{"id":9118,"date":"2015-04-20T01:05:00","date_gmt":"2015-04-20T01:05:00","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/2015\/04\/20\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/"},"modified":"2015-04-20T01:05:00","modified_gmt":"2015-04-20T01:05:00","slug":"la-linea-sin-fin-entrevista-a3075","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/","title":{"rendered":"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" class=\" alignleft size-full wp-image-9117\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg\" alt=\"Linea_Abanico.jpg\" align=\"left\" width=\"670\" height=\"517\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico-518x400.jpg 518w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><br \/>\n<strong> <em>La l\u00ednea sin fin<\/em> \u00e9s un projecte d\u2019<a href=\"http:\/\/www.andreavaldes.com\/que-hago\/fanzine1\/\">Andrea Vald\u00e9s<\/a> i <a href=\"http:\/\/davidbestue.net\/projects\/linea-sin-fin\/\">David Bestu\u00e9<\/a> que revisa la hist\u00f2ria de Catalunya, des de la segona meitat del segle XIX fins al 2035, en una col\u00b7lecci\u00f3 de 6 fanzines dissenyats per <a href=\"http:\/\/www.setanta.es\">Setanta<\/a>. El primer n\u00famero es va publicar el 2013, mentre que l\u2019\u00faltim es va presentar el desembre de 2014. Tot i la relativa agilitat amb la que s\u2019han anat presentant les diferents publicacions, darrere del contingut de cadascun d\u2019aquests cap\u00edtols s\u2019endevina un proc\u00e9s de recerca intensa. Cada entrega ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Jeleton i Jonathan Millan, i han format part del projecte un gran nombre d\u2019autors i autores.<\/strong> <\/p>\n<p><strong>Com i quan comen\u00e7a <em>La linea sin fin<\/em>?<\/strong><\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> Fa uns sis anys. L\u2019origen va ser un treball que vaig fer sobre Enric Miralles, l\u2019arquitecte. Em vaig adonar que ell formava part d\u2019una manera de fer molt genuina d\u2019aqu\u00ed, que compren\u00eda \u00e0mbits aparentment tan allunyats com l\u2019humor, la escultura o la poesia i que aquesta tradici\u00f3 o herencia no s\u2019explicava pels noms de sempre com Mir\u00f3, Picasso, Dal\u00ed o T\u00e0pies. Despr\u00e9s de fer aquest treball sobre Miralles vaig voler fer una investigaci\u00f3 sobre aquesta manera de ser i de fer i el resultat va ser el v\u00eddeo \u201c<a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hmznSytwWPA\">Historia de la espuma<\/a>\u201d (2006-2007). Amb l\u2019Andrea vam comen\u00e7ar a parlar el 2008, i a partir d\u2019aleshores vam treballar plegats en aquesta investigaci\u00f3. <\/p>\n<p><strong>AV:<\/strong> Ell em va enviar unes 30 o 40 p\u00e0gines d\u2019apunts que havia fet servir per fer el v\u00eddeo, que \u00e9s interessant perqu\u00e8 t\u00e9 un punt po\u00e8tic alhora que cont\u00e9 una recerca que es podia reformular i ampliar molt. Per a mi era una manera d\u2019enfocar una cosa que sempre m\u2019havia fet molta mandra i de la qual no en coneixia res. Em va costar sentir-me c\u00f2mode amb la idea d\u2019escriure sobre alguna cosa sense estar-ne molt informada. Els escriptors que m\u00e9s m\u2019agradaven eren gent que parlava de coses molt concretes amb molt de fons i pensava que, si no sabia d\u2019on era, era com escriure des d\u2019un centre comercial. La quartada era que la manera d\u2019enfocar d\u2019on s\u00f3c \u00e9s conflictiva, de la mateixa manera que ho \u00e9s la d\u2019en David perqu\u00e8 ell tampoc representa la Catalunya que <em>ha de ser<\/em>.<\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> Quan vam comen\u00e7ar semblava que s\u2019estaven tornant a restructurar els s\u00edmbols, o la mitologia catalana, mentre que nosaltres no ens sent\u00edem identificats amb tot all\u00f2. Trobem que hi ha una s\u00e8rie de coses que a nosaltres ens semblen tant catalanes o m\u00e9s que el que ens estan venent com a catal\u00e0. Amb aix\u00f2 vam fer un exercici d\u2019arqueologia: vam buscar en els nostres referents unes constants que es repetissin al llarg dels anys.<\/p>\n<p><strong>AV:<\/strong> Era un exercici molt sa. I tamb\u00e9 \u00e9s una manera de dir: a nosaltres aquesta gent ja ens serveix. <\/p>\n<p><strong>El format fanzine contribueix a aquesta idea d\u2019auto-legitimaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> S\u00ed, tot i que hi va haver un moment en que pens\u00e0vem treure un llibre. Ho vam redactar tot i ens va quedar un monstre d\u2019unes 1500 p\u00e0gines. D\u2019haver volgut fer-lo b\u00e9, ens haurien calgut molts anys i hauria pogut arribar a ser molt esgotador. En canvi, plantejar-ho com un fanzine en fascicles ho feia tot m\u00e9s \u00e0gil. <\/p>\n<p><strong>AV:<\/strong> Una cosa que a mi m\u2019ha agradat, i que potser \u00e9s molt pr\u00f2pia del context de l\u2019art contemporani, ha estat el fet de poder incorporar l\u2019error en l\u2019escriptura. Al principi em va costar acceptar que al primer n\u00famero hi havia errors tipogr\u00e0fics. Al final vaig pensar que no m\u2019havia de preocupar, ja que la forma de producci\u00f3 que segu\u00edem es basava m\u00e9s en la viv\u00e8ncia: no ser rigor\u00f3s, anar produint, i treballar amb molta llibertat. Per aix\u00f2 de sobte estem dedicant tres p\u00e0gines a un freak mentre que hi ha grans absents. Per\u00f2 aix\u00f2 representa aquell moment, tamb\u00e9! Segur que si ho f\u00e9ssim d\u2019aqu\u00ed tres anys, aquesta hist\u00f2ria seria molt diferent.