![\"008.jpg\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/008.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La setmana passada, a l’article titulat “Com escoltar des del discurs?”, Sonia Fern\u00e1ndez Pan es preguntava sobre la din\u00e0mica art contemporani-so<\/em>, q\u00fcestionant les possibilitats d’entendre l’experi\u00e8ncia sonora a partir d’un discurs te\u00f2ric -i emmarcat en un espai-. Per\u00f2 i si el so fos el mateix discurs?<\/p>\n Fa m\u00e9s d’un segle es va crear un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 que, a difer\u00e8ncia d’altres tecnologies (i malgrat elles), continua estranyament vigent: la r\u00e0dio. Aquesta perman\u00e8ncia es deu, entre d\u2019altres raons, al fet que s’ha convertit al llarg dels anys en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 multifac\u00e8tic, incloent entre les seves possibilitats la funci\u00f3 informativa, l’eina pol\u00edtica i l’instrument art\u00edstic.<\/p>\n La utilitzaci\u00f3 de la r\u00e0dio com a eina de composici\u00f3 i difusi\u00f3 de peces art\u00edstiques-sonores ha estat des dels seus inicis (a finals dels anys vint) una important pr\u00e0ctica art\u00edstica, que d’alguna manera ha perm\u00e8s tamb\u00e9 la superviv\u00e8ncia de la r\u00e0dio a la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica dels noranta i al seu continu desenvolupament actual. A dia d\u2019avui segueixen en peu aquells projectes art\u00edstics-sonors basats en les qualitats democr\u00e0tiques de la difusi\u00f3 de la r\u00e0dio, per establir-se com un espai d’exposici\u00f3 per al so o com una obra radiof\u00f2nica en si mateixa, tal com ho proposarien els futuristes a principi del segle XX, i com ho implementarien m\u00e9s tard artistes com Jean Tinguely, Vito Acconsi o John Cage, entre molts altres.<\/p>\n Des d’una perspectiva pol\u00edtica, \u00e9s a partir de la d\u00e8cada dels setanta, i despr\u00e9s d’una llarga i conflictiva hist\u00f2ria al voltant de la privatitzaci\u00f3 de les r\u00e0dios, que neixen les anomenades “r\u00e0dios lliures” a Europa, les quals defensaven les emissions gratu\u00eftes, independents i sense \u00e0nim de lucre. Aquestes r\u00e0dios, com la pionera R\u00e0dio Alice<\/em> a Bolonya, van significar un nou tipus de llibertat, transformant-se en espais interdisciplinaris de comunicaci\u00f3, de contracultura, d’activisme i de resist\u00e8ncia a discursos hegem\u00f2nics tant art\u00edstics com pol\u00edtics. A m\u00e9s es van convertir en la base ideol\u00f2gica dels projectes de r\u00e0dio-art de l’actualitat.<\/p>\n El nom de Radio Art<\/em> es refereix a aquelles obres sonores que utilitzen la r\u00e0dio com a mitj\u00e0 de creaci\u00f3 o difusi\u00f3. \u00c9s una pr\u00e0ctica art\u00edstica que est\u00e0 plena de met\u00e0fores, entre elles, la r\u00e0dio com a instrument i el so com a llenguatge. Una obra radiof\u00f2nica pot ser qualsevol tipus de so em\u00e8s per una r\u00e0dio amb finalitats art\u00edstiques, ja siguin composicions abstractes (anomenades tamb\u00e9 soundscape<\/em> o paisatge sonor), poesia sonora, m\u00fasica noise<\/em>, assaigs sonors, performances de veu, entre molts altres estils.<\/p>\n L’any 2006 el m\u00fasic su\u00eds Jonathan Frigeri va fundar Zonoff<\/a><\/em> a Ginebra, dos anys despr\u00e9s va traslladar el projecte a Berl\u00edn, per acabar posicionant-se fermament a l\u2019escena sonora no institucional de la capital alemanya. Zonoff<\/em> \u00e9s una plataforma independent que crea i promou la m\u00fasica experimental i l’art sonor des de diferents formats, com festivals, gravacions i, especialment, projectes de r\u00e0dio. Des del seu origen, Zonoff<\/em> ha organitzat m\u00faltiples programes radials, alguns d’ells itinerants, amb artistes internacionals, performances en viu i r\u00e0dio-emissions simult\u00e0nies. Aquests projectes han estat constru\u00efts al voltant de la idea impl\u00edcita de crear comunitat, prop\u00f2sit que es troba profundament arrelat en els or\u00edgens de la r\u00e0dio. Brecht, escriu a “Radio as an Apparatus For Communication” (1932) sobre una audi\u00e8ncia activa<\/em>, destacant la import\u00e0ncia de la possibilitat de comunicaci\u00f3 de la r\u00e0dio per sobre de la de distribuci\u00f3.