fer-me part\u00edcip dels vostres problemes, gens transcendentals, sobre com organitzar el m\u00f3n. Alaska est\u00e0 molt lluny i hi fa molt de fred. Jo no s\u00f3c una obra d’art ni tan sols una cosa que puguis observar i classificar, els vostres museus s\u00f3n una mentida com una altra, i a sobre m’heu posat a l’altar. Aix\u00ed que des d’aqu\u00ed proclamo que us esteu equivocant. Giorgio Agamben explica en un text titulat M\u00e0gia i Felicitat<\/em>, que totes les coses tenen un ‘nom secret’ que nosaltres no sabem, perqu\u00e8 nom\u00e9s tenim el nom que els li hem imposat. L’\u00fanica manera de recuperar el nom m\u00e0gic \u00e9s la manera dels nens petits, posar noms inventats a les coses. Perqu\u00e8, segons diu Agamben, el problema no \u00e9s ignorar el nom m\u00e0gic, sin\u00f3 la impossibilitat de desprendre’s dels noms imposats. Tot i que tots els noms, abans de ser imposats s\u00f3n inventats, el que potser vol dir Agamben, \u00e9s que la m\u00e0gia \u00e9s les coses que no sabem, com m\u00e9s noms inventem, m\u00e9s relacions m\u00e0giques generem, i que en definitiva la m\u00e0gia \u00e9s la felicitat, perqu\u00e8 la felicitat \u00e9s<\/em> quan no sabem que hi \u00e9s. Per tancar l’exposici\u00f3 van portar-hi un cavall que tenia un nom, el Bolero, i un sobrenom, Pupis, perqu\u00e8 sempre es feia mals, per\u00f2 no vaig poder anar a veure’l. De totes maneres als cavalls hi estem m\u00e9s acostumats, els hem domesticat, no desprenen l’aura d’exotisme i estranyament que desprenen els dracs australians. No s\u00e9 si el Bolero es voldria perdre a Alaska, segur que s\u00ed, voldria ser un cavall salvatge. Salvatge! Ser l’objecte de desig de tots els que volen tenir un cavall, de tots els que es volen perdre a Alaska i pensen que all\u00e0 s’\u00e9s m\u00e9s lliure. Per a tots els que es volen convertir en cavall a la propera reencarnaci\u00f3. Abans del Nirvana. Ser un cavall \u00e9s quasi com assolir el Nirvana. Sobretot si \u00e9s un cavall salvatge. A Alaska. L’Adrian Schindler va pujar a sobre el Bolero, i l’Eul\u00e0lia Rovira el guiava, segons m’han dit. La t\u00edpica est\u00e0tua eq\u00fcestre. L’Adrian i l’Eul\u00e0lia havien fet la banda sonora, o l’audioguia, o una hist\u00f2ria sobre dos cavalls alemanys que acompanyava l’exposici\u00f3 i deien “Home i cavall resten a prop un de l’altre, no est\u00e0 clar qui guia a qui. Exerceixen una funci\u00f3 conjunta. S\u00f3n igual d’importants, s\u00f3n inseparables, quin dels dos pot ser substitu\u00eft?”. El cavall d\u00f3na poder a l’home, \u00e9s a dir, es genera un intercanvi, la b\u00e8stia representa la for\u00e7a que t\u00e9 el genet, mentre el genet li d\u00f3na el poder de representar-la. L’hor\u00f2scop xin\u00e8s diu que cada b\u00e8stia de l’hor\u00f2scop t\u00e9 uns poders a favor i uns en contra. El drac \u00e9s poder\u00f3s, molt poder\u00f3s, t\u00e9 poders sobrenaturals, \u00e9s m\u00e0gic, per\u00f2 \u00e9s un \u00e9sser imaginari, si no hi creus no existeix. \u00c9s la seva naturalesa estar perdut en un imaginari fantasi\u00f3s. El cavall \u00e9s a la terra, treballant al costat dels homes i demostrant la seva for\u00e7a. \u00c9s una for\u00e7a real. Aix\u00f2 em fa pensar en un altre cavall, un cavall m\u00e0gic, l’Artax, que va perdre l’esperan\u00e7a i es va enfonsar al pant\u00e0 de la tristesa. Un cavall amb sentiments humans. <\/p>\n

Una de les coses que hem fet en aquest intent d’endre\u00e7ar el m\u00f3n animal, i vegetal i mineral, en definitiva, all\u00f2 que des d’occident anomenem “m\u00f3n natural”, s\u00f3n els museus de Ci\u00e8ncies Naturals. Heu estat mai al Museu de Ci\u00e8ncies Naturals de Par\u00eds? Est\u00e0 ple d’esquelets. Aix\u00f2 el museu antic, el nou Museu de Ci\u00e8ncies Naturals est\u00e0 ple d’unes escultures fetes d’alguna cosa que sembla porexpan, que imiten animals salvatges. Reproduccions ideals, estanques i maquiav\u00e8l\u00b7liques. A l’exposici\u00f3 de la Capella de Sant Roc, com a \u00fanic dispositiu mediador, hi havia una taula, disseny d\u2019Enzo Mari pensat per a que te’l puguis fer a casa tot sol. A sobre de la taula hi ha un gran bodeg\u00f3. Llibres, pedres, pals, dibuixos, botes d’excursionista, trampes, \u00e0mbar de pl\u00e0stic amb escarabats de pl\u00e0stic atrapats, manuals d’autoconstrucci\u00f3, petxines, plantes de veritat, pells de mentida, una closca de tortuga, fusta pintada que imita fusta, novel\u00b7les de viatges, un p\u00f2ster de Jurassic Park, un brik de llet, pots de vidre amb coses a dins que no s\u00e9 si s\u00f3n de veritat o d’imitaci\u00f3. Tots aquests objectes