![\"Robert](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/03\/blindsong_ok.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Fa uns pocs dies va caure entre les meves mans El soroll etern. Escoltar el segle XX a trav\u00e9s de la seva m\u00fasica<\/em>, d’Alex Ross [[Alex Ross, El ruido eterno. Escuchar al siglo XX a trav\u00e9s de su m\u00fasica<\/em>, Seix Barral, Barcelona: 2009]]. Si b\u00e9 no es tracta d’un llibre d’Hist\u00f2ria de la m\u00fasica, ens passeja per diversos episodis de la m\u00fasica del segle passat en el seu context i relaci\u00f3 amb les avantguardes art\u00edstiques i les pr\u00e0ctiques experimentals coet\u00e0nies. Un dels interrogants de l’autor es refereix a per qu\u00e8 la m\u00fasica “cl\u00e0ssica” contempor\u00e0nia no t\u00e9 tant d\u2019impuls com altres tipus de m\u00fasica considerades m\u00e9s “populars”, q\u00fcestionant per qu\u00e8 altres arts del segle XX -com la pintura abstracta o el cinema experimental- han arribat a un p\u00fablic m\u00e9s massiu i, no obstant, la m\u00fasica cl\u00e0ssica contempor\u00e0nia encara es resisteix a la massificaci\u00f3, quedant relegada a un cercle d’adeptes menys ampli.<\/p>\n Malgrat tot, el que realment em va quedar ressonant \u00e9s la primera frase del t\u00edtol: Soroll etern<\/em>. Un soroll perpetu que sigui on sigui que estiguem no podem deixar d’escoltar. A les ciutats, al camp, a la muntanya, el que fonamentalment sentim \u00e9s soroll, mentre que l’abs\u00e8ncia de sons absoluta -en tant que \u00e9ssers vivents- ens est\u00e0 vetada, tal com ho va descriure John Cage l\u2019any 1961 en el seu llibre Silence<\/em> [[John Cage, Silence: Lectures and Writings<\/em>, Wesleyan University Press, New England: 1961. Vegi\u2019s tamb\u00e9 la versi\u00f3 en castell\u00e0 Silencio<\/em>, Ardora, Madrid: 2002]] (Silenci), despr\u00e9s d’haver visitat la cambra anecoica de la Universitat de Harvard. En els seus escrits queda demostrat que, tot i dins d’aquesta c\u00e0mera capa\u00e7 d’absorbir les ones sonores sense reflectir, no podem m\u00e9s que sentir d\u2019altres<\/em> sons, encara que siguin els dels nostres \u00f2rgans.<\/p>\n D’altra banda, el t\u00edtol del llibre en la seva versi\u00f3 original en angl\u00e8s \u00e9s suggereix m\u00e9s coses: The rest is noise<\/em> (La resta \u00e9s soroll), expressi\u00f3 que fa clara al\u00b7lusi\u00f3 a la frase del moribund Hamlet de William Shakespeare, on cap al final de la pe\u00e7a, el protagonista declara: The rest is silence<\/em> [[William Shakespeare, Hamlet<\/em>, Ed. C\u00e0tedra, Madrid: 1993, p\u00e0g. 711]] (La resta \u00e9s silenci). Hamlet enuncia \u2013d\u2019altra manera- la impossibilitat mateixa del silenci absolut durant la vida humana. O posat en paraules de John Cage: “Until I die there will be sounds. And they will continue following mi death. One need not fear about the future of music.<\/em> “(Fins que em mori hi haur\u00e0 sons. I continuaran despr\u00e9s de la meva mort. No hem de t\u00e9mer pel futur de la m\u00fasica.)” [[John Cage, Silence: Lectures and Writings <\/em>, Wesleyan University Press, New England: 1961, p.8]]<\/p>\n Soroll. So. Silenci. Hi ha molt soroll a les ciutats contempor\u00e0nies i poques alternances amb el seu degut silenci. Persones que remoregen abstretes amb els seus tel\u00e8fons, parlen, riuen, criden, al costat de cl\u00e0xons, frenades i cops intempestius. De la llunyania, arriben ecos de manifestacions i tumults. \u00c9s innegable que el paisatge sonor de les ciutats tamb\u00e9 ens parla d’una determinada antropologia urbana que ens habita, com tamb\u00e9 succeeix al camp, on la natura es revela amb les seves sonates estacionals. I, tot i aix\u00f2, no sempre estem disposats a escoltar-les.