{"id":9115,"date":"2015-04-13T01:48:00","date_gmt":"2015-04-13T01:48:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/04\/13\/operacions-sense-anestesia\/"},"modified":"2015-04-13T01:48:00","modified_gmt":"2015-04-13T01:48:00","slug":"operacions-sense-anestesia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/operacions-sense-anestesia\/","title":{"rendered":"Operacions sense anest\u00e8sia"},"content":{"rendered":"

\"Vencejo
\nEls micro i macro-relats colonials ocupen els nostres espais vitals de forma transversal. Q\u00fcestions vinculades amb les supremacies de certes nacionalitats, lleng\u00fces i identitats, pensades sovint en termes racials, donen compte de la manera en qu\u00e8 des del relat colonial s’imposen algunes formes d’actuar sobre d\u2019altres. Aquest patr\u00f3 \u00e9s motiu de lluita, encara que alguns es resisteixin a acceptar-ho. Com afirma Walter Mignolo, “el problema de la colonialitat ens afecta a tots”. \u00c9s urgent preguntar-nos com gestionar noves vies que no se sustentin ni en la supremacia del relat europeu ni de l’occidental en general; com pensar des d’un altre marc, separats del que el mateix Mignolo diu “la matriu colonial del poder”. Dit amb brevetat: les hist\u00f2ries oficials que s’imposen com a superiors han de ser disseccionades i despla\u00e7ades.<\/p>\n

La manera en qu\u00e8 s’expliquen els pillatges de l’Imperi espanyol a les col\u00f2nies americanes solen recolzar-se en el buit ret\u00f2ric de la “trobada de civilitzacions” i no en l’espoli. No es tracta exclusivament de tornar al passat per fer cr\u00edtica del que ha ocorregut, per\u00f2 si per relacionar-nos d’una altra manera amb els segles de dominaci\u00f3 que establiren silencis en molts \u00e0mbits, i amb la transmissi\u00f3 de les mem\u00f2ries de poder des de temps remots fins a l’actualitat. En aquesta mateixa l\u00ednia trobem el treball del grup de recerca i producci\u00f3 art\u00edstica denominat Declinaci\u00f3 magn\u00e8tica<\/a>. El t\u00edtol de la seva exposici\u00f3 Hasta que los leones no tengan historiadores\u2026<\/em><\/a> (Matadero, Madrid, 2014) evidencia de forma eloq\u00fcent des d’on han estat enunciats els relats dels que han estat en la posici\u00f3 de col\u00f2nia (els ca\u00e7adors) i quin \u00e9s el llegat que ens han volgut transmetre. El repte est\u00e0 en identificar i comunicar les hist\u00f2ries comunes (geopol\u00edticament parlant), i compartir-les per revelar les difer\u00e8ncies imposades i desarticular cr\u00edticament les narratives de domini.<\/p>\n

El desafiament en el terreny art\u00edstic, i pol\u00edtic, es troba en crear i produir significats des d’un lloc que no sigui el de l\u2019eurocentrisme o globalcentrisme; en atendre les micro-hist\u00f2ries, fer-los ress\u00f2, donar-los cos. Si d’alguna cosa es tracta \u00e9s d’alterar la historiografia oficial, de for\u00e7ar l’obertura del marc perqu\u00e8 les maneres d’interpretaci\u00f3 permetin incorporar d\u2019altres realitats que no s\u00f3n exclusivament noves, sin\u00f3 que tenen cabuda a partir de l’eliminaci\u00f3 de les jerarquies en la manera de relacionar-se amb els objectes i les hist\u00f2ries. A partir del despla\u00e7ament de “la colonialitat del saber” tamb\u00e9 entren en joc maneres de producci\u00f3 diferents, que generen altres sensibilitats est\u00e8tiques, perqu\u00e8 el present exigeix noves demandes i relacions amb els sabers establerts. Tal \u00e9s la tasca de Mujeres creando<\/a>, col\u00b7lectiu del qual forma part l’activista feminista Maria Galindo. Amb les seves accions re-situen la visibilitat de les dones i q\u00fcestionen el que per a elles constitueix l’arrel del problema: la vig\u00e8ncia del patriarcat.<\/p>\n