![\"L1170369_Large_.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/02\/L1170369_Large_.jpg\")
\nComen\u00e7o citant Elizabeth Grosz “Els sempre canviants moviments que constitueixen la meva subjectivitat funcionen naturalment en paral\u00b7lel a aquelles sempre oscil\u00b7lant freq\u00fc\u00e8ncies o difer\u00e8ncies, de llum, so, i connexi\u00f3 material que constitueixen l’objecte material, possibilitant-me actuar en i amb aix\u00f2.”<\/p>\n
Les sempre canviants formulacions del jo, aquelles simult\u00e0nies i m\u00faltiples maneres de ser, actuar, escoltar i veure, s\u00f3n generades en estreta relaci\u00f3 amb all\u00f2 circumdant. Hum\u00e0 i no-hum\u00e0, objecte i subjecte, s’intercanvien subtilment les posicions definides per una performativitat sensorial. Esdeveniments i quasi-esdeveniments que atomitzats desperten un ritme \u00fanic on els moviments originats alteren les composicions, sensibilitats, i percepcions que un t\u00e9 dels altres i del seu mateix cos, identitat, i g\u00e8nere. Podr\u00edem rastrejar les genealogies on es van desenvolupar aquestes relacionalitats, i com es van anar definint unes especificitats en les tonalitats d’acci\u00f3, arribant a la situaci\u00f3 com a nus de trobada, proc\u00e9s de subjectivitat, ecologia m\u00f2bil a la recerca de difer\u00e8ncia com diria Erin Manning.<\/p>\n
Durant la tardor de 1960 una amalgama excepcional de creadors van assistir a les classes de composici\u00f3 que Robert Dunn impartia a l’estudi de Merce Cunningham. Fora de classe, aquest grup es reunir\u00e0 a la Judson Church, donant pas a un dels moments m\u00e9s brillants de l’hagiografia de l’art. Fa cinquanta anys, Yvonne Rainer, en aquell temps una jove de 31 anys, va escriure el que s’ha anomenat No Manifesto<\/em>, una llista program\u00e0tica en qu\u00e8 negava l’espectacle – dos anys abans de la publicaci\u00f3 de la Societat de l’Espectacle<\/em> per Guy Debord -. Entre altres negacions, Rainer refusava el contacte amb el p\u00fablic. De fet a Trio A<\/em> hi ha un moment en qu\u00e8 el performer ha de fer girar el seu cap per precisament evitar trobar les mirades del p\u00fablic. El performer adquireix una objectualitat que si b\u00e9 parteix d’una combinat\u00f2ria de moviments de dansa i de quotidianitat, es constitueix com a entitat a banda, auto-generada, impersonal i a\u00efllada. L’experimentaci\u00f3 amb les variants de l’objecte ens porten a observar una altra pe\u00e7a que tamb\u00e9 compleix cinquanta anys, les L Beams<\/em> de Robert Morris. Aqu\u00ed l’objecte \u00e9s pres en el seu moment d’aparici\u00f3, superant la l\u00f2gica d’una estructura tancada i estenent-se en una manipulaci\u00f3 del moment, on l’\u00e9sser que mira i l’espai (instituci\u00f3) que el cont\u00e9 s\u00f3n alterats en una experi\u00e8ncia espec\u00edfica.<\/p>\n Tot i que la introducci\u00f3 de l’objecte en un ambient coreografiat ja es va fer palpable en l’avantguarda europea. Aquesta relaci\u00f3 es va precipitar a principis dels seixanta amb les task performances<\/em> (en qu\u00e8 l’acci\u00f3 venia determinada per un objecte, ja sigui movent uns matalassos, o completant una partitura donada per una rampa i unes cordes) i amb la intersecci\u00f3 entre escultura i cos (en el concert n\u00famero 13 de la Judson Church, els performers van interactuar amb una estructura trapezo\u00efdal de metall creada per Charles Ross). A aquestes dues formulacions de l’objecte perform\u00e0tic, com a aut\u00f2nom i com expandit, se li afegeix una altra coordenada derivada d’aquest \u00faltim, la inclusi\u00f3 de l’espectador. Nom\u00e9s un exemple: a la presentaci\u00f3 de Trio A<\/em> i les seves moltes variants en un teatre de l’East Village el 1968, Rainer va fer il\u00b7luminar el pati de butaques a intervals durant la performance. Potser Rainer coneixia l’exemple de 1924 que esmenta Rosalind Krauss a Passages in Modern Sculpture<\/em>, o potser no, i va arribar a la mateixa conclusi\u00f3 que Picabia quan va il\u00b7luminar a tota pot\u00e8ncia al p\u00fablic que assistia a Rel\u00e2che dels Ballets su\u00e9dois<\/em>. La llum cega i assalta als espectadors, negant-los aix\u00ed la possibilitat de distanciar-se.