![\"Jay_Z_versus_Marina_Abramovic_ok.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/Jay_Z_versus_Marina_Abramovic_ok.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Pot semblar que els mecanismes de funcionament de l’art contemporani i els de la cultura popular no estiguin tan allunyats els uns dels altres, especialment si jutgem les nombroses exposicions dedicades a moviments musicals i culturals en museus i centres d’art que hem pogut veure des de fa uns anys, i que aix\u00ed ho presenten. Per\u00f2 qu\u00e8 hi ha de cert en aquesta afirmaci\u00f3? D’aquest i d\u2019altres temes parlem amb Richard M\u00e8meteau, professor de filosofia, geek perspica\u00e7 i estudi\u00f3s de la cultura pop (que no popular).<\/p>\n Al teu llibre “Pop Culture. R\u00e9flexions sur les industries du r\u00eave et l’invention des identit\u00e9s “(La D\u00e9couverte, Paris, 2014) – Cultura pop. Reflexions sobre les ind\u00fastries del somni i la invenci\u00f3 d’identitats – fas la distinci\u00f3 entre cultura pop i subcultura (o contracultura). Quines s\u00f3n les principals difer\u00e8ncies?<\/strong><\/p>\n La difer\u00e8ncia principal \u00e9s que la contracultura rebutja tota apropiaci\u00f3 per part d’un poder hegem\u00f2nic, mentre que la cultura pop est\u00e0 perfectament d’acord amb la idea de ser reapropiada. Foucault va dir en una entrevista que si un discurs \u00e9s reapropiable no \u00e9s perqu\u00e8 sigui corruptible, sin\u00f3 perqu\u00e8 hi han en joc q\u00fcestions de poder i influ\u00e8ncia.<\/p>\n Abans d’existir la cultura punk, la principal estrat\u00e8gia de les minories culturals era resistir al poder mitjan\u00e7ant un llenguatge, una m\u00fasica i un art propis -una cultura totalment ex\u00f2tica per al p\u00fablic mainstream<\/em>. Amb el moviment punk neix una nova estrat\u00e8gia, molt m\u00e9s pop que l’avantguarda subversiva precedent, que s’apropia d’elements coneguts per la cultura hegem\u00f2nica i els revesteix d’una certa Unheimlichkeit<\/em>[[estranyament, incomoditat]]. Aix\u00f2 \u00e9s molt xocant per a la gent del moment, perqu\u00e8 \u00e9s com mirar-se al mirall i veure-hi reflectit una imatge familiar convertida en monstruosa. El punk i les pel\u00b7l\u00edcules de terror han sabut incloure l’enemic. La difer\u00e8ncia no rau doncs en l’elecci\u00f3 dels elements de la cultura, pr\u00f2piament, sin\u00f3 en l\u2019”estil” dels elements, com diria Dick Hebdige. En certa manera, aquest “estil” \u00e9s el mateix que la ironia o all\u00f2 “camp<\/em>” -una est\u00e8tica principalment gai, definida com “l’art de l\u2019equivocitat” per Susan Sontag. Repeteix el que un ja sap per\u00f2 amb una intenci\u00f3 que no pot copsar-se del si no se\u2019n forma part.<\/p>\n El que descrius \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna en l’art conceptual des de fa anys, el que podr\u00edem anomenar “d\u00e9tournement<\/em>“. Com explica Greil Marcus a Rastres de carm\u00ed,<\/em> va ser tamb\u00e9 un dels principals mitjans d’expressi\u00f3 del punk. En ambd\u00f3s casos, el d\u00e9tournement<\/em> s’usa com a arma pol\u00edtica. Diries que la cultura pop fa servir el d\u00e9tournement de la mateixa manera que ho fa l’art contemporani (per\u00f2 per a una audi\u00e8ncia major)?