![\"Turner](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/turner1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Hi ha ciutats com Londres que s\u00f3n capaces de captar la teva atenci\u00f3 i mantenir-la en el temps. La seva \u00e0mplia oferta, cultural, comercial i tur\u00edstica, les converteixen en pol d’atenci\u00f3 i peregrinaci\u00f3. Per escala, hist\u00f2ria i cosmopolitisme, del que busquis, te\u2019n poden oferir molt, excepcional i molt especialitzat. Aix\u00f2 s\u00ed, has de disposar de temps i diners. I \u00e9s que prestar atenci\u00f3 \u00e9s una inversi\u00f3 que aporta valor, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s a qui aporta valor i a qu\u00e8 contribueixes quan et prestes a aix\u00f2.<\/p>\n
L’atenci\u00f3 \u00e9s una qualitat perceptiva que actua com a filtre davant els est\u00edmuls ambientals. \u00c9s un b\u00e9 esc\u00e0s: les persones tenim una capacitat limitada de focalitzaci\u00f3 i concentraci\u00f3. A m\u00e9s el cervell processa tota la informaci\u00f3 que pot percebre de manera autom\u00e0tica, no pot ser detingut a discreci\u00f3. L’atenci\u00f3 es d\u00f3na d’una manera volunt\u00e0ria i involunt\u00e0ria. \u00c9s un proc\u00e9s din\u00e0mic que varia en funci\u00f3 de l’objecte de reclam, l’esfor\u00e7 mental requerit, les capacitats del subjecte i la motivaci\u00f3 o inter\u00e8s.<\/p>\n
En l’\u00e0mbit art\u00edstic, s’han desenvolupat sofisticats dispositius per captar l’atenci\u00f3 a trav\u00e9s dels propis formats i codis de presentaci\u00f3 a l’\u00fas: els cubs blancs o negres, el silenci i l’actitud de respecte, els moviments parsimoniosos, els temps de dedicaci\u00f3 a les obres… Tamb\u00e9 les estrat\u00e8gies art\u00edstiques al camp expandit busquen maneres de captar l’atenci\u00f3: la participaci\u00f3 com a manera captiva d’assegurar aquesta atenci\u00f3, la comunicaci\u00f3 de guerrilla, els plantejaments l\u00fadics… Igualment les estructures d’acumulaci\u00f3 tipus festivals, macro-esdeveniments o premis, tenen com a objectiu detenir la nostra mirada. Podr\u00edem considerar-les totes elles tecnologies de l’atenci\u00f3.<\/p>\n
Durant una estada de tres mesos a Londres, no va ser fins al pen\u00faltim dia abans del meu retorn que vaig anar a veure l\u2019exposici\u00f3 dels Turner Prize 2014.<\/a> Segurament les obres siguin menys sensacionalistes que en d’altres edicions, tampoc ning\u00fa m’havia referenciat l’exposici\u00f3 i amb prou feines havia llegit ressenyes sobre ella… aix\u00ed que el que va acabar zombificant-me fins la Tate Britain va ser la l\u00f2gica de “com no he d0anar a veure els Turner Prize aprofitant que estic a Londres?”, un raonament que en d\u2019altres ocasions no hagu\u00e9s funcionat (donada la meva escassa tend\u00e8ncia al fetitxisme) per\u00f2 que en aquesta ocasi\u00f3 va funcionar. \u00c9s simptom\u00e0tic que algunes cr\u00edtiques ja plantegin si el Turner Prize, despr\u00e9s de 30 anys d’una vida turbulenta, pugui estar deixant de tenir “rellev\u00e0ncia” tant a nivell social com en el context art\u00edstic internacional.<\/p>\n Serveixi l’an\u00e8cdota simplement per apuntar aquest instant en qu\u00e8 decideixes a qu\u00e8 prestar la teva atenci\u00f3: si a figures art\u00edstiques legitimades com Pierre Huyghe a Hauser&Wirth<\/a> o a projectes m\u00e9s experimentals com Entelechy Art a The Albany<\/a>; mostres organitzades per grans institucions com el Victoria & Albert Museum, estructures mitjanes de producci\u00f3 com The Showroom o organitzacions petites com Kunstraum; espais del mercat de l’art com la fira Frieze, galeries independents com TenderPixel <\/a> o organitzacions amb models h\u00edbrids de finan\u00e7ament com Chisenhale Gallery<\/a>; mostres que s’alineen amb estrat\u00e8gies de ciutat com Mirror City a la Hayward Gallery <\/a> o programacions alternatives com SOS in Deptford Performance Space<\/a>… Perqu\u00e8 no oblidem que prestar atenci\u00f3 \u00e9s una manera de participar, i participant contribu\u00efm a qu\u00e8 es consolidin uns o altres models d’entendre l’art i la seva relaci\u00f3 amb la societat.