{"id":9099,"date":"2015-03-23T01:00:00","date_gmt":"2015-03-23T01:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/03\/23\/bard-attitude-musica-folk-i-art\/"},"modified":"2015-03-23T01:00:00","modified_gmt":"2015-03-23T01:00:00","slug":"bard-attitude-musica-folk-i-art","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/bard-attitude-musica-folk-i-art\/","title":{"rendered":"Bard Attitude: m\u00fasica folk i art contemporani"},"content":{"rendered":"

Well, you\u2019re my friend and can you see,<\/p>\n

Many times we\u2019ve been out drinkin\u2019,<\/p>\n

Many times we\u2019ve shared our thoughts,<\/p>\n

But did you ever, ever notice, the kind of thoughts I got?<\/p>\n

Will Oldham. I see a darkness<\/em><\/p>\n

Fa uns quants anys vaig pensar – i vaig redactar – una proposta expositiva que, sota el t\u00edtol de Bufons i trobadors<\/em> abordava la condici\u00f3 narrativa de l’artista. La par\u00f2dia del buf\u00f3 i la seducci\u00f3 del trobador com a dues possibles maneres d’analitzar el paper de l’artista a l’actualitat. El vaig presentar a algunes convocat\u00f2ries per\u00f2, despr\u00e9s de diverses negatives, vaig decidir abandonar-lo. En tractar ara les connexions entre m\u00fasica folk i art contemporani no puc evitar caure de nou en la figura del bard. En la seva actitud, funci\u00f3, din\u00e0miques i ritmes hi ha alguna cosa que emocional i discursivament connecta amb l’artista. La seva narraci\u00f3 performativa, la transmissi\u00f3 oral de les seves hist\u00f2ries o els seus viatges de poble en poble cantant gestes s\u00f3n qualitats que permeten obrir certs vincles entre les dues posicions.<\/p>\n

Quan, a m\u00e9s, l’artista empatitza directament amb l’imaginari del m\u00fasic, o m\u00e9s aviat del cantautor, aquests nexes es multipliquen. D’aquesta manera, els atributs del folk (veu, can\u00e7\u00f3 i instrumentaci\u00f3 ac\u00fastica) s’erigeixen en fil conductor d’un relat que revisa el treball d’alguns artistes sensibles al g\u00e8nere. O de manera m\u00e9s directa: aquest text parla d’artistes visuals que, en sentit literal o figurat, canten i toquen la guitarra en un porxo, a un ritme lent, de vegades des de la llum, de vegades des de la foscor. Artistes visuals que ens ofereixen experi\u00e8ncies i sensacions derivades de l’esquema literari, sonor i ideol\u00f2gic de la can\u00e7\u00f3 folk.<\/p>\n

I ja que el concepte d’artista-bard m’ha fet retrocedir als temps de Bufons i Trobadors<\/em>, inicio aquest breu recorregut amb una pe\u00e7a d’aquella \u00e8poca que compleix una doble funci\u00f3. D’una banda, recupera i tanca un projecte basat en la performativitat del relat; de l’altra, obre un assaig dedicat a una possible actitud “folkie” en art contemporani. L’actitud del bard.<\/p>\n

\"a)<\/p>\n

Bard Attitude<\/em> (2005) \u00e9s una acci\u00f3 de l’artista gal\u00b7l\u00e8s Bedwyr Williams. Una lectura par\u00f2dica i exagerada de la representaci\u00f3 \u00e8pica del bard on la narraci\u00f3 oral, la performance, i la com\u00e8dia juguen un paper destacat. En ella, veiem l’artista disfressat de bard recitant i entonant la seva lira davant la naturalesa salvatge. Un gest heroic i volunt\u00e0riament ridiculitzat per Williams (barba postissa, lira gegant, sand\u00e0lies modernes) que versiona lliurement The Bard<\/em> (1817), la m\u00edtica pintura de John Martin, un dels pintors m\u00e9s assenyalats del romanticisme brit\u00e0nic. Tot i que aqu\u00ed nom\u00e9s veiem el registre fotogr\u00e0fic, Bard Attitude<\/em> consisteix en una performance on l’artista utilitza l’orat\u00f2ria i l’humor per exposar i reivindicar la seva pertinen\u00e7a gal\u00b7lesa en un context art\u00edstic – el brit\u00e0nic, l’internacional- marcat per un clar domini angl\u00e8s.<\/p>\n