tenen un nom secret, i un nom imposat, una taxonomia, han estat classificats, muse\u00eftzats en un moment o altre de la seva exist\u00e8ncia. Posar nom a les coses \u00e9s apropiar-se de les coses. Fer-les part\u00edcips del teu m\u00f3n, del teu museu mental. Alaska \u00e9s el nom d’un lloc. \u00c9s la construcci\u00f3 en l’imaginari col\u00b7lectiu del lloc no civilitzat, del lloc on perdre els noms imposats de les coses. Per\u00f2 el drac ja ens ha dit que no vol anar-hi, que anem tirant. Agamben diu que nom\u00e9s hi ha una felicitat possible: creure en all\u00f2 div\u00ed, per\u00f2 no aspirar a atansar-s’hi. Aix\u00f2 em fa pensar, tal com insinua el drac, que si hi an\u00e9ssim, Alaska perdria tot el seu encant imaginat. Pertorbacions<\/em> \u00e9s el t\u00edtol del cicle en el que s\u2019emmarca aquesta exposici\u00f3. Jordi Antas proposa l’estat pertorbat com una possibilitat d’alliberaci\u00f3 d’all\u00f2 preestablert, de transformaci\u00f3, de canvis en les estructures compartides. Una possibilitat de nom m\u00e0gic inventat, una possibilitat de fugir a Alaska.<\/p>\n

Al cap d’uns dies del meu somni dels cavalls, un amic va penjar al facebook unes fotos d’un dia que devia haver anat d’excursi\u00f3. Una de les fotos era la imatge que jo havia vist als meus somnis, uns cavalls en un prat. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dia vaig tenir un somni, un somni-somni, d’aquells de quan est\u00e0s dormint, no dels somnis de quan est\u00e0s desperta. Vaig somiar que sortia de casa i despr\u00e9s no podia…<\/p>\n","protected":false},"author":1271,"featured_media":9035,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[6471],"acf":[],"yoast_head":"\nEl nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un dia vaig tenir un somni, un somni-somni, d’aquells de quan est\u00e0s dormint, no dels somnis de quan est\u00e0s desperta. Vaig somiar que sortia de casa i despr\u00e9s no podia...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2014-12-22T01:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"438\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"6 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/\",\"name\":\"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg\",\"datePublished\":\"2014-12-22T01:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2014-12-22T01:00:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg\",\"width\":670,\"height\":438,\"caption\":\"Foto de Blai Marginedas\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15\",\"name\":\"Caterina Almirall\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8c41041929a08d74a03e69e500e0cbba\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Caterina Almirall\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/almirall\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk","og_description":"Un dia vaig tenir un somni, un somni-somni, d’aquells de quan est\u00e0s dormint, no dels somnis de quan est\u00e0s desperta. Vaig somiar que sortia de casa i despr\u00e9s no podia...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2014-12-22T01:00:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":438,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Caterina Almirall","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Caterina Almirall","Temps estimat de lectura":"6 minuts","Written by":"Caterina Almirall"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/","name":"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg","datePublished":"2014-12-22T01:00:00+00:00","dateModified":"2014-12-22T01:00:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/cavalls-blai_3-2.jpg","width":670,"height":438,"caption":"Foto de Blai Marginedas"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un-drac-a-l-altar-de-la-capella-de\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El nom secret de les coses. Quim Packard a Alaska"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15","name":"Caterina Almirall","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8c41041929a08d74a03e69e500e0cbba","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Caterina Almirall"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/almirall\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9036"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1271"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9036"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9036\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9035"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9036"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}