<\/p>\n Com a ciutadanes som cada vegada m\u00e9s conscients que les nostres eleccions sobre qu\u00e8 consumir i on fer-ho, contribueixen a un tipus de model econ\u00f2mic-social o un altre. No obstant aix\u00f2, sembla que no som tan conscients que segons a quin prestem o no la nostra atenci\u00f3, tamb\u00e9 afavorim l’engrandiment, debilitament o estabilitat d’un cert ordre de coses, sigui en l’\u00e0mbit art\u00edstic, l’esfera pol\u00edtica p\u00fablica o l’\u00e0mbit personal relacional.<\/p>\n “The artist is present” (2010) de Marina Abramovic al MOMA de New York ens pot servir com a met\u00e0fora visual al respecte. L’artista s’asseu imm\u00f2bil al llarg de tres mesos a l’atri del museu convidant a les espectadores a que prenguin seient davant seu. La performance ens permet preguntar-nos qui est\u00e0 en realitat prestant atenci\u00f3 a qui. Sembla que \u00e9s l’artista qui cedeix la seva pres\u00e8ncia, temps, energia i atenci\u00f3 a qui s\u2019assegui al seu davant. Per\u00f2 simult\u00e0niament i m\u00e9s significativament succeeix el contrari, s\u00f3n cadascuna de les persones que s\u2019hi asseuen al davant, l’observen esperant el seu torn, o es fan ress\u00f2 de l’acci\u00f3 a trav\u00e9s de les xarxes i mitjans de comunicaci\u00f3, les que li transfereixen la seva atenci\u00f3 i augmenten el seu mite i capital simb\u00f2lic.<\/p>\n Amb aquestes conjectures pujo a l’avi\u00f3 de tornada Londres-Bilbao. L’hostessa es disposa a informar sobre les mesures de seguretat en cas d’emerg\u00e8ncia. Ning\u00fa excepte una nena a la primera fila i jo sembla estar atenent-la. Hi ha un murmuri general que podr\u00edem fins i tot considerar com mal educat o potser rebel davant d’una atenci\u00f3 repetitiva i bastament requerida? \u00c9s m\u00e9s, ni tan sols la pr\u00f2pia hostessa sembla prestar excessiva atenci\u00f3 a la seva pr\u00f2pia performance, donat el rictus de la cara i el grau d’automatisme dels seus moviments. Tampoc les companyies a\u00e8ries semblen estar especialment afectades per aquesta manca d’atenci\u00f3, amb complir amb el protocol els \u00e9s suficient.<\/p>\n I \u00e9s que afortunadament, per m\u00e9s que alg\u00fa vulgui emetre una comunicaci\u00f3, aix\u00f2 no vol dir que tu estiguis disposada a rebre-la, per molt que t\u2019hi pugui anar la vida. En altres ocasions el no prestar atenci\u00f3 pot ser un efica\u00e7 acte de boicot o autodefensa “no hi ha major menyspreu que no apreciar\u201d. O per contra podem optar per l’acte de donar suport a trav\u00e9s de la nostra mirada atenta “la mirada de l’amo engreixa el cavall”. Sigui com sigui, “prestar atenci\u00f3” \u00e9s un mecanisme actiu i potencialment pol\u00edtic, independentment del conscients que siguem d’ell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha ciutats com Londres que s\u00f3n capaces de captar la teva atenci\u00f3 i mantenir-la en el temps. La seva \u00e0mplia oferta, cultural, comercial i tur\u00edstica, les converteixen en pol…<\/p>\n","protected":false},"author":1300,"featured_media":9043,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[6457],"acf":[],"yoast_head":"\n