<\/p>\n Radio Picnic<\/a><\/em> \u00e9s potser el projecte m\u00e9s gran de r\u00e0dio organitzat per Zonoff<\/em>, i reflecteix els principis art\u00edstics i curatorials en els quals aquest es basa. Es tracta d’una resid\u00e8ncia, comissariada per Selene Mauvis i Jonathan Frigeri, per a m\u00fasics, artistes i investigadors que treballen amb el format de la r\u00e0dio per explorar les seves possibilitats socials i musicals-sonores. Durant la setmana de resid\u00e8ncia, els artistes conviuen amb els organitzadors, generant aix\u00ed una inst\u00e0ncia \u00edntima d’intercanvis creatius, per finalment fer un programa radiof\u00f2nic transm\u00e8s en viu des de Laptopradio<\/a><\/em>, i despr\u00e9s re-em\u00e8s a Freiesradio<\/a><\/em> Berl\u00edn i Potsdam, a m\u00e9s de la R\u00e0dio Art Mobile<\/a><\/em> a Roma. En les emissions finals s’han barrejat diferents estrat\u00e8gies sonores, com veu; sorolls trobats; m\u00fasica; soundscape<\/em>; errors; assaigs sonors; poesia; soundcollage<\/em>, entre d’altres.<\/p>\n Els projectes fins ara realitzats a Radio Picnic<\/em> s\u00f3n variats, encara que comparteixen la import\u00e0ncia del proc\u00e9s creatiu i de l’experi\u00e8ncia mateixa per sobre de la del resultat final. Es basa en un proc\u00e9s comunitari no jer\u00e0rquic que, d’una banda, q\u00fcestiona la pres\u00e8ncia d’una instituci\u00f3 en els projectes sonors i el paper del curador en la seva din\u00e0mica amb els artistes, i per l\u2019altra, defensa la funci\u00f3 de la r\u00e0dio com un mitj\u00e0 art\u00edstic de comunicaci\u00f3 lliure i p\u00fablic. Aquest \u00faltim \u00e9s un punt clau, en tant que el format radiof\u00f2nic es manifesta aqu\u00ed com una forma de col\u00b7lectivitat, tant en el proc\u00e9s col\u00b7laboratiu-creatiu com en el d’emissi\u00f3 i recepci\u00f3. \u00c9s a dir, amb el mateix principi de comunitat del pensament brechti\u00e0, aquell que va unir a les primeres r\u00e0dio-emissions lliures dels anys setanta a It\u00e0lia i Fran\u00e7a, per\u00f2 aquesta vegada amb un discurs sonor m\u00e9s proper a l’obra de Cage i al manifest de Russolo de 1913, que cridava a “conquerir la varietat infinita dels sons-sorolls” [[Luigi Russolo. L’Art dei Rumori, 1913]].<\/p>\n S\u00f3n obres que comencen i acaben pel so, les quals han de ser enteses des de l’escolta, i aqu\u00ed justament radica el seu propi discurs. \u00c9s un tipus de performance, on el so transita per la r\u00e0dio, capa\u00e7 d’assolir tots els espais, o com ho planteja Frigeri “visitar l en la seva pr\u00f2pia cuina”.<\/p>\n En moments en qu\u00e8 ho podem fer pr\u00e0cticament tot per internet, es podria q\u00fcestionar l’especificitat de la r\u00e0dio com a mitj\u00e0 per traspassar fronteres ling\u00fc\u00edstiques i geogr\u00e0fiques. I tot i aix\u00ed, \u00e9s justament per l’exc\u00e9s d’informaci\u00f3 visual promogut especialment per i mitjan\u00e7ant internet que les creacions sonores signifiquen una altra modalitat performativa, que possibilita al seu torn din\u00e0miques de recepci\u00f3 \u00faniques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La setmana passada, a l’article titulat “Com escoltar des del discurs?”, Sonia Fern\u00e1ndez Pan es preguntava sobre la din\u00e0mica art contemporani-so, q\u00fcestionant les possibilitats d’entendre l’experi\u00e8ncia sonora a partir d’un…<\/p>\n","protected":false},"author":1309,"featured_media":9085,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5153],"tags":[],"coauthors":[6502],"acf":[],"yoast_head":"\n