<\/strong><\/p>\n L’art contemporani, encara que artistes com Jeff Koons diguin que fan el mateix que la cultura pop (difondre la seva visi\u00f3 al major p\u00fablic possible convertint-se en s\u00faper-estrelles), \u00e9s pr\u00e0cticament la cosa menys pop que pot existir. L’art no \u00e9s popular des de l’art contemporani. Em xoca amb les recents controv\u00e8rsies a Fran\u00e7a al voltant de l\u2019anal plug<\/em> de Paul McCarthy o del Crist que pixa<\/em> d’Andr\u00e9s Serrano. La reacci\u00f3 del p\u00fablic va ser tan sarc\u00e0stica com el mateix gest de l’artista. Si l’art \u00e9s ironia i postura, llavors la seva pr\u00f2pia destrucci\u00f3 esdev\u00e9 insignificant l\u00f2gicament. El que hauria d’haver passat, si l’art contemporani fos pop, \u00e9s que els seus propis fans ho haguessin defensat. L’art contemporani no t\u00e9 fans, t\u00e9 compradors, mercat, mentre que la idea de la cultura pop \u00e9s convertir els diners i el mercat en un signe de suport i comprom\u00eds.<\/p>\n En certa manera, el d\u00e9tournement<\/em> en art contemporani s’opera per a ning\u00fa, sense persones o grups que ho sostinguin. La cultura pop d\u00f3na aquesta reapropiaci\u00f3 a alg\u00fa. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 ressalta el proc\u00e9s pel qual l’art busca un nou p\u00fablic al carrer o d’una manera m\u00e9s directa.<\/p>\n Especialment en el cas de la m\u00fasica pop, ja que tots els artistes dels quals parles al teu llibre (Bowie, Madonna, Lady Gaga) adopten i s’apropien d’estrat\u00e8gies vistes abans en el context de l’art, diries que la incorporaci\u00f3 d\u2019aquestes idees a la m\u00fasica pop les fa m\u00e9s fortes o pel contrari, dilueix la seva significaci\u00f3 en favor de l’espectacle?<\/strong><\/p>\n El proc\u00e9s d’apropiaci\u00f3 no \u00e9s tan simple com pens\u00e0vem en el per\u00edode postmodern. Si ens hi fixem, el postmodernisme es podria reduir a una forma de dir que est\u00e0 b\u00e9 robar a qualsevol d\u2019entre els artistes dominants. Aquest per\u00edode s’hauria de descriure com un per\u00edode entusiasta en qu\u00e8 es descobreix un nou principi de creaci\u00f3, molt econ\u00f2mic en certa manera, pel qual petites difer\u00e8ncies poden ser descrites com a difer\u00e8ncies importants. En la cultura pop, quan fas una versi\u00f3 d\u2019una can\u00e7\u00f3, si repeteixes la can\u00e7\u00f3 exactament, \u00e9s avorrid\u00edssim. En art, pots posar-li un lla\u00e7 a un quadre que sembli de Bidget Riley, com va fer en Philip Taafe als 80, i semblar postmodern i trendy<\/em>.<\/p>\n Avui en dia les coses s\u00f3n m\u00e9s complicades perqu\u00e8 els grups socials implicats ja no s\u00f3n muts, no pots robar-li a ning\u00fa. El que fa significativa l’apropiaci\u00f3 ara s\u00f3n dues coses: primer, has de reapropiar-te de coses que eren teves i que et van ser robades. Per exemple, si ets dona o pobre, negre o gai, pots recuperar la imatge que la cultura hegem\u00f2nica ha fet de tu. Segon, has de reinterpretar els elements de la cultura d’una manera especial i pr\u00f2pia, el que Deleuze anomena l\u2019 “esdevenir-minoritari”. En el primer cas, aquesta demanda fa a la m\u00fasica pop m\u00e9s pol\u00edtica. Per\u00f2 en el segon cas, l’\u00e8mfasi recau sobre la persona. La frontera \u00e9s fina entre el significat pol\u00edtic i el mer narcisisme. Per\u00f2 no ha estat sempre aquest el cas en l’art?<\/p>\n El que permet aclarir la situaci\u00f3 \u00e9s l’habilitat d’un grup d\u2019identificar-se amb l’artista en q\u00fcesti\u00f3. Per exemple, podem jutjar el feminisme de Beyonc\u00e9 com a pobre en significat al mainstream<\/em>. Fins i tot podr\u00edem dir que la mateixa Beyonc\u00e9 no sembla convertir el feminisme en quelcom propi. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s com la comunitat negra pugui sentir-se afectada pel discurs de l’escriptor negre Chimamanda Ngozi Adichie. Sempre que la teva persona tingui una dimensi\u00f3 popular, pots convertir diferents elements en quelcom poderosa. Podem f\u00e0cilment estar d’acord si diem que aconseguir aquesta dimensi\u00f3 \u00e9s llarg i dur, un cam\u00ed ple d’impediments i estrat\u00e8gies maquiav\u00e8l\u00b7liques.<\/p>\n