<\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> Per a nosaltres \u00e9s una hist\u00f2ria de Catalunya que ens serveix. Hi hagut molta recerca  i al final ho hem volgut presentar en aquest format fanzine, donant a entendre que \u00e9s un exercici que pot fer tothom. I, de fet, l\u2019hauria de fer tothom. Perqu\u00e8 no \u00e9s una cosa patri\u00f2tica, sin\u00f3 que tu est\u00e0s en un territori, en el que han passat o estan passant una s\u00e8rie de coses al mateix temps i en un moment donat has d\u2019escollir qu\u00e8 t\u2019interessa de tot aix\u00f2. <\/p>\n<p><strong>El fet de seguir el mateix esquema cronol\u00f2gic de sempre per ordenar uns fets contrasta amb aquesta manera lliure i poc rigorosa amb la que s\u2019expliquen i es presenten els continguts a \u201cLa l\u00ednea sin fin\u201d.  Apropiar-se d\u2019una forma de legitimaci\u00f3 concreta per parlar d\u2019altres coses, representa una provocaci\u00f3 al discurs hist\u00f2ric dominant? <\/strong> <\/p>\n<p><strong>AV:<\/strong> \u00c9s veritat que hi ha aquesta autoritat de construir coses cronol\u00f2giques en un vector. Si fas servir el mateix vector per\u00f2 hi poses marranades, l\u2019efecte \u00e9s bastant interessant. Al principi hav\u00edem organitzat els continguts tem\u00e0ticament, era molt m\u00e9s reflexiu per\u00f2 vol\u00edem abastar tant, que la reflexi\u00f3 no avan\u00e7ava mai. Era com una hist\u00f2ria simult\u00e0nia i era molt bonic per\u00f2 el lector s\u2019hauria perdut entre tant contingut. Al final vam fer una cronologia de tot el que ten\u00edem: des d\u2019an\u00e8cdotes, que per a nosaltres s\u00f3n molt importants, fins a grans fets. La provocaci\u00f3 en el moment de fer la cronologia apareixia quan ens sorpren\u00edem en veure que hi havia determinats fets que havien passat simult\u00e0niament. I \u00e9s que tenim una tend\u00e8ncia molt escolar d\u2019entendre que primer va passar una cosa, i despr\u00e9s una altra, buscant una est\u00e8tica de les maneres de parlar que t\u00e9 molt a veure amb les idees d\u2019evoluci\u00f3 i de progr\u00e9s. Per\u00f2 quan fas un plantejament cronol\u00f2gic veus que en realitat el que hi havia all\u00e0 era un caos. La cronologia \u00e9s an\u00e0rquica: \u00e9s un ordre, per\u00f2 \u00e9s tamb\u00e9 un desordre en relaci\u00f3 a la teva construcci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>A l\u2019article que Jaime Casas va escriure per a El Mundo sobre \u201cLa l\u00ednea sin fin\u201d, mencionava la necessitat de parlar de Catalunya. Hi continua havent aquesta necessitat? D\u2019altra banda, la instrumentalitzaci\u00f3 de la cultura en el nostre context passa per construir una aparen\u00e7a d\u2019identitat hist\u00f2rica, de tradici\u00f3, que de seguida que explores una mica, trontolla. El nacionalisme crea una identitat a partir de fer una revisi\u00f3 a la hist\u00f2ria i buscar uns pilars que aguantin tot aix\u00f2. D\u2019alguna manera \u201cLa l\u00ednia sin fin\u201d tamb\u00e9 fa una revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria que el que potser fa \u00e9s trobar que no hi ha pilars. Creieu que s\u2019acaba trobant una identitat, o que potser se n\u2019est\u00e0 desmuntant una?<\/strong><\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> En el meu cas particular, era important perqu\u00e8 venia d\u2019aquell previ que havia estat \u201cFormalismo Puro\u201d o el treball sobre l\u2019Enric Miralles. Sobretot en aquest \u00faltim, t\u2019adonaves que hi ha coses que, si no les rescates i tornes a parlar d\u2019elles, desapareixen. Hi havia coses que estaven plenes de pols i ten\u00edem ganes que la gent les conegu\u00e9s.<\/p>\n<p><strong>AV:<\/strong> Tamb\u00e9 hi ha el fet que Catalunya, com que no t\u00e9 Estat, ha trobat en la cultura una eina molt important. Aquesta instrumentalitzaci\u00f3 fa que es tri\u00efn unes coses i no unes altres. D\u2019aqu\u00ed ve la nostra idea que calia parlar de Catalunya. Ara Ortega y Gasset potser queda una mica desfasat per\u00f2 m&#8217;agrada quan diu que una naci\u00f3 no \u00e9s el lloc on portes molts anys vivint, \u00e9s un projecte de futur. Aquest projecte s\u2019est\u00e0 construint per\u00f2 hi ha qui ho construeix en relaci\u00f3 a una idea molt carca. A mi m\u2019agrada pensar que hi ha qui est\u00e0 construint seguint altres par\u00e0metres.