<\/p>\n Tanmateix, hi ha algunes persones molt atentes a aquests paisatges sonors (introspectius i extravertits), com ara l’artista franc\u00e8s Robert Cahen (Valence, Fran\u00e7a, 1945), qui fa alguns dies va presentar a Barcelona la mostra de v\u00eddeo “L’univers de l’\u00e9sser” a l\u2019Institut Fran\u00e7ais<\/em> (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Videoakt Videoart i Homesession). Pioner en el videoart i incansable investigador en l’\u00fas de la imatge i les arts electr\u00f2niques, Robert Cahen va estudiar m\u00fasica concreta amb Pierre Schaeffer a Par\u00eds i es va entrenar en els estudis de r\u00e0dio i televisi\u00f3 nacionals francesos.<\/p>\n En el seu cam\u00ed inicial, la seva trobada amb la m\u00fasica concreta el va portar a experimentar amb la imatge electr\u00f2nica i el v\u00eddeo als anys ’70, aconseguint conjugar en una estreta relaci\u00f3 entre la imatge en moviment i el so, el soroll i la m\u00fasica; relaci\u00f3 que impregna tota la seva obra fins a l’actualitat. L’art del v\u00eddeo -o de la imatge en moviment- s’alimenta, entre d’altres, de projectes experimentals com Fluxus<\/em> i la m\u00fasica concreta<\/em>, terme aquest \u00faltim encunyat per Schaeffer l\u2019any 1948 per referir-se a una m\u00fasica que existeix exclusivament registrada a un suport, m\u00fasica no vol\u00e0til, no modificable pels m\u00fasics executors. Rescata aix\u00ed el valor significatiu d’un so en si mateix m\u00e9s enll\u00e0 del context de la font que l’emet. D’aquesta manera, a trav\u00e9s del muntatge sonor es desenvolupa una particular po\u00e8tica de la m\u00fasica concreta que, posada en relaci\u00f3 amb la imatge -tant est\u00e0tica com en moviment-, ens revela un camp de creaci\u00f3 singular.<\/p>\n En efecte, Robert Cahen tracta el material sonor de manera semblant a la imatge en tant que mat\u00e8ria dels seus films i v\u00eddeos. Ho podem observar en les obres que va presentar a Barcelona: Corps Flottants<\/em> (Cossos flotants) (1997) 13′, L’\u00e9treinte<\/em> (L\u2019abra\u00e7ada) (2003) 9′, Sanaa, passages en noir<\/em> (Passatges a negre) (2007) 7′, Plus loin que la nuit<\/em> (M\u00e9s enll\u00e0 de la nit) (2004) 10′, Dieu voit tout<\/em> (D\u00e9u veu tot) (2011) 11′, Blind Song<\/em> (Can\u00e7\u00f3 cega) (2008) 4′. Aquestes peces mostren un paisatge amb una sonoritat espec\u00edfica all\u00e0 on siguin, en unes muntanyes al Jap\u00f3 o en rec\u00f2ndits llocs d’\u00c0frica, Vietnam o la Xina. Po\u00e8tica documental formada per seq\u00fc\u00e8ncies entre imatges i sons que fan del viatge una experi\u00e8ncia no nom\u00e9s visual sin\u00f3 tamb\u00e9 sonora. Peces que, dins del seu formalisme, deixen entreveure les seves empremtes en artistes m\u00e9s novells, en els actuals artistes sonors i els seus respectius soundscapes<\/em> -i instal\u00b7lacions visuals-, en els VJs (videoj\u00f2queis), i dins dels festivals de m\u00fasica electr\u00f2nica en general.<\/p>\n Segurament la m\u00fasica en el seu esdevenir tamb\u00e9 ha deixat enrere les seves r\u00edgides fronteres entre el m\u00f3n visual i el sonor i les relacions entre tots dos universos han canviat. Cal que ens aturem, encara que nom\u00e9s sigui de tant en tant, a escoltar i a mirar el nostre entorn per descobrir els sons i els silencis que ens envolten. Doncs la resta \u00e9s soroll.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns pocs dies va caure entre les meves mans El soroll etern. Escoltar el segle XX a trav\u00e9s de la seva m\u00fasica, d’Alex Ross [[Alex Ross, El ruido eterno….<\/p>\n","protected":false},"author":1301,"featured_media":9100,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5153],"tags":[],"coauthors":[6493],"acf":[],"yoast_head":"\n