<\/p>\n L’onada expansiva del minimalisme ha portat a reformular i reconsiderar les nocions d’escala, pres\u00e8ncia i materialitat des de diverses posicions actuals. La incorporaci\u00f3 del p\u00fablic a una dimensi\u00f3 performativa ha estat en els \u00faltims temps una forma d’alterar els models expositius i endinsar-nos a la producci\u00f3 d’intimitat. La producci\u00f3 d’afecte, l’eliminaci\u00f3 de barreres entre performer i p\u00fablic, pot semblar un recurs m\u00e9s d’una cultura de costumitzaci\u00f3. No obstant aix\u00f2 \u00e9s en la subtilesa de les possibles variacions en on trobem una manera de fer, que va m\u00e9s enll\u00e0 i ens fa plantejar les formes amb les que habitem i ens relacionem en aquest m\u00f3n (en crisi). L’exposici\u00f3 com a laboratori de vida.<\/p>\n Retrospectiva<\/em> de Xavier Le Roy \u00e9s una reivindicaci\u00f3 del treball del performer, i d’entendre la revisi\u00f3 de l’obra d’un core\u00f2graf a partir d’estendre la seva producci\u00f3 en relaci\u00f3 amb aquella del ballar\u00ed. Tamb\u00e9 \u00e9s una forma d’atendre al p\u00fablic i les an\u00e8cdotes i episodis que han anat conformant qui som en aquell instant de la nostra vida. Al mateix temps que el performer desplega la seva mem\u00f2ria, el visitant deixa de ser-ho i s’endinsa en un ambient on la seva subjectivitat es modela per la fluctuaci\u00f3 entre interior i exterior. Una gran i fr\u00e0gil magdalena proustiana a trav\u00e9s de la qual moviment i identitat s’expandeixen indefinidament transformant espais de quotidianitat.<\/p>\n Unitats de temps que s’alteren en una immersi\u00f3 sensorial, podria definir tamb\u00e9 This Variation<\/em> de Tino Sehgal. A l’espai fosc de la dOCUMENTA (13), hi ha can\u00e7ons, confessions i reflexions que comporten un q\u00fcestionament de l’economia productiva en una situaci\u00f3 que \u00e9s invisible en la seva presentaci\u00f3 i en la seva transmissi\u00f3. La proposta econ\u00f2mica de Sehgal, la reivindicaci\u00f3 de la immaterialitat, de la transformaci\u00f3 d’actes en lloc de mat\u00e8ria, porta en si una subtil experimentaci\u00f3 social. M\u00e9s enll\u00e0 de la plusv\u00e0lua art\u00edstica que genera, el p\u00fablic sedu\u00eft, cec i arrabassat, busca amb les mans l’espai per trobar ressons dels qui haurien pogut \u00e9sser, com el record ersatz<\/em> que captura a Enrique Vila-Matas.<\/p>\n Seguint aquestes performativitats de la mem\u00f2ria hi ha encara un altre exemple que ens podria orientar: Gerard&Kelly van presentar Timelining<\/em> a la Kitchen durant la primavera passada. Aquest exercici parteix del moment present -pautat per l’entrada de visitants a la galeria- per tornar enrere. Una parella de performers, amb lla\u00e7os personals, defineixen una traject\u00f2ria circular en caminar conjuntament, intercalant els seus records fins a la data del seu naixement. La temporalitat, la intimitat i la relaci\u00f3 exercida des del queer fa possible l’emerg\u00e8ncia d’una hist\u00f2ria personal barrejada, en contacte des del costat, i en contra de l’abans i el despr\u00e9s, tan afins al progr\u00e9s i a la narraci\u00f3 oficial.<\/p>\n Aquestes materialitats vives adquireixen trets d’objectes aut\u00f2noms i expandits. Les partitures inclouen al visitant, que s’endinsa en un ambient on la coreografia no impedeix all\u00f2 espontani. L’\u00fas del llenguatge com un altre canal de connexi\u00f3 existeix amb el mat\u00eds de ser similar al so, intel\u00b7ligible per\u00f2 no definitori de l’experi\u00e8ncia en joc. Person-specific \u00e9s aquesta doble direcci\u00f3, on performer i visitant – per falta de millors termes – s’imbueixen en una cartografia sensible i dedicada a tots dos, on afectes i intimitats es coordinen per a fer de l’individu, l’esfera principal de transformaci\u00f3 de la quotidianitat, que canvia i actua imaginant col\u00b7lectivitats des de la difer\u00e8ncia radical de la multiplicitat de l’\u00e9sser.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Comen\u00e7o citant Elizabeth Grosz “Els sempre canviants moviments que constitueixen la meva subjectivitat funcionen naturalment en paral\u00b7lel a aquelles sempre oscil\u00b7lant freq\u00fc\u00e8ncies o difer\u00e8ncies, de llum, so, i connexi\u00f3 material…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":9063,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[3576],"tags":[5764,5765,5621,5735,5637,5899],"coauthors":[6406],"acf":[],"yoast_head":"\n