<\/p>\n<p><strong>DB:<\/strong> Crec que des de la transici\u00f3, una bona part de la generaci\u00f3 d\u2019artistes no som fills de la burgesia, sin\u00f3 fills d\u2019immigrants. Com a artistes tenim una tradici\u00f3 i una relaci\u00f3 amb la identitat diferent, molt m\u00e9s complexa. \u00c9s una visi\u00f3 una mica esquizofr\u00e8nica, encara que a mi m\u2019encanta, d\u2019estar a dins i a fora al mateix temps. Et sents que formes part de la cultura catalana per\u00f2 al mateix temps no vols que t\u2019etiquetin d\u2019aix\u00f2. Som fills d\u2019immigrants, que tamb\u00e9 estem edificant cultura a Catalunya i aix\u00f2 continuar\u00e0 succeint: els fills dels immigrants que estan venint tamb\u00e9 construiran la seva hist\u00f2ria de Catalunya i tamb\u00e9 hauran de fer un fanzine d\u2019aqu\u00ed a uns deu anys i hauran d\u2019escriure des de la seva \u00f2ptica i explicar qu\u00e8 significa haver nascut aqu\u00ed. I aix\u00f2 \u00e9s molt interessant. \u00c9s el que hem fet nosaltres i tocar\u00e0 als altres, i als altres, i als altres&#8230; <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La l\u00ednea sin fin \u00e9s un projecte d\u2019Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 que revisa la hist\u00f2ria de Catalunya, des de la segona meitat del segle XIX fins al 2035, en&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1259,"featured_media":9117,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[4029],"tags":[5586],"coauthors":[6467],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La l\u00ednea sin fin \u00e9s un projecte d\u2019Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 que revisa la hist\u00f2ria de Catalunya, des de la segona meitat del segle XIX fins al 2035, en...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-04-20T01:05:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"517\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Anna Dot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Anna Dot\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/\",\"name\":\"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg\",\"datePublished\":\"2015-04-20T01:05:00+00:00\",\"dateModified\":\"2015-04-20T01:05:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg\",\"width\":670,\"height\":517,\"caption\":\"Linea_Abanico.jpg\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629\",\"name\":\"Anna Dot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Anna Dot\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk","og_description":"La l\u00ednea sin fin \u00e9s un projecte d\u2019Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 que revisa la hist\u00f2ria de Catalunya, des de la segona meitat del segle XIX fins al 2035, en...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2015-04-20T01:05:00+00:00","og_image":[{"width":670,"height":517,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Anna Dot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Anna Dot","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Anna Dot"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/","name":"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9 &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg","datePublished":"2015-04-20T01:05:00+00:00","dateModified":"2015-04-20T01:05:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/Linea_Abanico.jpg","width":670,"height":517,"caption":"Linea_Abanico.jpg"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-linea-sin-fin-entrevista-a3075\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La l\u00ednea sin fin. Entrevista a Andrea Vald\u00e9s i David Bestu\u00e9"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f8b84f831b44cd7f8cb3e1d9b25aa629","name":"Anna Dot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/bf449a85ca5c64f9548761c803e37fab","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/522c0a95f04eb062baca6717572859ef?s=96&d=mm&r=g","caption":"Anna Dot"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/anadot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9118"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1259"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9118"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9118\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9117"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9118"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9118"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9118"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=9118"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}