D’altra banda, Bard Attitude<\/em> sempre em remet a Bonnie Prince Billy (Will Oldham), un dels renovadors m\u00e9s significatius del folk americ\u00e0 a l’actualitat. I, curiosament, s\u00f3n diversos els artistes que conec interessats en el seu so, els seus relats o directament en la seva persona. Potser la seva sensibilitat i carisma, aix\u00ed com la seva posici\u00f3 aliena i contr\u00e0ria al mainstream<\/em>, fa que sigui una figura atractiva per al context art\u00edstic proper a la m\u00fasica popular. De fet, almenys des del meu lectura subjectiva i limitada, part de les connexions entre art i folk de les que puc parlar passen gratament per Will Oldham.<\/p>\n

Per exemple, l’artista portugu\u00e8s Joao Onofre va presentar l\u2019any 2007 el v\u00eddeo Untitled (I see a Darkness)<\/em>, una adaptaci\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 I see a Darkness<\/em> (1999) de Bonnie Prince Billy en qu\u00e8 dos nens d\u201911 i 12 anys canten i interpreten a guitarra i piano la versi\u00f3 que Jhonny Cash va signar l’any 2000. Com \u00e9s habitual en el treball d’Onofre, la seva posada en escena genera una tensi\u00f3 i una estranyesa dif\u00edcil de digerir. Dos nens somrients i amb ganes de fer-ho b\u00e9 canten una can\u00e7\u00f3 que simplement, per edat, per sentiments que desconeixen, no poden entendre.<\/p>\n

\"b)<\/p>\n

Un any despr\u00e9s, Susan Phillipsz va presentar a la fundaci\u00f3 privada Jarla Partilager d’Estocolm una instal\u00b7laci\u00f3 sonora tamb\u00e9 anomenada I see a Darkness<\/em>. Una pe\u00e7a que embolcalla, de tot just set minuts<\/a> (altaveus i efectes de llum repartits per l’espai expositiu) on l’artista escocesa barrejava diferents registres sonors per oferir una experi\u00e8ncia sensorial i psicol\u00f2gica espec\u00edfica. En primer lloc, el registre de la seva veu “amateur” cantant a capella la can\u00e7\u00f3 de Bonnie Prince Billy; a continuaci\u00f3, una pe\u00e7a a piano de Maurice Ravel (Pavana per a una infanta difunta<\/em>, 1899); i, finalment, una nova interpretaci\u00f3 de Phillipsz cantant una barcarola italiana del segle XIX dedicada a Santa Ll\u00facia. De nou la incursi\u00f3 emocional en Will Oldham com a exercici d’exploraci\u00f3 de sentiments extrems.<\/p>\n

\"C)<\/a><\/p>\n

L\u2019any 2008, Richard T. Walker, artista angl\u00e8s establert a San Francisco, va convidar a Will Oldham a participar en un dels seus projectes. Les peces de Richard T. Walker solen ser filmacions solit\u00e0ries en paratges colpidors i sublims (per exemple, deserts o muntanyes del territori nord-americ\u00e0) en qu\u00e8 l’artista recita i interpreta composicions musicals de folk experimental i intimista dirigits a la magnific\u00e8ncia de la natura. Una posada en crisi de la nostra percepci\u00f3 rom\u00e0ntica de l’entorn natural, que troba en la proximitat de la can\u00e7\u00f3 un possible m\u00e8tode per desdibuixar l’artifici cultural del paisatge. Malgrat la solemnitat del territori, les performances “land-art” de Walker deixen el paisatge en un segon pla, invertint aix\u00ed l’habitual relaci\u00f3 contemplativa de l’individu davant el seu entorn. What am we \/ you \/ I waiting for?<\/em>, El projecte amb Oldham, els situa a tots dos al cim d’una muntanya per cantar junts a l’espera d’una experi\u00e8ncia sublim que mai arriba a produir-se. Filmat en diversos paisatges de Texas i Nou M\u00e8xic, In the predicament of always (as it is)<\/em>, 2014 \u00e9s un dels seus \u00faltims projectes. En ell, l’artista innova amb dos nous elements: la seva progressiva desaparici\u00f3 de l’acci\u00f3 (cosa que sempre recorda als personatges contemplatius de Caspar David Friedrich) i la incorporaci\u00f3 f\u00edsica i sonora de la guitarra el\u00e8ctrica.<\/p>\n